El 15% de la població fa un consum de risc d'alcohol

L'alcoholisme suposa el 45% de peticions de tractament per dependències. Per això, Salut Pública té en marxa el programa 'Beveu menys' que dona consells sobre el consum adequat i pretén detectar possibles consumidors de risc per a què canviïn els hàbits. A partir de la formació de més de 6.000 professionals sanitaris i entrevistes a un 80% de pacients d'atenció primària, s'ha detectat que un 15% de la població general fa un consum de risc d'alcohol i Salut vol centrar esforços en reduir aquest consum a partir del canvi d'hàbits, per prevenir possibles futures dependències. Així ho ha explicat el subdirector general de drogodependències, Joan Colom, que ha negat inquietud per un presumpte augment del consum d'heroïna. 

Per Colom, una de les claus per poder incidir en l'addicció a qualsevol substància, és la prevenció i sobretot la detecció precoç, és a dir, reconèixer l'addicció i iniciar el tractament tan aviat com sigui possible per evitar menys danys i menys infeccions. Per fer possible aquest fet, des de Salut Pública insisteixen que cal retardar al màxim el primer consum, ja que amb l'edat es guanya capacitat de resistència i capacitat crítica. En heroïna, aquest primer consum es dona als 16 anys. Per Colom, però, és encara més preocupant que el primer consum d'alcohol sigui als 14 anys, de mitjana, i considera que cal millorar la ''consciència col·lectiva'' perquè precisament amb l'alcohol, la percepció de risc és molt baixa. 

En aquest sentit, ha destacat que el programa 'Beveu menys' del Departament,  treballa precisament en aquesta línia, per detectar qualsevol consum de risc el més aviat possible per poder modificar alguns hàbits i evitar que aquest risc es converteixi en addicció. Colom creu que tan sols canviar alguns costums com per exemple, anar al bar al sortir de treballar, consumir begudes amb alcohol en primer lloc per saciar la set, o fer activitats alternatives, són petites mesures que poden evitar caure en l'addicció i també en consum que pugui causar danys a tercers per culpa de la violència, l'agressivitat o l'accidentalitat que creix en situacions d'alcoholisme. 

I és que l'alcohol és la droga per la qual més pacients demanen ajuda al sistema de salut. Representa el 45% dels tractaments que fan els diversos centres de salut dedicats a les drogodependències. El 13% correspon a addictes a la cocaïna i un 11%, en canvi, són peticions dependència de l'heroïna. Colom ha destacat que és una xifra mantinguda estable els darrers anys i que, si es compara amb les dades recollides als anys 90, en ple auge d'aquesta substància, és significativament inferior, ja que aleshores, suposava el 52% dels tractaments. Llavors es tractaven al voltant de les 5.500 persones, actualment, els diferents centres catalans, atenen, cada any, unes 1.500 persones que volen deixar de consumir heroïna. 

D'aquesta manera, Colom desmenteix la percepció estesa que el consum d'heroïna ha anat en augment els darrers temps. Creu que la tendència americana, conseqüència de la prescripció de fàrmacs opiacis que han derivat en consum d'heroïna en diversos casos, el fenomen del que considera ''mal anomenats'' narcopisos al Raval de Barcelona, i la gran quantitat de decomisos d'heroïna han donat aquesta imatge del fenomen, però que no correspon a la realitat. 

Tot i això, admet que en algunes zones o centres s'ha pogut veure augmentada la petició de tractament per aquesta substància. És el cas de l'hospital Vall d'Hebron, on, els darrers tres anys, han tingut un repunt de pacients addictes a l'heroïna. Segons les dades d'aquest centre, el 2015 van atendre 149 persones, el 2016, 168, i el 2017, 197, cosa que suposa al voltant del 15% de totes les addiccions tractades. 

La coordinadora d'addiccions i patologia dual de l'Hospital, Lara Grau López, explica que el perfil de pacient és un home, al voltant dels 40 anys, que consumeix altres substàncies i que, a diferència d'addictes a altres productes, tenen més risc d'infeccions per VIH o hepatitis C. En moltes ocasions, també tenen associades malalties psiquiàtriques, motiu pel qual es tracta com a patologia dual. En general, són persones que comencen el tractament per iniciativa pròpia o per pressions familiars, tot i que també hi ha demandes judicials que forcen aquest tractament. Grau explica també que la crisi pot haver causat el traspàs de consumidors de cocaïna cap a l'heroïna per un motiu econòmic, i que a la vegada, hagi fet decidir a més pacients a fer el pas de posar-se en tractament, en no poder assumir el cost de l'addicció. 

Un dels inconvenients però, a l'hora de superar l'addicció són les recaigudes. A l'Hospital Vall d'Hebron es calcula que de les persones que ingressen per superar l'addicció, que són el 40% dels qui inicien el tractament, també el 40% recau els tres primers mesos i fins el 70 o 80%, els sis mesos. Grau explica que la desintoxicació és relativament senzilla i més ràpida, i que potser en dues o tres setmanes, es pot aconseguir superar els símptomes d'abstinència però que ''la deshabituació'' és més complicada. Per Grau, s'ha de tractar l'addicció com una malaltia crònica, i tractar tots els factors per evitar aquestes recaigudes freqüents.