Dijous, 03 de Desembre de 2020

Torra descarta les eleccions i culpa l'Estat de la 'irresponsabilitat' d'una possible inhabilitació

17 de Setembre de 2020, per ACN
  • Torra, aquest dijous, abans d'entrar al Suprem

    ACN

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha descartat convocar eleccions. En una declaració a la delegació de Catalunya a Madrid, en sortir de la vista al Suprem aquest dijous al migdia, Torra ha asseverat que no serà pas ell qui, en aquest moment tan "crític" pel país, aboqui Catalunya a una "cura electoral irresponsable que paralitzaria l'administració".

El president ha culpat l'Estat de la "irresponsabilitat" que suposaria la seva inhabilitació, i de les possibles conseqüències que tingui la sentència. A més, Torra ha demanat una rectificació "urgent" al govern espanyol de PSOE i Unides Podem, després de constatar que la solidaritat davant la "repressió" de l'Estat només es pot trobar fora d'Espanya.

La defensa al·lega que la pancarta era un acte polític i de llibertat d'expressió

Torra ha arribat al Tribunal Suprem, amb seu a la plaça de la Vila de París de Madrid. A l'interior s'hi celebra aquest dijous la vista pel procés d'inhabilitació que podria apartar-lo del càrrec si es confirmar la sentència del TSJC per haver desobeït la instrucció de retirar de la façana del Palau de la Generalitat la pancarta que reclamava llibertat per als presos i els exiliats i lluïa un llaç groc. Torra ha arribat acompanyat del vicepresident, Pere Aragonès, de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, dels líders d'Òmnium i l'ANC, Marcel Mauri i Elisenda Paluzie, dels diputats al Congrés de JxCat Laura Borràs i Sergi Miquel, dels d'ERC Montse Bassa i Gabriel Rufián, i del de la CUP, Albert Botran.

L'advocat de Torra, Gonzalo Boye, ha al·legat que el fet de penjar la pancarta a favor dels polítics presos al balcó de la Generalitat era un acte polític emparat en la llibertat d'expressió i la seva inviolabilitat com a parlamentari. Per això, considera que la Junta Electoral Central (JEC) no podia obligar-lo a despenjar-la.

Per la seva banda, la fiscalia i l'acusació popular de Vox han respost que en període electoral la JEC podia ordenar a Torra treure la pancarta perquè vulnerava la imparcialitat institucional. També han defensat la legalitat de tot el procés judicial contra Torra i la seva inhabilitació.

La fiscal, per part seva, ha dit que les recusacions plantejades per Torra ja van ser desestimades i no hi ha dades objectives que evidenciïn la suposada falta d'imparcialitat dels magistrats que al·lega la defensa. Sobre la suposada falta d'autoritat de la JEC, la fiscal ha dit que l'òrgan electoral no és superior jeràrquicament a Torra, però sí que és la màxima autoritat en matèria electoral.

L'advocada de Vox, Marta Castro, ha remarcat que cal respectar el principi de legalitat i "no portar el recurs a altres àmbits de màrqueting polític". En aquest sentit, ha dit que en període electoral hi ha limitacions a funcionaris i càrrecs públics, com estableix la LOREG, i si no s'hi està d'acord, s'ha de canviar la llei als òrgans legislatius. Així, recorda que la llibertat d'expressió no és un dret il·limitat. També ha contestat al recurs de Torra tot assegurant que el president de la Generalitat sí que va actuar amb dol, amb voluntat de delinquir i sabent que el que feia era il·legal. Vox ha recordat que Torra va admetre haver desobeït la JEC i que, de fet, té un segon procediment obert per un fet similar el setembre de l'any passat.

També ha assegurat que si penjar la pancarta era un acte polític, com al·lega la defensa, estava incomplint la normativa electoral.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics