La desinformació en temps de covid-19

Al març, quan començava la pandèmia del coronavirus a Europa, una piulada del ministre de Solidaritat i Salut francès, Olivier Véran, aconsellava als pacients de covid-19 que no fessin servir ibuprofèn, un fàrmac antiinflamatori amb propietats analgèsiques i antipirètiques. Fins i tot advertia que prendre'n incrementava la mortalitat entre els malalts, tot i que no hi havia cap evidència científica que ho demostrés. Aquesta informació va donar lloc a una notícia falsa que es va estendre per diferents països. El doctorand de la UOC Sergi Xaudiera, i la investigadora dels Estudis de Dret i Ciència Política Ana Sofía Cardenal han estudiat el recorregut digital d'aquesta informació no verificada a través de Twitter en les regions d'Alemanya, França, l'estat espanyol, Països Baixos i Itàlia. Els resultats mostren que l'impacte de la desinformació és massiu quan fonts de credibilitat participen en la propagació de la notícia.

El treball, que analitza el cas de Catalunya, també destaca la importància dels canals locals per difondre o desactivar la desinformació, ja que, segons les conclusions de l'estudi, els canals regionals són els que tenen un impacte més gran en cada territori. La recerca, publicada en la revista 'The Harvard Kennedy School (HKS) Misinformation Review' de la Universitat Harvard, s'emmarca en la tesi doctoral de Sergi Xaudiera, que estudia els casos de desinformació en situacions d'emergència. "Fins ara, la majoria de campanyes de desinformació estaven dirigides per usuaris corrents o mitjans partidistes, però la rellevància d'aquest cas és en el fet que són representants polítics com el ministre de Salut francès i mitjans de comunicació respectables els qui fan d'altaveu i amplifiquen l'audiència d'aquesta història", explica l'investigador.

D'un missatge de veu de WhatsApp al Twitter del ministre francès

El detonant de la notícia enganyosa sobre l'ibuprofèn va ser el missatge a Twitter del ministre francès, però els investigadors de la UOC han rastrejat la ruta pública de la història fins a un missatge de veu de WhatsApp a Alemanya. Després, a partir de la petjada digital a la plataforma de microblogs, també han analitzat com la història es va estendre durant dues setmanes des del país d'origen fins als usuaris dels Països Baixos, França i, finalment, l'estat i Itàlia, i el paper que les fonts creïbles, com els representants polítics i els mitjans de comunicació respectats, van tenir com a promotors de la desinformació.

La importància de les fonts oficials es veu en les diferències en l'expansió de la informació entre França i Alemanya. "Malgrat que el missatge es va originar al país germànic, no va tenir gaire èxit: el missatge de veu es va reenviar a diferents usuaris, però com que no se'n va poder identificar l'autor, va perdre credibilitat i la conversa global va consistir essencialment a desacreditar-ho i fer bromes sobre el tema", destaquen els autors de la recerca.

En canvi, a França, on el missatge va ser promogut per una font creïble, l'impacte de la desinformació va ser el més gran en relació amb els països estudiats i són quasi inexistents converses en què es desmenteix la informació. De fet, el treball mostra que, després de la piulada del ministre, altres fonts fiables, com els mitjans de comunicació, van reproduir la notícia sense fer-ne cap comprovació, la qual cosa va contribuir a transmetre encara més la informació. "La desinformació promoguda per fonts veraces és especialment perillosa perquè, com que són fonts de confiança, la gent té un grau de reflexió menor i tendeix a creure les recomanacions sense posar-les en dubte. A més, aquest tipus d'accions durant situacions d'emergència són especialment sensibles, ja que un tractament incorrecte pot tenir conseqüències irreversibles", destaca l'investigador.

Els altres territoris estudiats es troben entre aquests dos casos extrems i combinen missatges que reprodueixen la notícia enganyosa amb d'altres que en neguen la veracitat. A l'estat i a Itàlia, els mitjans de comunicació i els periodistes van ser els primers que van denunciar la desinformació citant les declaracions del ministre francès per desacreditar-les. El dia 18 de març, a tots els territoris va aparèixer una segona onada, que no va trigar gaire a ser rebutjada pels usuaris. Malgrat això, a Itàlia la història va tornar a circular amb força entre el 20 i el 23 de març.

Forta dimensió local en la difusió de la informació

La trajectòria d'aquesta informació demostra la importància per als governs de tenir una presència activa a les xarxes socials. "Practicar l'escolta activa per detectar converses sobre la gestió de l'emergència permet poder actuar de manera ràpida quan la informació no veraç obté un cert grau de visibilitat", explica. A més, els investigadors van trobar que, tot i que òrgans supragovernamentals com l'Organització Mundial de la Salut i l'Agència Europea de Medicaments descartaven la veracitat de la informació, la velocitat de difusió no es va reduir fins que els canals oficials de cada regió la van desmentir. Segons els autors, això indica una forta dimensió regional en la difusió de la informació.

Per avaluar l'efecte de les fonts oficials locals per desacreditar les notícies falses, els investigadors van estudiar el cas de Catalunya. Els resultats mostren que la majoria dels usuaris catalans que van contribuir a difondre informació no verificada no seguien fonts oficials en el moment de publicar-la. D'altra banda, la gran majoria de les persones que va compartir missatges que contribuïen a desacreditar la desinformació sí que seguia canals oficials. "La desinformació cal combatre-la des de l'àmbit local. Quan una narrativa falsa circula en una regió, cal que els organismes locals ajudin a verificar i desmentir la informació quan sigui necessari. Hem vist que seguir canals oficials locals té un efecte positiu, però quan aquests canals són els que promouen informació falsa, la informació acurada pot quedar invisibilitzada per als ciutadans d'aquest territori", explica l'investigador.

En aquest sentit, el paper de les xarxes socials és especialment complicat en casos com aquest. "Les plataformes socials (en aquest cas, Twitter) poden i han de fer més per evitar que circuli informació falsa en els seus ecosistemes, però el cas estudiat és especialment crític, ja que són canals creïbles i verificats per la plataforma qui dissemina la informació no acurada", destaca. Davant de situacions de desinformació com la del cas de l'ibuprofèn, els investigadors recomanen seguir fonts oficials, tenir una actitud crítica respecte a la informació que rebem i verificar-la en més d'una font que, sempre que sigui possible, tingui un origen diferent de la primera i n'estigui allunyada geogràficament. A més, a escala institucional plantegen un marc de ciberseguretat des d'un enfocament centrat en la informació i la comunicació. "Fins ara la ciberseguretat s'ha tractat només des d'un punt de vista tecnològic, però aquests casos demostren que l'amenaça té una dimensió que va més enllà de la tecnologia, en què s'han d'estudiar també els aspectes socials", conclou Sergi Xaudiera.