-
Imatge d'arxiu de l'Audiència Nacional.
ACN
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha processat els tres membres de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost de 2017. Es tracta de Mohamed Houli Chemlal (ferit a l'explosió de la casa d'Alcanar) i Driss Oukabir (detingut a Ripoll). L'Audiència Nacional proposa jutjar-los pels delictes d'integració a organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i un delicte d'estralls en grau de temptativa. L'altre processat és Said Ben Iazza, detingut a Vinaròs després dels atemptats per facilitar material per fer els explosius i ajudar en el seu transport. El magistrat demana jutjar-lo per col·laboració amb organització terrorista. Són els únics que estan en presó preventiva ja que la resta d'integrants de la cèl·lula van morir o a l'exposició d'Alcanar o abatuts pels Mossos.
El jutge ha processat els tres detinguts pels atemptats terroristes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils -que van provocar 16 morts i 140 ferits- i fa un pas més per acostar-se al judici. Fernando Andreu diferencia entre la responsabilitat de dos dels detinguts que van tenir una relació directa amb els fets i la preparació dels atemptats (Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir) i un tercer detingut a Vinaròs, que hauria deixat la seva furgoneta als terroristes per transportar els explosius i que també hauria estat a la casa d'Alcanar. El jutge instructor considera que formaven part "d'un grup radicalitzat l'objectiu del qual era portar a terme atemptats contra els que consideraven els seus enemics, és a dir, el món occidental".
Els objectius dels terroristes
El jutge considera que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, va exercir com a líder "espiritual" dels joves que vivien a la localitat ripollesa i que s'haurien convertit en un grup terrorista a partir del 2015 per seguir les directrius de la DAESH. "L'imam els va adoctrinar en el jihadisme radical", recull la interlocutòria de processament.
L'escrit recull els passos que van fer de 2015 i 2017 i determina que tres mesos abans dels atemptats es van consolidar en un "grup tancat" i van començar a adquirir materials per fer explosius a la casa d'Alcanar.
També detalla quins havien estat els objectius dels terroristes, entre els quals la Sagrada Família, i també recorda que s'ha recuperat una targeta de fotos a la casa d'Alcanar amb imatges dels joves fabricant els explosius i també amb imatges de llocs susceptibles d'atemptar-hi, com la Torre Eiffel, el Camp Nou, l'Estadi Santiago Bernabeu o el Museu Thyssen de Madrid.
La interlocutòria també recull les cerques més comunes que van fer a Internet i que suposarien, segons el jutge, altres objectius que tenien en estudi. Entre ells, destaca l'Audiència Nacional de Madrid, la 'tomatina' de Buñol o l'Alhambra de Granada.
Andreu també fa constar la gran quantitat d'explosius que tenien preparats a la casa d'Alcanar, que oscil·laria entre 200 i 500 quilos, a banda de 108 bombones de butà i 19 artefactes de mà tipus granada i una faixa bomba. Apunta que les bombones volien "ampliar els efectes dels artefactes". Informes dels experts en explosius apunten que, en cas d'haver-se usat, haguessin "provocat danys d'enormes dimensions".
Proves determinants
El jutge de l'Audiència Nacional detalla que els tres mòbils dels processats han estat "determinants" per incriminar-los i relacionar-los amb la resta dels terroristes que van morir. En el cas de Said Ben Iazz, el mòbil el situa a la casa d'Alcanar des d'on fabricaven explosius per un temps suficient com perquè el jutge consideri que "no era aliè a l'activitat".
També recorda que la furgoneta que va protagonitzar l'atropellament massiu de la Rambla estava llogada per Oukabir i recorda que hi va haver 14 morts i 128 ferits, a banda de les demés persones que van patir "altre alteracions de la salut" per presenciar els atemptats.
En el cas d'Houli Chemlal, la seva implicació queda clarament acreditada pel fet de ser l'únic supervivent de l'explosió de la casa d'Alcanar, on també va morir l'imam i un altre integrant de la cèl·lula.
Penes que poden afrontar
El delicte d'integració en organització terrorista preveu una pena d'entre 6 i 14 anys de presó. El de fabricació i tinença d'explosius entre 8 i 15 anys i el d'estralls, en grau de temptativa, de 10 a 15 anys. El delicte de col·laboració amb organització terrorista està sancionat amb penes que oscil·len dels 5 als 10 anys de presó.
Els delictes pels quals s'asseuran al banc dels acusats i les penes sol·licitades, però, els haurà de fixar la Fiscalia properament en un escrit d'acusació. Caldrà abans que el jutge instructor dicti interlocutòria de conclusió de la sala i enviï la causa a la sala.
