Pla d’exhumacions de fosses de la Guerra Civil i la dictadura del govern espanyol en col·laboració amb les CCAA

El govern espanyol posarà en marxa amb les comunitats autònomes un pla d’exhumacions de fosses de la Guerra Civil i la dictadura que servirà per impulsar les exhumacions, elaborar un mapa de la seva localització, identificar les restes mitjançant un banc d’ADN i fer un cens de les restes, segons ha anunciat aquest dimecres el director general de Memòria Històrica, Fernando Martínez, després d’una reunió a Madrid amb responsables d’aquesta matèria als governs autonòmics.

Catalunya ja té en marxa el seu propi pla de fosses i un programa d’identificació genètica, i fonts del govern han apuntat que la Generalitat vol articular “algun tipus de mecanisme de col·laboració” i està predisposada a parlar-ne de manera bilateral amb el Ministeri de Justícia. L’executiu espanyol desplegarà el pla mitjançant la reforma de la Llei de la memòria històrica que ha de permetre superar les “insuficiències” de la Llei del 2007 i atendre les recomanacions que arriben de manera recorrent per part dels organismes humanitaris internacionals.

També adequar la llei a les millores que han introduït les normatives autonòmiques i escoltar les associacions de víctimes i de la memòria històrica, que podran participar al procés. El pla servirà per actualitzar el mapa de 2.470 fosses que consten actualment a l'Estat (presumiblement per sota la real), identificar les restes gràcies a un banc d’ADN com el que ja funciona a Catalunya i avançar en futures exhumacions.

A més, permetrà fer un cans que segons Martínez permetrà fer un cens de víctimes per testimoniar la violació dels drets humans durant la Guerra Civil i el franquisme. L’executiu espanyol apunta que per actualitzar aquest mapa de fosses caldrà un “esforç conjunt” de l’Estat i les CCAA, que han anat elaborant els seus propis mapes. Amb tot l’executiu espanyol no vol acompanyar aquest pla de fosses d’un calendari fix d’exhumacions.

Principalment per manca d’una assignació pressupostària i per la necessitat de dur-les a terme a través de convenis amb les CCAA. El pla també afecta la simbologia franquista i emplaçarà les CCAA a detallar els monuments i plaques, així com les edificacions construïdes en batallons disciplinaris, tal com ja recollia la llei del 2007. Per coordinar aquest pla, el Ministeri de Justícia crearà una subdirecció general encarregada de desplegar les seves mesures, i posarà en marxa també una oficina d’atenció per establir relacions amb les associacions de la memòria històrica.

Catalunya ja disposa del seu propi pla. Va ser el primer territori en elaborar un mapa de fosses i un programa d’identificació genètica. El govern obre les fosses d’ofici segons una planificació pròpia de la Generalitat sense necessitat que ningú reclami els desapareguts. El govern ja te localitzades 505 fosses a Catalunya, de les quals només se n’han obert 38, 14 durant l’últim any.

La Generalitat calcula que hi ha 20.000 persones –catalans, de la resta de l’Estat i de tot Europa- enterrades en fosses i actua d’ofici per obrir-les. També té en marxa un programa d’identificació genètica com el que el govern espanyol introdueix a aquest pla. El pla creua l’ADN de les restes òssies amb el dels familiars vius per indicar o descartar possibles coincidències i està a disposició de tots els familiars de víctimes de la Guerra Civil i del franquisme que podrien haver desaparegut a Catalunya.

Fonts de la conselleria de Justícia han explicat que la Generalitat no ha estat present a la reunió d’aquest dimecres perquè la seva relació amb el govern espanyol és bilateral, en la línia de la reunió que va mantenir la consellera Capella i la ministra Delgado ara fa dues setmanes, on van anunciar un princii d'acord en aquesta qüestió. "Si el govern espanyol vol articular algun mecanisme de col·laboració en aquesta línia, la Generalitat té tota la predisposició per parar-ne bilateralment”.