Ramon Gomis: 'La diabetis ha d'arribar a ser una malaltia curable'

El Departament de Salut ha assegurat aquesta setmana, com a preàmbul de la commemoració, avui, del Dia Mundial de la Diabetis, que un estil de vida saludable –dieta mediterrània, activitat física, no fumar, dormir bé i reduir l'estrès– poden ajudar a prevenir fins a un 70% l'aparició d'aquesta malaltia. El doctor reusenc Ramon Gomis, catedràtic d'endocrinologia i director de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), prefereix no parlar de percentatges, però admet que una dieta rica en verdura i fruita fresca, cereals integrals, carns magres, peix i oli d'oliva pot ser un bon protector contra la diabetis. “Els últims estudis conclouen que aquest tipus de dieta pot rebaixar el risc relatiu un 50%, com també se sap que la dieta molt rica en peix dels esquimals és també un element de protecció.”

La dieta seria, doncs, un dels factors de risc, junt amb el sedentarisme i l'envelliment de la població, que justificarien l'increment tan espectacular de casos de diabetis –gairebé un 30%– que s'ha produït els últims quatre anys a Catalunya. Però la solució no és fàcil. Gomis assenyala que està bé fer recomanacions a la població, però alerta que aquests consells “seran difícils de complir mentre una ampolla de refresc de Cola de dos litres costi només una mica més que una llauna”. És només un exemple per il·lustrar que no és casualitat que la diabetis afecti més la gent pobra perquè la realitat és que “una dieta saludable i l'accés a determinats aliments resulta més car”.

Gomis subratlla que aquestes pràctiques preventives també són importants per a la gent gran. “Generalment, ens preocupem menys de l'alimentació de la gent gran quan en molts casos tenen un dèficit de proteïna de qualitat biològica”, assegura Gomis, que treballa amb la Fundació Alícia per intentar introduir aliments a la dieta, com ara les sardines o la quinoa, que tenen un alt valor biològic.

A banda d'intentar evitar tots els factors de risc, Gomis insisteix en la necessitat de continuar investigant per “aconseguir que la diabetis sigui una malaltia incurable”. L'expert, que durant anys va dirigir la unitat de diabetis de l'hospital Clínic, recorda que “fa 100 anys aquesta malaltia era mortal”. La insulina la va fer crònica i “ara es pot controlar bastant bé reduint la mortalitat i les complicacions”. Però Gomis insisteix que cal aprofundir en les línies d'investigació obertes, entre les quals destaca la que apunta que en lloc de trasplantar la insulina es puguin trasplantar les cèl·lules que el fabriquen. Està convençut que els resultats arribaran tard o d'hora, igual que estan arribant amb el càncer. “Està comprovat que quan ens prenem de debò una malaltia aconseguim avançar molt”, assegura.

Un dels centres que treballen per impulsar línies d'investigació i sensibilitzar la població sobre la diabetis infantil és el Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil (CIDI) de l'hospital Sant Joan de Déu, impulsat per l'Obra Social la Caixa. Aquest centre ha atès de forma integral un total de 726 nens amb diabetis i les seves famílies des que es va crear l'any 2008 i l'ha diagnosticat en un centenar de nens que ho desconeixien.

El CIDI, segons va informar ahir l'Obra Social la Caixa, té un grup de vuit voluntaris amb diabetis –expacients de l'hospital– i familiars que visiten les famílies de nens que acaben de rebre el diagnòstic, els donen suport i demostren que “ és possible viure una vida bona i llarga amb diabetis”.

Aquesta tasca és imprescindible perquè l'impacte del diagnòstic causa “estrès i incertesa” a tota la família.

La malaltia creix entre els menors de 15 anys

El nombre de nens menors de 15 anys diagnosticats de diabetis tipus 2 ha augmentat un 50% en l'última dècada. Les causes d'aquest espectacular increment es troben bàsicament en una vida sedentària i una mala alimentació, segons destaca el coordinador del Grup d'Estudi de la Diabetis en Atenció Primària de la Salut, Javier García, que recorda que “abans els nens es passaven el dia al carrer jugant i menjaven el que cuinaven les seves mares, que anaven cada dia al mercat. Ara es passen el dia davant la tele i de l'ordinador i s'alimenten de menjar ràpid, amb molt més contingut calòric”.

Segons García, el problema de la diabetis són les complicacions, que avancen amb els anys i es comencen a manifestar a partir dels deu anys d'evolució. Per això García adverteix que no és el mateix diagnosticar una diabetis als 15 anys que amb 70.

No obstant això, García ha reconegut que la prevalença de la diabetis de tipus 2, que depèn de factors com ara l'alimentació, és molt petita, entorn al 0,1%. La diabetis de tipus 1 és una malaltia genètica i hereditària que es manifesta perquè el propi cos destrueix les cèl·lules que produeixen la insulina.