-
Gomis, a la presentació del llibre, amb Masdéu
JM
Dolors Juanpere, Isabel Llácer, Xavier Amorós, Isidre Fonts… El món de Reus és tan característic com especial. Està format per personatges que, junts i, cadascun a la seva manera, han bastit amb honor el que significa “ser de Reus”. Amb el propòsit d’agermanar algunes d’aquestes personalitats, l’any 2008, l’il·lustre Ramon Gomis de Barbarà va publicar el llibre Retrats més o menys impertinents. El que volia era extreure, de manera concisa i sense cap finalitat estrictament biogràfica, l’essència de cadascuna de les persones retratades. I ho va aconseguir a través de les seves vivències, d’allò que només es coneix si s’hi ha estat present.
Juntes, aquestes vivències van formar un retaule que s’ha ampliat, 14 anys després, amb Altres retrats, més o menys impertinents. La segona part representa el volum 152 de les Edicions del Centre de Lectura, mentre que l’anterior va ser el 110. La responsable d’activitats culturals de l’entitat, Fina Masdéu, va anunciar a la presentació del llibre, aquest passat dijous, que, aviat, Gomis passarà a formar part de la llista de socis d’honor. L’obra, amb pròleg del reusenc i catedràtic emèrit de Filologia Catalana, Josep Murgades, compta amb un índex onomàstic que permet analitzar, fil per randa, tots els personatges sobre els quals se’n parla.
“Els retrats sempre tenen una intenció, aquest llibre intenta incloure figures en un paisatge”, va expressar Gomis. Va posar d’exemple Henriette Negrin, dona de Marià Fortuny Madrazo, fill de Marià Fortuny Marsal. També la segona dona de Joan Sardà Farriol, Nieves López García, les inicials de la qual van donar el nom a Niloga, una màquina de fer cinema que Sardà Farriol va vendre per tot l'estat. “Això són els retrats, captar l’essència i, en aquest llibre, s’aconsegueix mitjançant anècdotes”, va indicar Gomis.
Un dels grans especialistes en terratrèmols que ha tingut Catalunya, Anton Correig; “una cuinera per qui hauria valgut la pena batre’s”, en referència a Mariona Quadrada; un fotògraf icònic, Josep Massó… És una obra carregada d’històries que el lector no s’espera, com la d’Albert Einstein a l’Espluga de Francolí; perquè si, Albert Einstein va visitar el monestir de Poblet.
Quelcom que crida la intenció d’aquest llibre és el seu títol. I, en especial, la paraula “impertinents”. Per què haurien de ser impertinents? “No és l’autor a qui pertoca decidir sobre la impertinència o no dels retrats, sinó al lector”, apunta Murgades al pròleg de l’obra. En tot cas, Gomis, qui va donar la raó a Murgades, va argumentar que la seva finalitat és la de generar un relat propi sobre cadascun dels personatges. Com és obvi, tot neix a partir de les experiències del mateix escriptor.
També ho fan els títols de cada retrat, cridaners, amb preguntes retòriques i que serveixen d’ham.
Dels 37 personatges del primer volum, només hi havia una dona, Àngela Ferrer. En l’actual, de 33 personatges, n’hi ha vuit. “Jo crec que hi ha un biaix cultural i social de la meva generació, que hem mirat el món des d’un punt de vista massa masculí”, va destacar l’autor. Admet que, a poc a poc, es va adonar de la manca de dones que hi havia en el primer volum. “Les referències eren de la meva etapa a Reus perquè si m’hagués centrat també en els meus anys a Barcelona, hi hauria moltes més dones, però, així i tot, em vaig preguntar si m’havia esforçat prou”, va recordar.
En aquest segon volum, la mirada ha estat diferent.
“Crec que és una obra arriscada i agosarada, però no en un sentit excessiu, hi ha retrats de persones d’àmbits molt diversos”, va afirmar Masdéu. Des del món de l’art fins al teatre. Precisament en aquest últim apareix Joaquim Maria Bartrina. “Els teatres sovint porten noms de dramaturgs o de grans actrius; a Reus tenim un amb el nom de Fortuny, que no va tenir res a veure amb el teatre, i l’altre amb el de Bartrina, que, en principi, diríem que va aportar-hi poc”, va indicar Gomis.
A través d’anècdotes, s’explica que Bartrina sí que té a veure amb el teatre, més del que sovint es pensa. “Si no hagués tingut una salut tan precària, hauria estat un excel·lent dramaturg”, va afegir. També s’aprofundeix en la figura dels correctors, en aquest cas, Teresa Miquel i Ramon Amigó. “Quan acabo un retrat, mai el deixo llegir a ningú”, va apuntar Gomis. Va recordar la seva amistat amb el fotògraf vallenc Francesc Català Roca, i com aquest li deia que “les millors fotografies es fan quan el retratat no sap que està sent retratat”.
Per aquest motiu, els personatges que apareixen al llibre no ho saben fins al final. “No obstant això, una persona que es pensava que sortiria em va enviar un currículum de 25 pàgines que ni em vaig llegir”, va relatar l’autor.
Hi haurà una tercera part? “Ja ho veurem”, va dir Gomis. Va anunciar que ha acabat d’escriure una obra sobre Ferrater. “És una altra visió, hi haurà a qui no li agradarà”, va afegir. També va confirmar que ha estat preparant, amb l’actriu Sílvia Bel, una obra de teatre que es representarà a Barcelona pròximament.
Juntes, aquestes vivències van formar un retaule que s’ha ampliat, 14 anys després, amb Altres retrats, més o menys impertinents. La segona part representa el volum 152 de les Edicions del Centre de Lectura, mentre que l’anterior va ser el 110. La responsable d’activitats culturals de l’entitat, Fina Masdéu, va anunciar a la presentació del llibre, aquest passat dijous, que, aviat, Gomis passarà a formar part de la llista de socis d’honor. L’obra, amb pròleg del reusenc i catedràtic emèrit de Filologia Catalana, Josep Murgades, compta amb un índex onomàstic que permet analitzar, fil per randa, tots els personatges sobre els quals se’n parla.
La substància dels personatges
“Els retrats sempre tenen una intenció, aquest llibre intenta incloure figures en un paisatge”, va expressar Gomis. Va posar d’exemple Henriette Negrin, dona de Marià Fortuny Madrazo, fill de Marià Fortuny Marsal. També la segona dona de Joan Sardà Farriol, Nieves López García, les inicials de la qual van donar el nom a Niloga, una màquina de fer cinema que Sardà Farriol va vendre per tot l'estat. “Això són els retrats, captar l’essència i, en aquest llibre, s’aconsegueix mitjançant anècdotes”, va indicar Gomis.
Un dels grans especialistes en terratrèmols que ha tingut Catalunya, Anton Correig; “una cuinera per qui hauria valgut la pena batre’s”, en referència a Mariona Quadrada; un fotògraf icònic, Josep Massó… És una obra carregada d’històries que el lector no s’espera, com la d’Albert Einstein a l’Espluga de Francolí; perquè si, Albert Einstein va visitar el monestir de Poblet.
La impertinència
Quelcom que crida la intenció d’aquest llibre és el seu títol. I, en especial, la paraula “impertinents”. Per què haurien de ser impertinents? “No és l’autor a qui pertoca decidir sobre la impertinència o no dels retrats, sinó al lector”, apunta Murgades al pròleg de l’obra. En tot cas, Gomis, qui va donar la raó a Murgades, va argumentar que la seva finalitat és la de generar un relat propi sobre cadascun dels personatges. Com és obvi, tot neix a partir de les experiències del mateix escriptor.
També ho fan els títols de cada retrat, cridaners, amb preguntes retòriques i que serveixen d’ham.
Els retrats de les dones
Dels 37 personatges del primer volum, només hi havia una dona, Àngela Ferrer. En l’actual, de 33 personatges, n’hi ha vuit. “Jo crec que hi ha un biaix cultural i social de la meva generació, que hem mirat el món des d’un punt de vista massa masculí”, va destacar l’autor. Admet que, a poc a poc, es va adonar de la manca de dones que hi havia en el primer volum. “Les referències eren de la meva etapa a Reus perquè si m’hagués centrat també en els meus anys a Barcelona, hi hauria moltes més dones, però, així i tot, em vaig preguntar si m’havia esforçat prou”, va recordar.
En aquest segon volum, la mirada ha estat diferent.
El millor de cada casa
“Crec que és una obra arriscada i agosarada, però no en un sentit excessiu, hi ha retrats de persones d’àmbits molt diversos”, va afirmar Masdéu. Des del món de l’art fins al teatre. Precisament en aquest últim apareix Joaquim Maria Bartrina. “Els teatres sovint porten noms de dramaturgs o de grans actrius; a Reus tenim un amb el nom de Fortuny, que no va tenir res a veure amb el teatre, i l’altre amb el de Bartrina, que, en principi, diríem que va aportar-hi poc”, va indicar Gomis.
A través d’anècdotes, s’explica que Bartrina sí que té a veure amb el teatre, més del que sovint es pensa. “Si no hagués tingut una salut tan precària, hauria estat un excel·lent dramaturg”, va afegir. També s’aprofundeix en la figura dels correctors, en aquest cas, Teresa Miquel i Ramon Amigó. “Quan acabo un retrat, mai el deixo llegir a ningú”, va apuntar Gomis. Va recordar la seva amistat amb el fotògraf vallenc Francesc Català Roca, i com aquest li deia que “les millors fotografies es fan quan el retratat no sap que està sent retratat”.
Per aquest motiu, els personatges que apareixen al llibre no ho saben fins al final. “No obstant això, una persona que es pensava que sortiria em va enviar un currículum de 25 pàgines que ni em vaig llegir”, va relatar l’autor.
Hi haurà una tercera part? “Ja ho veurem”, va dir Gomis. Va anunciar que ha acabat d’escriure una obra sobre Ferrater. “És una altra visió, hi haurà a qui no li agradarà”, va afegir. També va confirmar que ha estat preparant, amb l’actriu Sílvia Bel, una obra de teatre que es representarà a Barcelona pròximament.
Etiquetes:
