Salut carrega contra els mitjans que l'acusen d'haver 'manipulat' el nombre de ferits per l'1-O

El Departament de Salut ha emès un comunicat en què desmenteix "categòricament" diverses informacions que han aparegut els darrers dies en alguns mitjans de comunicació en què "s’acusa el govern d’haver manipulat el nombre d’atesos per les càrregues dels cossos policials de l’Estat espanyol durant el referèndum de l’1 d’octubre". "Aquestes falses informacions atempten greument contra l’honorabilitat del personal sanitari del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), dels CAP i CUAP o hospitals que van atendre més d'un miler de persones arran de l’actuació de la Policía Nacional o de la Guardia Civil", s'assenyala al text.

És per aquest motiu que "el Departament demana una rectificació immediata als mitjans de comunicació que han assegurat falsament que es van manipular a l’alça les xifres d’atesos i que es van comptabilitzar com a ferits persones que havien tingut un atac d’ansietat en veure les càrregues policials per televisió o fins i tot persones que havien anat al CAP per altres motius", s'afegeix.

A hores d’ara i, segons les dades de les què disposa el Servei Català de la Salut (CatSalut), la gran majoria de persones ateses "van patir traumatismes com policontusions, fractures, ferides, incisions o luxacions, a conseqüència de les càrregues policials". En menys del 7% dels casos, i segons Salut, la causa de l’atenció sanitària es va deure "a un diagnòstic relacionat amb ansietat, crisi d'angoixa, mareig, convulsions, lipotímia, hipertensió o taquicàrdia". A més, des de Salut s'ha recordat que "es van registrar dos ferits greus: la persona que continua ingressada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la que va patir una important lesió ocular". A les Terres de l’Ebre es van atendre un 10% de les persones ferides, mentre que al Camp de Tarragona el percentatge va suposar el 5% del total del país.

Al marge d’aquest registre de persones ateses per càrregues policials, "també hi ha altres persones que han anat als centres sanitaris, durant els dies posteriors al referèndum, perquè pateixen algun impacte psicològic a causa de la violència d’aquell dia". El Departament de Salut ja ha posat en marxa un dispositiu especial per atendre els afectats, s'ha indicat. El text apunta, a banda, que el conseller de Salut, Antoni Comín, "va anunciar el passat dia 3 d’octubre que presentarà una demanda civil contra el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, per haver titllat de 'farsa' el nombre de persones ateses durant el referèndum".

Per part seva, el col·legi de metges de Catalunya ha criticat que no es pot posar en dubte la "independència i professionalitat" dels professionals mèdics després que alguns mitjans de comunicació i representants polítics com el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, hagin considerat que s'ha manipulat el nombre de ferits per les càrregues policials el passat 1-O. En un comunicat, el president del Col·legi de Metges, Josep Vilaplana, ha recordat que els metges actuen sota el codi de deontologia per atendre i diagnosticar els pacients i ha afegit que va haver-hi persones "amb lesions més o menys greus, però ferides" arreu de Catalunya. En aquest sentit, Vilaplana ha assegurat que els metges "van certificar el que van veure".