'Si ens quedem a casa, no aconseguirem res'

Aviat farà dos anys del referèndum d'independència. En plena Diada Nacional, i en plena crisi entre els partits que lideren el govern de la Generalitat, el sobiranisme demana unitat de cara a la sentència del judici als presos i les posteriors accions. Reusdigital.cat ha volgut donar veu a diverses persones implicades en el teixit social local per tal que analitzin en quin punt es troba el procés. 

'El poder del poble'

"Podria dir-se que som en 'standby', però no crec que ens haguem fet enrere", apunta la filòloga i escriptora Agnès Toda. Aquesta anima, tot i percebre "certa desil·lusió" en l'entorn independentista, que se surti al carrer per l'Onze de Setembre. "Si ha de ser, any rere any, perquè aquest no serà pas un camí curt", fa constar. "Si ens hem endormiscat, cal que ens despertem i tornem a la lluita", segueix. Posa com a exemple la celebració de l'1-O, el dia en què "ens vam adonar del poder que tenim, com a poble", i en què molts altres van entendre, al seu parer, "com se les gasta l'Estat espanyol". 

Les fissures al govern entre Junts per Catalunya i Esquerra "no afavoreixen" l'ànim independentista, es queixa Toda, qui insta a recuperar l'esperit del referèndum. "Els dies abans, aquell dia i els dies després vam anar tots a l'una", subratlla ara per tal que "els polítics s'entenguin". "S'han de posar d'acord. La societat civil del país ja va demostrar que pot fer-se el que sembla impossible". En aquest sentit, destaca el rol d'entitats com l'ANC i Òmnium, que segueixen tirant endavant tot tipus de campanyes i iniciatives "sense defallir". 

'Un gran sentiment d'indignació'

Precisament des d'aquesta última entitat, Emili Argilaga descriu un context, l'actual, on hi predomina "el silenci amatent". "Tothom és a l'espera que passi quelcom. Fins i tot els polítics", raona. En aquest sentit, critica que el govern català "ho fiï tot a la reacció popular que pugui haver-hi amb la sentència" del Suprem, el que evidencia que "no hi ha una estratègia clara". "I si la tenen, no sembla pas ben definida ni treballada", dispara. 

La reacció de l'estat "ha condicionat el procés", creu. "Després de tot, no s'ha construït a partir d'una adhesió, ni d'una voluntat, sinó per la força", argumenta, ja sigui aquesta "política, econòmica o fins i tot mediàtica". En els actes organitzats per l'entitat, detalla, ha percebut "que potser no tothom sap on som" per seguir el camí "cap a la independència". "Això sí, hi ha un gran sentiment d'indignació. Per les càrregues policials de l'1 d'octubre, per la presó dels 'Jordis' i per tantes i tantes coses", relata. "En conseqüència, la gent ha de saber que igualment lluitem per drets que estan sent vulnerats. I aquesta és una qüestió que ens afecta a tots", assegura.  

'Unitat escenificada'

Vinculat a l'Assemblea de Catalunya (en va ser el secretari) en aquella primera manifestació legal de la Diada a Reus, el 1977, Ramon Llop considera que la classe política "ha buscat, en l'Onze de Setembre, escenificar certa unitat". "Crec, però, que aquesta unitat no és pas sincera. I crec que l'única solució és tirar-ho endavant, perquè del contrari la independència no serà possible", afegeix. I ho remata, tot plegat, amb una nova crítica. "I si els polítics hi volen ser, que hi siguin. Del contrari, la feina la farà la societat. N'hi ha que ja n'estan tips, dels polítics", sentencia. 

Els "titubejos d'Esquerra i la vella Convergència" fan pensar a Llop que "volen fer la revolució sense fer la guerra; és a dir, que els polítics estan més interessats en els seus partits i el poder que no pas en la victòria", diu. Sobre la reacció a la sentència, el veterà activista indica que "tot l'independentisme" i fins i tot "els demòcrates que no siguin independentistes" haurien de manifestar-se i actuar "com un sol home". "Perquè si ens quedem a casa no aconseguirem pas res", conclou.