-
Cartells de la campanya institucional per la consulta del 12 d'octubre.
Aguaita.cat
Una església i un castell en ruïnes, una plaça que és patrimoni arquitectònic de Catalunya i un dels principals ports del país. Aquesta és l’herència que el monarca Carles III va deixar al territori. Ah!, i un altre detall: el nom del poble. "La Ràpita", d’origen àrab, va passar a incloure un "Sant Carles" a la façana per deixar imprempta de la corona al topònim del municipi.
Durant anys, els rapitencs han utilitzat Sant Carles de La Ràpita per firmar documents oficials, enviar paquets de correus i sortir a les notícies. Però popularment, de boca a boca, els veïns, a l’hora de presentar-se al món, ho fan amb un "soc de La Ràpita". L’Ajuntament del municipi ha organitzat una consulta perquè els ciutadans decideixin si volen continuar amb el nom oficial o canviar a la versió popular.
Però, com s'ha originat el debat? Què opinen els experts? Què implica el canvi de nom des del punt de vista històric? I des del punt de vista lingüístic i pràctic? Darrere del canvi de topònim hi ha raons històriques, personals, identitàries, polítiques o tradicionals. El debat, fins dimarts 12 d'octubre, està obert.
L'elaboració d'un expedient votat al ple, una consulta prèvia sobre la viabilitat del nom proposat a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i una campanya institucional són les passes del procés que l'Ajuntament de la Ràpita ha posat en marxa per tirar endavant una consulta que "intenta donar resposta a un debat que des de fa dècades existeix al nostre municipi", tal com indica l'alcalde del poble, Josep Caparrós, d'ERC. El tràmit administratiu per dur a terme el canvi de nom s'ha fet amb un acord de tots els partits polítics del consistori, que determina que la consulta serà vinculant si qualsevol opció obté un mínim del 20% del cens global de la població amb poder de votació (majors de 16 anys empadronats al poble), la qual cosa suposa el vot, en números rodons, d'un 2.500 rapitencs.
Segons explica l'alcalde, es necessita un acord de majoria absoluta al ple; quan aquest s'assoleix es trasllada a la Generalitat, que prèviament demana un informe a l'Institut d'Estudis Catalans; si el nom compleix amb la normativa de l'IEC -com sosté l'informe ja demanat prèviament-, s’aprova el canvi. "Els partits vam decidir, que tot i que administrativament ja teníem l'acord de ple, entenem que el tema és suficientment rellevant i identitari perquè la gent es posicioni i fessim una consulta a la ciutadania", explica Caparrós. Tot i que la consulta no pot ser vinculant per llei, "tots els partits ens hem compromès a fer-nos el resultat nostre".
"No és un expedient que surt del no-res, i de cop un dia ens despertem i diem "vinga! Anem a canviar el nom del poble!". No, és un expedient que administrativament s'està gestionant des del febrer de l'any passat i té el suport de tots els partits", reitera l'alcalde. L'aprovació de l'IEC els va arribar el passat juliol, i el 20 de setembre van iniciar la campanya institucional. De sobte, a les parets del municipi ha aparegut cartelleria: "I tu, d’on ets? De La Ràpita o de Sant Carles de la Ràpita?", els mitjans de comunicació han propiciat debats d'experts, entrevistes i cròniques sobre el contingut de la consulta, i les xarxes socials s'han abastit d'opinió ciutadana.
Segons l'alcalde, hi ha hagut diferents intents per canviar el nom al llarg de la història: "Recordo als anys 90 que va haver-hi una campanya molt intensa amb samarretes i adhesius, però mai s'havia arribat a tirar endavant", comenta Caparrós, i afegix sobre la consulta que "el més important és que la gent vagi a votar perquè el resultat tingui significat". Esquerra, amb majoria absoluta, és l'única formació de les quatre que composen el plenari -amb Junts per la Ràpita, Més Ràpita i el Partit Socialista- que s'ha posicionat per una opció, La Ràpita, i veu la consulta com una oportunitat de "presentar-se al món amb el nom que has triat", ja que "moltes vegades el nom sí que fa la cosa".
"Este establecimiento llevará el nombre de 'nueva población de San Carlos'". Aquestes van ser les paraules de Carles III l'any 1780, durant una firma de documents amb motiu de les obres del port rapitenc. Un port que havia de ser un dels quatre més rellevants del Mediterrani, per comercialitzar amb Amèrica, i que va decidir construir al territori juntament amb un canal de navegació entre la badia dels Alfacs i el riu Ebre, la plaça principal, la bateria del mercat, l'Església Nova... i una població.
Però, transportem-nos a l’inici. Els orígens del territori es remunten al s.IX, l'Edat Mitjana, amb la presència musulmana. Són ells qui creen la fortificació de la torre de defensa o ràbida, l'edificació on pregaven, d'on sorgeix el nom del lloc. "La Ràpita és un terme genuí que sempre ens ha identificat aquí", explica la doctora en història Noèlia Borràs, que afirma que el territori porta més anys anomenant-se "La Ràpita" que no "Sant Carles de la Ràpita", però que la fundació del municipi naix a partir del San Carlos. És a dir, que "els documents medievals que mencionen La Ràpita fan referència al monestir, la torre de defensa i el seu terme i heretat (propietat rústica), però mai a un poble", explica clarament el tècnic del Museu del Mar de la La Ràpita, Àngel Pascual, en un article. La qüestió és que en aquella època, a l'Edat Mitjana, La Ràpita no era cap municipi poblat, sinó un terme amb una torre i terres cultivades amb llogarets disgregats habitats.
El 1097, encara sota domini àrab, Ramon Berenguer III dona el territori al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i el 1150, son fill Ramon Berenguer IV conquerix el territori, el qual anomenaven La Ràpita del Cascall. Al començament del s.XIV arriben els cristians, i les monges s'hi estableixen en un convent. Així i tot, la fundació del municipi com a tal, arriba de la mà del Carles III, que veient el gruix d'obrers que es traslladaven per treballar en el seu projecte del port dels Alfacs, i altres grans obres, se li va ocórrer repartir terres a la gent i promoure la construcció de cases. De fet, tal com explica Pascual al seu article, aquests obrers tenen molt a veure amb l'herència del poble, ja que d'ells provenen la majoria de cognoms utilitzats entre els rapitencs: Gasparin, Tomàs, Matamoros, Pascual, Querol, Vizcarro, Reverté, etc.
Per tant, la zona, durant els primers anys com a poble oficial, al s.XVIII, es coneix com a San Carlos. I és a partir del s.IX que es troben documents i referències a la premsa amb els dos noms fusionats: "San Carlos de La Ràpita". Aquesta unió té lloc perquè la gent mai va parar d'utilitzar La Ràpita, com ja era conegut antigament. "No tenim cap ordre que dictamini que a partir d'un determinat moment ja no es diu San Carlos i passa a San Carlos de la Ràpita, sinó que va ser una fusió totalment natural que dura molts anys", explica Borràs. Però tot d’una, un dia com un altre... 14 d'abril del 1931. Arriba la Segona República i amb ella l'eliminació de tota referència monàrquica. Canvien noms de carrers, de places, de municipis. I San Carlos de la Ràpita passa a anomenar-se La Ràpita dels Alfacs. Un curt període de vida va tenir aquest segon topònim, però un període molt intens, marcat pel republicanisme i la Guerra Civil, fins a l'arribada del Franquisme, amb qui va tornar a prendre seient el San Carlos de la Ràpita. Amb la mort de Franco i la transició, el nom es catalanitza i passa a ser Sant Carles de la Ràpita.
"A La Ràpita tenim el nom d'anar per casa i després el nom de mudar, l'oficial", diu Borràs citant a un historiador rapitenc. L'experta veu les dues opcions com a vàlides, però defensa mantenir el topònim actual que fa referència a l'època pre i post fundacional i "representa l'etapa en què vam sorgir com a poble". "És veritat que és un projecte que es va quedar a mitges, els edificis no es van acabar... Però s'ha de posar en valor el nostre origen, durant la Il·lustració, moviment de raó i progrés. Va ser una època d'expectatives molt positives per a la ciutat. En un lloc on no hi havia res es va invertir molt per fer una de les places més grans d'Espanya a l'època, un edifici com l'Església Nova, amb una façana monumental... Tenim uns edificis molt bonics i portar-ho al nom representa el llegat que heretem i d'on sorgim", conclou la historiadora.
Una part de la campanya institucional han estat els vídeos que diverses personalitats, a través del compte oficial de Twitter de l'Ajuntament de la Ràpita, han divulgat per promocionar i garantir una millora de la participació en les urnes, com l'escriptor, cantautor i activista polític Cesk Freixas, afincat a la Ràpita o els periodistes Mònica Terribas i Toni Cruanyes:
"Nosaltres el que tenim molt clar és que apostem per La Ràpita", manifesta l'alcalde del municipi, emfatitzant la voluntat des d'ERC de modificar el nom. "Hi ha un Ajuntament republicà, que fa la lectura política del nom", declara Borràs, que explica que enten perfectament els qui "són super antimonàrquics i els molesta portar a un borbó al nom", tot i que també defensa que "hi hagi gent republicana que defensa el nom sencer per altres motius". I és que tot i que alguns sectors ho rebutgen, la proposta de canvi ha propiciat un debat intrínsec entre monarquia i república, perquè a ningú se li escapa que el que desapareixeria del topònim seria el nom d'un borbó "autosantificat".
No valida tant les motivacions polítiques del canvi de nom Àngel Pascual, qui opina que "si canviar el nom del poble ens fa més republicans, podem dibuixar bitllets a veure si som més rics", i es posiciona a favor de mantenir el nom present, ja que, en la mateixa línia que el que explica Borràs, "engloba tota la història del municipi, des del ribat musulmà fins al monestir cristià benedictí". Pascual, que es postula com a "republicà, demòcrata i independentista català", creu que relacionar un nom amb monarquia i un altre amb republicanisme "frega el nivell d'estupidesa i absurd", i llança aquesta pregunta: "Algú se sent musulmà perquè el nom de la Ràpita faci referència a un centre religiós musulmà?" Segons ell, es tracta d’un nom sense connotacions polítiques ni religioses, i reitera que "no hi ha millors ni pitjors rapitencs, "tots som rapitencs i una opció és tan vàlida com l'altra".
Quina ha estat la motivació per canviar el nom del municipi? Pascual descarta la motivació històrica, "ja que els dos noms són històricament acceptables". Descarta la motivació ciutadana "perquè tampoc hi ha un moviment gran de població que demani el canvi de nom, com va passar amb el transvasament de l'Ebre i la Plataforma Castor". "No he vist balcons, manifestacions ni moviments veïnals reclamant el canvi", afegeix. I, per últim, descarta també la motivació lingüística, ja que citant a la filòloga del territori Carme Cruelles, el nom de La Ràpita necessitaria un complement per ser del tot correcte. "No sé si hi ha una motivació política, això ho sabran ells, però jo descarto la històrica, la ciutadana i la filològica", conclou el director del museu.
Pascual no és l'únic que ha citat a Cruelles per il·lustrar els seus arguments en el debat. Carme Cruelles, filòloga i escriptora molt premiada del territori, va escriure un article en el qual explicava que el nom de La Ràpita no és "incorrecte”, tal com ho avala l’informe de l’IEC sol·licitat per l’Ajuntament, però "tampoc genuïnament català" perquè li falta un complement del nom al darrere. Segons la normativa catalana, no és tan propi del català afegir un article a un nom que acaba amb -a, i, si es posa article, el recomanable és acabar amb un complement del nom.
Tot i que a les comarques del Montsià i Terra Alta hi ha casos, com La Galera o La Sénia, a la resta del territori català no és tan comú, ni ens trobem amb casos com "La Girona" o "La Lleida". Segons el seu recompte, la tendència és que aproximadament el 70% dels topònims de municipis acabats amb -a porten al darrere un complement del nom. Cruelles parla "d'autenticitat" de la llengua catalana i també de distinció, ja que apunta que s'han arribat comptabilitzar fins a 35 denominacions de Ràpites. La filòloga s'ha decantat per l'opció de La Ràpita dels Alfacs, per afegir aquest complement del nom, distingir-se de la resta de pedanies i continuant mantenint part de la història del territori a la nomenclatura.
Toni Cartes, historiador i tècnic de Cultura, no veu que pugui ser un inconvenient que altres nuclis es diguin La Ràpita perquè "cap d'ells és un municipi i entenc que són escales diferents. La projecció que té el municipi de La Ràpita és diferent de l’entitat municipal descentralitzada, que depèn d'un municipi gran, com pot ser el cas per exemple de Sa Ràpita a Mallorca, ja que l'article salat ja marca la diferència". Cartes defensa la consulta perquè "aquesta discussió i soroll de fons que fa anys que s'arrossega, i surt de manera recurrent en converses, quedarà aparcada durant uns anys a nivell polític", i entén que tota posició és vàlida, ja que "estem parlant d'identitat, que no és mai una cosa objectiva".
El municipi ha tingut històricament diverses nomenclatures, com La Ràpita, a l'època musulmana, Sant Carles de la Ràpita, després del pas de la corona, i La Ràpita dels Alfacs, durant el període de la República. Cruelles és una forta defensora d'aquesta última, que li hagués agradat votar "però no puc perquè la meva opció no es contempla". Cruelles creu que "pot ser positiu el canvi del nom, perquè les coses canviïn", i creu que "és un debat llarg que podria donar per a un any", que "s'ha fet molt de pressa" i "s'hauria d'haver donat més temps per fer una tria convençuts, ja que jo no la faré". "Si voto Sant Carles no hi estic d'acord, si voto La Ràpita tampoc, i si no vaig a votar també em sentiré malament", confessa la lingüista que creu, en referència als percentatges de participació, que "si s'ha de consultar, el poble ha de tenir un pes important, una consulta tan dirigida no sé si té raó de ser".
"Soc partidari de què s'hagues pogut fer un primer cribratge, preguntant quins són els noms més volguts per la població i després fer una segona volta amb els noms més triats", defensa Pascual, i afegeix que segons ell "s'ha creat un debat paral·lel preguntant per què no s'ha fet això" i que "segurament tinguin raó, ja que hi ha noms que tenen prou pes com per ser mínimament escoltats o plantejats".
Però d'on prové històricament Alfacs? Segons Noèlia Borràs, que declara també sentir-se molt còmoda amb aquesta opció, Alfacs és una paraula d'origen musulmà i significa "terra fangosa". Les condicions físiques del terreny, una "costa del Delta que devia ser molt inestable, fangosa i inundable", van ser les que van donar el nom al port dels Alfacs durant l'edat mitjana. Per tant, "també és un nom molt genuí, molt antic i amb molta història", declara la historiadora.
I per què l'opció no tenia cabuda a la consulta? Segons Caparrós "el debat sempre ha sigut entre La Ràpita i Sant Carles de la Ràpita" i "t'ho diu un republicà a qui li faria molt de goig posar al meu poble el nom de la República". Segons l'alcalde, aquests són els dos noms que representen el municipi: "Quan anem pel món diem que som de Sant Carles de la Ràpita o de La Ràpita, com a molt del sud de Catalunya o d'allà al Delta... geogràficament ningú entén on estan els Alfacs", reflexiona Caparrós, que també sosté que La Ràpita dels Alfacs es tracta d'una opció "des d'un punt de vista individual" que "no representa la sensibilitat majoritària de la població".
D'altra banda l'absència d'aquesta possibilitat té una altra justificació per part del consistori: no fomentar la divisió de vots. Tal com els van recomanar els experts consultats, és millor que les opcions siguen binàries, perquè el resultat no s'acabe diluint. "No ens hem d'enganyar, si hi ha una opció per assegurar que el nom segueixi sent Sant Carles de la Ràpita és posar més de dos opcions", conclou l'alcalde. L'historiador Toni Cartes creu que la discussió del per què no hi ha més opcions és "l'eterna discussió dins de l'esquerra, de la gent que té clar que vol el canvi" i segons ell "que hi hagi més opcions no crec que enriqueixi el debat".
I com que el poble és dels rapitencs més que de ningú altre, què n’opinen aquests pagesos i mariners que "van formar aquesta preciosa terra"? Hem sortit al carrer per preguntar a la gent de peu quines sensacions i judicis li neixen arran de la votació. Moltes persones han preferit donar la seva opinió des de l’anonimat.
"Prefereixo La Ràpita, perquè és el nom que faig servir sempre", ens diu un estudiant universitari de 20 anys, que afegix també que és una opinió molt comuna entre els seus amics i entorn, que aposten per la versió pràctica del topònim. Una graduada en Llengües aplicades i estudiant de màster opina que "La Ràpita és el que més s'ha dit i s'ha mantingut durant més temps, per tant, té sentit canviar-ho". Un estudiant de l'Institut, de 17 anys, té voluntat de "canviar el nom d'una vegada perquè res que tinga a veure amb la monarquia ens representa". Una infermera de 56 anys opina que "particularment m'agrada La Ràpita dels Alfacs, però com no està com a opció escolliré La Ràpita, perquè és el nom que millor ens identifica". Una administrativa de 55 anys diu que "La Ràpita és com sempre ho he expressat i estic d'acord si es pot canviar.
"Veig que hi ha altres prioritats al poble que canviar el nom, perquè ja utilitzo La Ràpita. Què he de fer? Escriure una carta? Fa anys que ja no ho faig", diu entre rialles una veïna que està al punt de complir els 81 anys. En la mateixa línia, la veïna del costat, també de 81 anys expressa que "soc rapitenca i quan em pregunten d'on soc dic de La Ràpita, i em sembla que hi ha coses més importants per discutir. Qui li vulgui dir La Ràpita que li digui, qui vulgui dir Sant Carles, també. Tot em pareix bé, però trobo que hi ha coses més urgents". Una psicòloga de 44 anys no creu "que sigui una prioritat la consulta, acabant de sortir d'una pandèmia. Sempre ha estat el debat, però mai ha hagut una reivindicació social pel nom oficial. Crec que respon més a questions polítiques i d'imatges que a una demanda ciutadana. No participaré".
"I tu, d’on ets? De La Ràpita o de Sant Carles de la Ràpita?" El pròxim dimarts dia 12 els rapitencs tenen una cita històrica, d'aquestes que "només passen una vegada a la vida", perquè darrera del topònim hi ha història, patrimoni, sensibilitat, identitat.
Durant anys, els rapitencs han utilitzat Sant Carles de La Ràpita per firmar documents oficials, enviar paquets de correus i sortir a les notícies. Però popularment, de boca a boca, els veïns, a l’hora de presentar-se al món, ho fan amb un "soc de La Ràpita". L’Ajuntament del municipi ha organitzat una consulta perquè els ciutadans decideixin si volen continuar amb el nom oficial o canviar a la versió popular.
Però, com s'ha originat el debat? Què opinen els experts? Què implica el canvi de nom des del punt de vista històric? I des del punt de vista lingüístic i pràctic? Darrere del canvi de topònim hi ha raons històriques, personals, identitàries, polítiques o tradicionals. El debat, fins dimarts 12 d'octubre, està obert.
L'elaboració d'un expedient votat al ple, una consulta prèvia sobre la viabilitat del nom proposat a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i una campanya institucional són les passes del procés que l'Ajuntament de la Ràpita ha posat en marxa per tirar endavant una consulta que "intenta donar resposta a un debat que des de fa dècades existeix al nostre municipi", tal com indica l'alcalde del poble, Josep Caparrós, d'ERC. El tràmit administratiu per dur a terme el canvi de nom s'ha fet amb un acord de tots els partits polítics del consistori, que determina que la consulta serà vinculant si qualsevol opció obté un mínim del 20% del cens global de la població amb poder de votació (majors de 16 anys empadronats al poble), la qual cosa suposa el vot, en números rodons, d'un 2.500 rapitencs.
Quin és el procés per canviar el nom d'un poble?
Segons explica l'alcalde, es necessita un acord de majoria absoluta al ple; quan aquest s'assoleix es trasllada a la Generalitat, que prèviament demana un informe a l'Institut d'Estudis Catalans; si el nom compleix amb la normativa de l'IEC -com sosté l'informe ja demanat prèviament-, s’aprova el canvi. "Els partits vam decidir, que tot i que administrativament ja teníem l'acord de ple, entenem que el tema és suficientment rellevant i identitari perquè la gent es posicioni i fessim una consulta a la ciutadania", explica Caparrós. Tot i que la consulta no pot ser vinculant per llei, "tots els partits ens hem compromès a fer-nos el resultat nostre".
"No és un expedient que surt del no-res, i de cop un dia ens despertem i diem "vinga! Anem a canviar el nom del poble!". No, és un expedient que administrativament s'està gestionant des del febrer de l'any passat i té el suport de tots els partits", reitera l'alcalde. L'aprovació de l'IEC els va arribar el passat juliol, i el 20 de setembre van iniciar la campanya institucional. De sobte, a les parets del municipi ha aparegut cartelleria: "I tu, d’on ets? De La Ràpita o de Sant Carles de la Ràpita?", els mitjans de comunicació han propiciat debats d'experts, entrevistes i cròniques sobre el contingut de la consulta, i les xarxes socials s'han abastit d'opinió ciutadana.
Segons l'alcalde, hi ha hagut diferents intents per canviar el nom al llarg de la història: "Recordo als anys 90 que va haver-hi una campanya molt intensa amb samarretes i adhesius, però mai s'havia arribat a tirar endavant", comenta Caparrós, i afegix sobre la consulta que "el més important és que la gent vagi a votar perquè el resultat tingui significat". Esquerra, amb majoria absoluta, és l'única formació de les quatre que composen el plenari -amb Junts per la Ràpita, Més Ràpita i el Partit Socialista- que s'ha posicionat per una opció, La Ràpita, i veu la consulta com una oportunitat de "presentar-se al món amb el nom que has triat", ja que "moltes vegades el nom sí que fa la cosa".
Dimarts poden votar a la consulta gairebé 12.500 veïns. Foto: Aguaita.cat
Un municipi amb història
"Este establecimiento llevará el nombre de 'nueva población de San Carlos'". Aquestes van ser les paraules de Carles III l'any 1780, durant una firma de documents amb motiu de les obres del port rapitenc. Un port que havia de ser un dels quatre més rellevants del Mediterrani, per comercialitzar amb Amèrica, i que va decidir construir al territori juntament amb un canal de navegació entre la badia dels Alfacs i el riu Ebre, la plaça principal, la bateria del mercat, l'Església Nova... i una població.
Però, transportem-nos a l’inici. Els orígens del territori es remunten al s.IX, l'Edat Mitjana, amb la presència musulmana. Són ells qui creen la fortificació de la torre de defensa o ràbida, l'edificació on pregaven, d'on sorgeix el nom del lloc. "La Ràpita és un terme genuí que sempre ens ha identificat aquí", explica la doctora en història Noèlia Borràs, que afirma que el territori porta més anys anomenant-se "La Ràpita" que no "Sant Carles de la Ràpita", però que la fundació del municipi naix a partir del San Carlos. És a dir, que "els documents medievals que mencionen La Ràpita fan referència al monestir, la torre de defensa i el seu terme i heretat (propietat rústica), però mai a un poble", explica clarament el tècnic del Museu del Mar de la La Ràpita, Àngel Pascual, en un article. La qüestió és que en aquella època, a l'Edat Mitjana, La Ràpita no era cap municipi poblat, sinó un terme amb una torre i terres cultivades amb llogarets disgregats habitats.
El 1097, encara sota domini àrab, Ramon Berenguer III dona el territori al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i el 1150, son fill Ramon Berenguer IV conquerix el territori, el qual anomenaven La Ràpita del Cascall. Al començament del s.XIV arriben els cristians, i les monges s'hi estableixen en un convent. Així i tot, la fundació del municipi com a tal, arriba de la mà del Carles III, que veient el gruix d'obrers que es traslladaven per treballar en el seu projecte del port dels Alfacs, i altres grans obres, se li va ocórrer repartir terres a la gent i promoure la construcció de cases. De fet, tal com explica Pascual al seu article, aquests obrers tenen molt a veure amb l'herència del poble, ja que d'ells provenen la majoria de cognoms utilitzats entre els rapitencs: Gasparin, Tomàs, Matamoros, Pascual, Querol, Vizcarro, Reverté, etc.
Per tant, la zona, durant els primers anys com a poble oficial, al s.XVIII, es coneix com a San Carlos. I és a partir del s.IX que es troben documents i referències a la premsa amb els dos noms fusionats: "San Carlos de La Ràpita". Aquesta unió té lloc perquè la gent mai va parar d'utilitzar La Ràpita, com ja era conegut antigament. "No tenim cap ordre que dictamini que a partir d'un determinat moment ja no es diu San Carlos i passa a San Carlos de la Ràpita, sinó que va ser una fusió totalment natural que dura molts anys", explica Borràs. Però tot d’una, un dia com un altre... 14 d'abril del 1931. Arriba la Segona República i amb ella l'eliminació de tota referència monàrquica. Canvien noms de carrers, de places, de municipis. I San Carlos de la Ràpita passa a anomenar-se La Ràpita dels Alfacs. Un curt període de vida va tenir aquest segon topònim, però un període molt intens, marcat pel republicanisme i la Guerra Civil, fins a l'arribada del Franquisme, amb qui va tornar a prendre seient el San Carlos de la Ràpita. Amb la mort de Franco i la transició, el nom es catalanitza i passa a ser Sant Carles de la Ràpita.
"A La Ràpita tenim el nom d'anar per casa i després el nom de mudar, l'oficial", diu Borràs citant a un historiador rapitenc. L'experta veu les dues opcions com a vàlides, però defensa mantenir el topònim actual que fa referència a l'època pre i post fundacional i "representa l'etapa en què vam sorgir com a poble". "És veritat que és un projecte que es va quedar a mitges, els edificis no es van acabar... Però s'ha de posar en valor el nostre origen, durant la Il·lustració, moviment de raó i progrés. Va ser una època d'expectatives molt positives per a la ciutat. En un lloc on no hi havia res es va invertir molt per fer una de les places més grans d'Espanya a l'època, un edifici com l'Església Nova, amb una façana monumental... Tenim uns edificis molt bonics i portar-ho al nom representa el llegat que heretem i d'on sorgim", conclou la historiadora.
Una campanya amb renom
Una part de la campanya institucional han estat els vídeos que diverses personalitats, a través del compte oficial de Twitter de l'Ajuntament de la Ràpita, han divulgat per promocionar i garantir una millora de la participació en les urnes, com l'escriptor, cantautor i activista polític Cesk Freixas, afincat a la Ràpita o els periodistes Mònica Terribas i Toni Cruanyes:
🔹La periodista Mònica Terribas se suma a la campanya per incentivar la participació en la consulta per decidir el nom oficial del poble, i anima a tothom a votar ara que ens ha arribat la possibilitat de fer-ho.#ConsultaCiutadana #ConsultaNom12O #SantCarlesdelaRàpita #LaRàpita pic.twitter.com/sXSn9nO7Mq
— Ajuntament de La Ràpita (@ajlarapita) September 22, 2021
🔹 CONSULTA | El cantautor @ceskfreixas ens recorda que el proper 12 d'octubre, al Pavelló Firal, tenim una cita per decidir entre Sant Carles de la Ràpita o la Ràpita.#ConsultaCiutadana #ConsultaNom12O #SantCarlesdelaRàpita #LaRàpita pic.twitter.com/HQPIG91BLJ
— Ajuntament de La Ràpita (@ajlarapita) October 1, 2021
🔹 CONSULTA | El periodista Toni Cruanyes també ens encoratja a aprofitar aquesta oportunitat de decidir nosaltres mateixos, en un exercici de democràcia, com volem que es digui el nostre poble. #ConsultaCiutadana #ConsultaNom12O #SantCarlesdelaRàpita #LaRàpita pic.twitter.com/46htEVIZhg
— Ajuntament de La Ràpita (@ajlarapita) September 28, 2021
El component ideològic
"Nosaltres el que tenim molt clar és que apostem per La Ràpita", manifesta l'alcalde del municipi, emfatitzant la voluntat des d'ERC de modificar el nom. "Hi ha un Ajuntament republicà, que fa la lectura política del nom", declara Borràs, que explica que enten perfectament els qui "són super antimonàrquics i els molesta portar a un borbó al nom", tot i que també defensa que "hi hagi gent republicana que defensa el nom sencer per altres motius". I és que tot i que alguns sectors ho rebutgen, la proposta de canvi ha propiciat un debat intrínsec entre monarquia i república, perquè a ningú se li escapa que el que desapareixeria del topònim seria el nom d'un borbó "autosantificat".
No valida tant les motivacions polítiques del canvi de nom Àngel Pascual, qui opina que "si canviar el nom del poble ens fa més republicans, podem dibuixar bitllets a veure si som més rics", i es posiciona a favor de mantenir el nom present, ja que, en la mateixa línia que el que explica Borràs, "engloba tota la història del municipi, des del ribat musulmà fins al monestir cristià benedictí". Pascual, que es postula com a "republicà, demòcrata i independentista català", creu que relacionar un nom amb monarquia i un altre amb republicanisme "frega el nivell d'estupidesa i absurd", i llança aquesta pregunta: "Algú se sent musulmà perquè el nom de la Ràpita faci referència a un centre religiós musulmà?" Segons ell, es tracta d’un nom sense connotacions polítiques ni religioses, i reitera que "no hi ha millors ni pitjors rapitencs, "tots som rapitencs i una opció és tan vàlida com l'altra".
Quina ha estat la motivació per canviar el nom del municipi? Pascual descarta la motivació històrica, "ja que els dos noms són històricament acceptables". Descarta la motivació ciutadana "perquè tampoc hi ha un moviment gran de població que demani el canvi de nom, com va passar amb el transvasament de l'Ebre i la Plataforma Castor". "No he vist balcons, manifestacions ni moviments veïnals reclamant el canvi", afegeix. I, per últim, descarta també la motivació lingüística, ja que citant a la filòloga del territori Carme Cruelles, el nom de La Ràpita necessitaria un complement per ser del tot correcte. "No sé si hi ha una motivació política, això ho sabran ells, però jo descarto la històrica, la ciutadana i la filològica", conclou el director del museu.
És "La Ràpita" lingüísticament correcte?
Pascual no és l'únic que ha citat a Cruelles per il·lustrar els seus arguments en el debat. Carme Cruelles, filòloga i escriptora molt premiada del territori, va escriure un article en el qual explicava que el nom de La Ràpita no és "incorrecte”, tal com ho avala l’informe de l’IEC sol·licitat per l’Ajuntament, però "tampoc genuïnament català" perquè li falta un complement del nom al darrere. Segons la normativa catalana, no és tan propi del català afegir un article a un nom que acaba amb -a, i, si es posa article, el recomanable és acabar amb un complement del nom.
Tot i que a les comarques del Montsià i Terra Alta hi ha casos, com La Galera o La Sénia, a la resta del territori català no és tan comú, ni ens trobem amb casos com "La Girona" o "La Lleida". Segons el seu recompte, la tendència és que aproximadament el 70% dels topònims de municipis acabats amb -a porten al darrere un complement del nom. Cruelles parla "d'autenticitat" de la llengua catalana i també de distinció, ja que apunta que s'han arribat comptabilitzar fins a 35 denominacions de Ràpites. La filòloga s'ha decantat per l'opció de La Ràpita dels Alfacs, per afegir aquest complement del nom, distingir-se de la resta de pedanies i continuant mantenint part de la història del territori a la nomenclatura.
Toni Cartes, historiador i tècnic de Cultura, no veu que pugui ser un inconvenient que altres nuclis es diguin La Ràpita perquè "cap d'ells és un municipi i entenc que són escales diferents. La projecció que té el municipi de La Ràpita és diferent de l’entitat municipal descentralitzada, que depèn d'un municipi gran, com pot ser el cas per exemple de Sa Ràpita a Mallorca, ja que l'article salat ja marca la diferència". Cartes defensa la consulta perquè "aquesta discussió i soroll de fons que fa anys que s'arrossega, i surt de manera recurrent en converses, quedarà aparcada durant uns anys a nivell polític", i entén que tota posició és vàlida, ja que "estem parlant d'identitat, que no és mai una cosa objectiva".
La Ràpita dels Alfacs, l'opció que brilla per la seua absència
El municipi ha tingut històricament diverses nomenclatures, com La Ràpita, a l'època musulmana, Sant Carles de la Ràpita, després del pas de la corona, i La Ràpita dels Alfacs, durant el període de la República. Cruelles és una forta defensora d'aquesta última, que li hagués agradat votar "però no puc perquè la meva opció no es contempla". Cruelles creu que "pot ser positiu el canvi del nom, perquè les coses canviïn", i creu que "és un debat llarg que podria donar per a un any", que "s'ha fet molt de pressa" i "s'hauria d'haver donat més temps per fer una tria convençuts, ja que jo no la faré". "Si voto Sant Carles no hi estic d'acord, si voto La Ràpita tampoc, i si no vaig a votar també em sentiré malament", confessa la lingüista que creu, en referència als percentatges de participació, que "si s'ha de consultar, el poble ha de tenir un pes important, una consulta tan dirigida no sé si té raó de ser".
"Soc partidari de què s'hagues pogut fer un primer cribratge, preguntant quins són els noms més volguts per la població i després fer una segona volta amb els noms més triats", defensa Pascual, i afegeix que segons ell "s'ha creat un debat paral·lel preguntant per què no s'ha fet això" i que "segurament tinguin raó, ja que hi ha noms que tenen prou pes com per ser mínimament escoltats o plantejats".
Però d'on prové històricament Alfacs? Segons Noèlia Borràs, que declara també sentir-se molt còmoda amb aquesta opció, Alfacs és una paraula d'origen musulmà i significa "terra fangosa". Les condicions físiques del terreny, una "costa del Delta que devia ser molt inestable, fangosa i inundable", van ser les que van donar el nom al port dels Alfacs durant l'edat mitjana. Per tant, "també és un nom molt genuí, molt antic i amb molta història", declara la historiadora.
I per què l'opció no tenia cabuda a la consulta? Segons Caparrós "el debat sempre ha sigut entre La Ràpita i Sant Carles de la Ràpita" i "t'ho diu un republicà a qui li faria molt de goig posar al meu poble el nom de la República". Segons l'alcalde, aquests són els dos noms que representen el municipi: "Quan anem pel món diem que som de Sant Carles de la Ràpita o de La Ràpita, com a molt del sud de Catalunya o d'allà al Delta... geogràficament ningú entén on estan els Alfacs", reflexiona Caparrós, que també sosté que La Ràpita dels Alfacs es tracta d'una opció "des d'un punt de vista individual" que "no representa la sensibilitat majoritària de la població".
D'altra banda l'absència d'aquesta possibilitat té una altra justificació per part del consistori: no fomentar la divisió de vots. Tal com els van recomanar els experts consultats, és millor que les opcions siguen binàries, perquè el resultat no s'acabe diluint. "No ens hem d'enganyar, si hi ha una opció per assegurar que el nom segueixi sent Sant Carles de la Ràpita és posar més de dos opcions", conclou l'alcalde. L'historiador Toni Cartes creu que la discussió del per què no hi ha més opcions és "l'eterna discussió dins de l'esquerra, de la gent que té clar que vol el canvi" i segons ell "que hi hagi més opcions no crec que enriqueixi el debat".
La consulta tindrà lloc després d'este cap de setmana en què la població celebra els seus orígens amb una festa molt popular. Foto: Aguaita.cat
El carrer parla
I com que el poble és dels rapitencs més que de ningú altre, què n’opinen aquests pagesos i mariners que "van formar aquesta preciosa terra"? Hem sortit al carrer per preguntar a la gent de peu quines sensacions i judicis li neixen arran de la votació. Moltes persones han preferit donar la seva opinió des de l’anonimat.
"Prefereixo La Ràpita, perquè és el nom que faig servir sempre", ens diu un estudiant universitari de 20 anys, que afegix també que és una opinió molt comuna entre els seus amics i entorn, que aposten per la versió pràctica del topònim. Una graduada en Llengües aplicades i estudiant de màster opina que "La Ràpita és el que més s'ha dit i s'ha mantingut durant més temps, per tant, té sentit canviar-ho". Un estudiant de l'Institut, de 17 anys, té voluntat de "canviar el nom d'una vegada perquè res que tinga a veure amb la monarquia ens representa". Una infermera de 56 anys opina que "particularment m'agrada La Ràpita dels Alfacs, però com no està com a opció escolliré La Ràpita, perquè és el nom que millor ens identifica". Una administrativa de 55 anys diu que "La Ràpita és com sempre ho he expressat i estic d'acord si es pot canviar.
"Veig que hi ha altres prioritats al poble que canviar el nom, perquè ja utilitzo La Ràpita. Què he de fer? Escriure una carta? Fa anys que ja no ho faig", diu entre rialles una veïna que està al punt de complir els 81 anys. En la mateixa línia, la veïna del costat, també de 81 anys expressa que "soc rapitenca i quan em pregunten d'on soc dic de La Ràpita, i em sembla que hi ha coses més importants per discutir. Qui li vulgui dir La Ràpita que li digui, qui vulgui dir Sant Carles, també. Tot em pareix bé, però trobo que hi ha coses més urgents". Una psicòloga de 44 anys no creu "que sigui una prioritat la consulta, acabant de sortir d'una pandèmia. Sempre ha estat el debat, però mai ha hagut una reivindicació social pel nom oficial. Crec que respon més a questions polítiques i d'imatges que a una demanda ciutadana. No participaré".
"I tu, d’on ets? De La Ràpita o de Sant Carles de la Ràpita?" El pròxim dimarts dia 12 els rapitencs tenen una cita històrica, d'aquestes que "només passen una vegada a la vida", perquè darrera del topònim hi ha història, patrimoni, sensibilitat, identitat.
