Juan Dalmau Soria, un veí de la Torre de L'Espanyol que es dedica a la pesca esportiva, va capturar el passat cap de setmana un enorme silur albí de 96 quilos i 2,55 metres de llargada.
El silur albí va picar en aigües de l'Ebre al seu pas per Riba-roja (Ribera d'Ebre) i segons ens explica el Dalmau li va costar dues hores aconseguir treure'l a la superfície.
"Pescava amb la tècnica del pato, un mecanisme que et pesa molt sobre el cos però et deixa les mans lliures per maniobrar la pesca quan aconseguixes algun exemplar del sirul". "És un depredador però jo penso que ja s'han adaptat al medi ebrenc". "Intento pescar amb el màxim respecte, no matar per matar com passa amb altres caçes sense tenir clar que fer, marcar un objectiu i intentar arribar-hi un exultant pescador fluvial.
"La pesca del sirul és un treball en equip, ho intento inculcar al meu fill que ha començat a aprendre, una persona sola no farà res sense un equip, no és tracta de penjar-se medalles. Quan món fill va veure que havíem pescat un exemplar albí, tan poc abundant i d'aquelles dimensions...crec que no ho oblidarem cap dels dos, és com una foto per enmarcar de per vida". No crec que ens torne a passar res similar per segona vegada", conclou.
Exemplar que va pescar el darrer cap de setmana Juan Dalmau Sòria Foto: Cedida per Juan Dalmau.
El silur és un peix d'aigua dolça que pot arribar que pot arribar a viure al voltant de 80 anys. El seu cos és allargat i desproveït d'escates. El cap, de proporcions considerables, té una boca ampla, uns maxil·lars rudimentàris i barbes sensorials. Mengen peixos, "el peix gran és menja al petita", pensa en Joan Dalmau. També s'alimenta d'altres vertebrats com ara granotes, tritons i polls d'ocells aquàtics, als quals atrapa xuclant-los amb la seua gran boca. Durant les primeres fases del seu desenvolupament, els joves es nodreixen bàsicament de crustacis. Es reprodueix als 3 o 4 anys i els reproductors es desplacen cap a llocs de fresa, constituïts per espais ocupats per arrels o arbres morts. El nombre d'ous oscil·la entre els 10.000 i 400.000.
El silur fou introduït a la península Ibèrica durant els anys a finals dels 70 a l'embassament de Mequinensa d'una manera il·legal. Durant aquests darrers anys s'ha anat expandint per la conca baixa del riu i ha arribat fins al delta de l'Ebre. És un depredador molt agressiu i la seua presencia és una amenaça més en aigües ebrenques. És per aquest motiu se l'anomena també tauró d'aigües dolces o el monstre de riu.
Rècord
de silur albí a l'EbreDesprés de les dues hores de pugna, Dalmau va aconseguir cansar-ho i treure-ho a la riba, on es va fer amb ell i va compartir amb la seua família l'alegria per l'enorme exemplar que havia pescat.
Segons assenyala el pescador, "segons m'han comentat, és el rècord de l'Ebre de silur albí; fa molts anys que pesco aquí, i per números i xifres, és el més gran que han vist tots els meus companys a les Terres de l'Ebre". "Això només passa una vegada a la vida", afirma, convençut.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics