Crema Londres a Tarragona (40): 'A sang'

Va ser en l'època de Neró quan per primer cop el nom de Londres va ser escrit. I era ciutat destacada comercialment parlant, amb una posició geogràfica de primera línia: un pas fàcil per un riu que com tots calia creuar sense que les seves aigües s'emportessin qui ho intentava. Riu, espai de comunicació, espai de cultura i d'intercanvi per a la gent que hi vivia a prop. Tothom aprofità el pas pel Tàmesis que Londres facilitava i la ciutat esdevingué gran i desitjada. Terra de pas, cruïlla de cultures sense tuf de propaganda turística -no n'hi havia-, com ara mateix.

Londres guanyà el qualificatiu d'augusta i fou capital provincial de l'Imperi Romà. Ciutat de Britània. Va ser allà on van ser derrotades les tropes d'Al·lecte quan aquest protagonitzà potser el primer cor de les tenebres, la primera Nova Apocalipsi, i portà les ordres imperials més enllà de la destrucció indicada, depassà la crueltat que li manaven i assassinà tants partidaris de Carausi com cregué convenient i tants com li calgueren després per mantenir Britània independent de Roma.

Pensava en ell, assassí sense consideració ni remordiments, quan mirava el teu dit ple de sang, els teus dits; de sang i no de tinta negra. Ja m'he adonat que la sang no era ni d'Al·lecte ni d'Asclepiodotus, el general que el derrotà. Era teva, de Londres, de totes les dones que no surten en aquesta història de guerres, guerrers i generals, però que també hi eren.

Dones imprescindibles

que no passaren a la història

perquè cap cronista les convertí en paraules,

cap escultor en repicà els noms,

cap escrivent les fixà en pergamí.


Dones que demanen


ser


des de dalt del teu dit ple de sang,

-fàl·lic sense fal·lus-,

que exigeixen


que la sang no sigui mai més

de cadàvers projectats

ni de generals ni de mercenaris,

que la sang sigui


vida,


perquè vessada és morta.

Ja ho deia el marit de la Clara...


A ella la sento

com diu que si fins ara no ens han escrit amb tinta

ara ens hauran d'escriure amb sang


de vida


Ja ho hem dit.

I mentrestant Neró cremava Roma....