2020, un any infaust per a la cultura

Actes celebrats telemàticament, suspensió d’actuacions i festes, reprogramació de calendaris, entrades amb traçabilitat reservades per espectacles... Com la resta d’àmbits de la nostra vida, la cultura ha sofert un punt d’inflexió durant aquest any 2020. Una transformació que tan sols es podrà calibrar amb la perspectiva que doni el futur. El que sí que es pot valorar ja és el fet que la covid-19 ha alterat profundament la planificació prevista per aquest any que, fins a l’arribada de la pandèmia, es movia pels paràmetres coneguts i ara tan enyorats.

Coincidint amb el 140è aniversari de la mort del poeta reusenc Joaquim Bartrina, el 2020 s’havia anunciat per part del consistori reusenc com l’Any Bartrina, una celebració que ha quedat ajornada pels aconteixements posteriors i de la qual tan sols s’han pogut veure petits tastos com la presentació d’una bibliografia de l’autor a través de la lloable iniciativa Reus@Casa. Immersos en la primera onada de la pandèmia, la passada primavera va haver de suspendre’s la celebració del sempre multitudinari Sant Jordi, una festivitat que vincula llibres i roses en un esclat als carrers que enguany va ser impensable.

Una ferida més en l’imaginari col·lectiu d’aquest any infaust que iniciatives voluntarioses van intentar sortejar amb èxit divers i moltes ganes de superar les traves de la situació sanitària. En el camp de les manifestacions massives, la trobada anual amb el món del circ, el Trapezi, va ser un altre dels grans perjudicats. Després de celebrar-se les jornades tècniques a finals de la primavera els reprogramats espectacles de carrer que s’havien traslladat a la tardor no es van poder acabar de realitzar, un fet que, de retruc, va impedir que el centenari de la inaguració del teatre Bartrina se celebrés amb representacions en viu.

La permanent reinvenció del Trapezi d’aquesta 24a edició ha forçat, fins i tot, a crear dos nous programes: el Trapezi a les Escoles i el Trapezi per Nadal. Amb una Tronada gairebé clandestina es va culminar enguany el Pregó de les Festes de Sant Pere gràcies a la periodista Coia Ballesté, qui va posar entusiasme al que, estrictament en l’àmbit cultural i festiu, va esdevenir el pitjor moment anímic de l’any. “I malgrat tot, és festa major!” subratllava l’escrit de l’alcalde al programa de la festa major gran d’aquest 2020. “Atípica, estranya, la menys espectacular dels darrers anys”, definia la festa en el seu escrit el batlle reusenc, uns adjectius que, dissortadament, es van acabar complint malgrat les ganes de tothom. Una mica més diferent va ser l’ambient de la festa major petita a l’inici de la tardor.

Tot i la distorsió de la pandèmia i sense contentar a tots els agents implicats, la relativa treva de l’estiu va possibilitar una festivitat de Misericòrdia més normalitzada del que havia estat la festa de Sant Pere. Com a damnificats d’una guerra invisible, els espectacles teatrals i musicals en espais tancats han estat altres dels grans afectats de l’any, una afectació que, a empentes i rodolons, tan sols s’ha pogut pal·liar en les darreres setmanes. En aquest camp, un altre clàssic amb més de mig segle de vida, el Cineclub del Centre de Lectura, ha hagut de readaptar-se a una situació canviant i estressant per moments.

Fito Luri, l’Associació de Concerts, el festival Accents i molts altres artistes i intèrprets han vist com s’han alterat els plans previstos i únicament la voluntat i el coratge han permès tirar endavant o esperar temps millors. Salvada gràcies al paper de les xarxes i a la idea de compartir coneixements més que programar grans events, la celebració dels 40 anys de Carrutxa com a entitat vinculada a la memòria i a la festa també ha estat més descafeïnada del que s’hagués plantejat en una situació diferent. Impressionant també l’esforç realitzat per l’Arxiu de Reus per documentar els efectes de la pandèmia sobre la nostra vida, una tasca meritòria que ha coincidit amb el desè aniversari del seu trasllat a l’actual ubicació de la ciutat.

Marcat pel seu tarannà de ser punt de trobada i de relació dels socis, entitats tan emblemàtiques com el Centre de Lectura, El Círcol o l’Orfeó han viscut amb preocupació tota la successió de fets i han hagut d’aplicar mesures higièniques per garantir que la cultura i la participació siguin segures. Adaptar-se als nous temps pandèmics ha comportat un canvi d’hàbits en aquests espais on, fins ara, l’estada era gairebé un ritus social.

Aquesta situació ha generat que una activitat tan estimada com el 10è aniversari de l’expresident de l’ateneu i historiador Pere Anguera s’hagi celebrat de forma telemàtica i sense la projecció externa que hagués reclamat una figura intel·lectual d’aquestes característiques. Com a complement, la celebració dels cinc anys de la biblioteca municipal que du el nom de l’historiador i la restauració del seu fons dipositat a l’Arxiu sí que ha lograt superar les dificultats del moment.

Suspès el 23 d’abril, poques han estat les novetats editorials amb denominació d’origen reusenc. Impulsada pel context, la recerca de Montserrat Flores sobre com havien resistit el Camp i el Priorat les epidèmies del passat ha trobat de nou encaix en la situació i ha tornat a ésser revisada i reeditada. En un terreny menys favorable pels condicionaments de trobada, el segon volum de la proposta del ‘Fot-li que és de Reus’ de Josep Baiges i Jordi Romero no va poder celebrar amb intensitat la seva edició, per exemple.

En el tinter, es van quedar altres iniciatives editorials, com ara el nou volum previst de Reusenques de lletres sobre la literatura i els relats eròtics. Fora del paper de les institucions, el balanç de la covid-19 és potser menys intangible però probablement més tràgic.

Quantes trobades, intercanvis, reunions o presentacions s’han hagut d’ajornar? Com ha afectat a la creativitat la situació pandèmica? Ara mateix, només podem tenir esperança que el 2021 sigui un any molt més amable amb la cultura i amb tot el que representa en una societat en la qual l’hem trobat tantíssim a faltar durant aquest infaust 2020.