Absolutament i geomètricament espectacular

Alaska i Nacho Canut aterraven la nit de dijous a l'escenari del Parc del Pinaret de Cambrils per presentar 'Extrapolaciones y dos preguntas 1989-2000', un disc que serveix per celebrar els 30 anys de Fangoria amb temes que han format part de la banda sonora de la seva vida, amb 13 versions de grups i artistes amb els quals mantenen una relació especial i amb 2 cançons noves.

Des del minut zero, Fangoria va connectar amb el públic del festival, tot apareixent a l'escenari amb 'Espectacular', '¿Cómo pudistes hacerme esto a mí? i 'Fiesta en el infierno'. Melodies passades pel sedàs del so dance i electrònic característic del duo i ambientat de forma exquisida per una pantalla que recollia fidelment les imatges, formes, efectes visuals i geometria de cadascuna de les cançons. Durant la nit, no hi va faltar la presència en veu 'en off' de Sara Montiel, per donar pas a 'Absolutamente', ni tampoc alguna versió d'alguns companys de viatge de Fangoria, com 'Historias de amor' d'OBK, que van versionar fins a provocar l'èxtasi musical.

Com era de preveure, l'escenari va comptar amb els moviments i coreografies d'un grup de ballaris que van compenetrar-se en tot moment amb Alaska i, aquesta, també va raparèixer a l'escenari vestida de vermell per obsequiar el públic amb 'Iluminados', que va provocar una nova pujada de tensió entre els seus seguidors.

Alaska va mostrar-se agraïda per poder actuar de nou a Cambrils i ho va expressar de la millor manera que sap, amb el llenguatge de la música i l'espectacle. 'Geometría Polisentimental', 'Coches de choque', 'No sé qué me das' i 'Dramas y comedias' encaraven la recta final d'un concert on encara hi havien coses a dir. I, efectivament, a la tornada, Fangoria ens deleïtava amb 'Disco Sally' i els clàssics 'Ni tu ni nadie' i 'A quién le importa' per posar la cirereta d'una nit de celebració amb la banda sonora de les seves i les nostres vides.