-
Yurany Cuéllar, activista colombiana en defensa dels drets de les dones del món rural
Estel Romeu
Yurany Cuéllar és una activista colombiana defensora dels drets de les dones en el món rural i centrada en la lluita pels drets humans, la pau i el territori. Vinculada a l'Asociación Campesina del Río Cimitarra (ACVC), lluita per l'accés a la terra i el posicionament de les dones com a subjecte polític a Colòmbia. L'associació sorgeix de veure que la pagesia no està prou reconeguda i que cal lluitar en la defensa dels drets humans, de les dones i la sobirania alimentària.
L'activista forma part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, una iniciativa que apropa les experiències d'activistes d'arreu del món fins a 28 municipis de Catalunya. El projecte busca sensibilitzar els joves catalans sobre qüestions com la defensa dels drets humans; la situació de les dones, els refugiats o el col·lectiu LGTB i la lluita pel medi ambient. En el marc d'aquesta iniciativa, Yurany Cuéllar ha visitat l'Institut Baix Camp per oferir una xerrada als alumnes de tercer d'ESO i parlar de la seva experiència com a activista a Colòmbia.
-Des de l'Associación Campesina Río Cimitarra quines lluites pels drets de les dones heu impulsat?
- Fa més de tretze anys que formo part de l'organització i volem emfatitzar que la lluita pels drets de les dones va més enllà de ser reconegudes com a dones pageses, saber que som un actor important dins el territori i que hem de poder participar en les decisions polítiques. Dins l'ACRC, vam crear un espai propi on abordar els problemes de les dones i la implementació d'un model capitalista i patriarcal que no permet que les dones siguem subjectes de drets, sinó que siguem objectes. Volem poder decidir sobre les nostres propostes, els nostres cossos i abordar les problemàtiques històriques de les dones.
El feminisme pagès ens dona aquestes eines per parlar sobre la història de les dones i explicar com hem anat resistint totes les polítiques i la violència permanents que hi ha a Colòmbia. Les dones han posat la vida i el cos per tirar endavant la societat, no es valora prou i encara es materialitza en un masclisme i uns rols que ens han imposat i que s'intenten trencar amb la participació en espais polítics.
-La situació política i social a Colòmbia és complicada i aquest mes hi ha eleccions. Quina és la situació de la dona pel que fa a drets?
- Doncs, de fet, a Colòmbia tenim moltes lleis per a les dones, se n'han publicat bastants, però es queden als papers i no s'implementen als territoris. No es fa una política que realment parli de les necessitats de les dones i que reculli un enfocament pagès, indígena o afrodescendent, que és una diversitat que tenim a Colòmbia. Les polítiques han d'abordar les necessitats de les dones i recollir aquests enfocaments.
A l'interior de les comunitats ens hem mobilitzat per poder visibilitzar aquestes lluites i plantejar propostes que garanteixin els drets fonamentals de les dones. Tot i que els avenços en moviments feministes i socials han donat passes importants i han tingut èxits, encara trobem, però, una societat molt conservadora. A l'interior de les nostres comunitats hi trobem una cultura molt marcada i masclista, de pagesos que han de sostenir les famílies i que necessiten molt treball per trencar amb els rols i amb la idea que les dones han de dedicar-se a la cura de la llar i de la família.
-Al llarg dels tretze anys d'activisme, ha pogut veure canvis en aquestes matèries?
- Sí, el 2005 es va fer la primera trobada de dones pageses, es va començar a valorar la importància de crear una organització i es van crear els comitès de dones. Cap al 2015 ja es va formar la Coordinació dels comitès, el 2017 es va crear la Coordinadora de Dones de l'Associació Rio Cimitarra i l'any 2018 la Coordinadora del Nord-Orient Colombià i una coordinadora en l'àmbit nacional. Els avenços han estat significatius.
Farà deu anys que formem part de la Junta Directiva de l'organització i que la presidenta de l'ACRC és una dona i no són espais que s'aconsegueixen de la nit al dia sinó de la lluita que hem anat fent. I és un avenç significatiu per a nosaltres i per visibilitzar l'agenda política com a dones pageses.
-I aquesta llarga trajectòria com a activista l'ha portat a formar part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. Què suposa formar-hi part?
- Ha estat molt important perquè ens dona l'oportunitat d'arribar a les institucions i als joves i explicar-los què passa al món. La idea és generar consciència crítica davant les situacions que vivim i defensar qüestions com el medi ambient, la violació de drets humans i altres conflictes que tenen lloc a molts països. Hem de donar eines als joves perquè entenguin en quin món estem i la importància de protegir-nos com a éssers humans. Crec que el projecte dona aquestes visions més obertes i aquestes possibilitats per teixir xarxes de solidaritat.
-Dins el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, quantes conferències ha ofert?
- Amb la clausura del projecte hauré fet al voltant de deu xerrades. La idea era poder apropar-nos als 28 municipis que formen part del projecte i ho hem aconseguit entre tots els activistes. Això ens enforteix com a organització pagesa i com a país, però també crec que enforteix aquí perquè deixes una empremta i cal continuar parlant sobre les problemàtiques d'altres llocs.
-A les xerrades que ha fet fins ara, quina és la resposta dels joves?
- Molts queden impressionats de no conèixer els contextos d'aquests països i es queden amb l'interès de continuar coneixent el tema i allò que passa al món. Les reflexions amb la defensa de la natura i dels drets humans és important perquè deixem la inquietud perquè puguin conèixer el context internacional.
-A banda dels joves, creu que hi ha un cert desconeixement general de la situació de Colòmbia?
- Sí, i, a més, els mitjans de comunicació sovint desinformen, tal com passa a Colòmbia. Els dos mitjans que tenim més grans són els que intenten arribar a altres països, però sense mostrar la realitat i és amb el que es queda la gent. Poder estar aquí explicant la meva experiència significa que estem transmetent la informació i que cal continuar treballant amb la divulgació dels drets humans que les institucions no treballen com cal.
-Finalment, mirant el futur: què n'espereu amb les eleccions generals de Colòmbia del pròxim 29 de maig?
- Hi ha un bloc alternatiu, una aliança feta per partits alternatius que plantegen un canvi al partit històric de Colòmbia i crec que tots tenim l'esperança d'aconseguir, per primera vegada, que un procés alternatiu arribi al poder. No obstant, totes les propostes alternatives que s'han presentat anteriorment han estat silenciades i els partits polítics, esborrats. Ens han implantat una por, però ens l'hem poguda treure per somiar amb un procés de transformació social, real i inclusiu que permeti garantir una vida digna per a la gent colombiana i pensar a canviar la política de guerra en una política de pau.
Estem cansats de la guerra, de l'estigmatització, de les violacions dels drets humans i és hora que a Colòmbia es puguin generar unes condicions en què la gent pugui expressar-se com vulgui i la joventut tingui garanties d'una vida digna. L'esperança hi està posada i tots els colombians i colombianes que volem la pau i la transformació estem treballant dur perquè es pugui aconseguir aquest resultat a la primera volta el dia 29 de maig.
L'activista forma part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, una iniciativa que apropa les experiències d'activistes d'arreu del món fins a 28 municipis de Catalunya. El projecte busca sensibilitzar els joves catalans sobre qüestions com la defensa dels drets humans; la situació de les dones, els refugiats o el col·lectiu LGTB i la lluita pel medi ambient. En el marc d'aquesta iniciativa, Yurany Cuéllar ha visitat l'Institut Baix Camp per oferir una xerrada als alumnes de tercer d'ESO i parlar de la seva experiència com a activista a Colòmbia.
-Des de l'Associación Campesina Río Cimitarra quines lluites pels drets de les dones heu impulsat?
- Fa més de tretze anys que formo part de l'organització i volem emfatitzar que la lluita pels drets de les dones va més enllà de ser reconegudes com a dones pageses, saber que som un actor important dins el territori i que hem de poder participar en les decisions polítiques. Dins l'ACRC, vam crear un espai propi on abordar els problemes de les dones i la implementació d'un model capitalista i patriarcal que no permet que les dones siguem subjectes de drets, sinó que siguem objectes. Volem poder decidir sobre les nostres propostes, els nostres cossos i abordar les problemàtiques històriques de les dones.
El feminisme pagès ens dona aquestes eines per parlar sobre la història de les dones i explicar com hem anat resistint totes les polítiques i la violència permanents que hi ha a Colòmbia. Les dones han posat la vida i el cos per tirar endavant la societat, no es valora prou i encara es materialitza en un masclisme i uns rols que ens han imposat i que s'intenten trencar amb la participació en espais polítics.
-La situació política i social a Colòmbia és complicada i aquest mes hi ha eleccions. Quina és la situació de la dona pel que fa a drets?
- Doncs, de fet, a Colòmbia tenim moltes lleis per a les dones, se n'han publicat bastants, però es queden als papers i no s'implementen als territoris. No es fa una política que realment parli de les necessitats de les dones i que reculli un enfocament pagès, indígena o afrodescendent, que és una diversitat que tenim a Colòmbia. Les polítiques han d'abordar les necessitats de les dones i recollir aquests enfocaments.
A l'interior de les comunitats ens hem mobilitzat per poder visibilitzar aquestes lluites i plantejar propostes que garanteixin els drets fonamentals de les dones. Tot i que els avenços en moviments feministes i socials han donat passes importants i han tingut èxits, encara trobem, però, una societat molt conservadora. A l'interior de les nostres comunitats hi trobem una cultura molt marcada i masclista, de pagesos que han de sostenir les famílies i que necessiten molt treball per trencar amb els rols i amb la idea que les dones han de dedicar-se a la cura de la llar i de la família.
-Al llarg dels tretze anys d'activisme, ha pogut veure canvis en aquestes matèries?
- Sí, el 2005 es va fer la primera trobada de dones pageses, es va començar a valorar la importància de crear una organització i es van crear els comitès de dones. Cap al 2015 ja es va formar la Coordinació dels comitès, el 2017 es va crear la Coordinadora de Dones de l'Associació Rio Cimitarra i l'any 2018 la Coordinadora del Nord-Orient Colombià i una coordinadora en l'àmbit nacional. Els avenços han estat significatius.
Farà deu anys que formem part de la Junta Directiva de l'organització i que la presidenta de l'ACRC és una dona i no són espais que s'aconsegueixen de la nit al dia sinó de la lluita que hem anat fent. I és un avenç significatiu per a nosaltres i per visibilitzar l'agenda política com a dones pageses.
-I aquesta llarga trajectòria com a activista l'ha portat a formar part del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. Què suposa formar-hi part?
- Ha estat molt important perquè ens dona l'oportunitat d'arribar a les institucions i als joves i explicar-los què passa al món. La idea és generar consciència crítica davant les situacions que vivim i defensar qüestions com el medi ambient, la violació de drets humans i altres conflictes que tenen lloc a molts països. Hem de donar eines als joves perquè entenguin en quin món estem i la importància de protegir-nos com a éssers humans. Crec que el projecte dona aquestes visions més obertes i aquestes possibilitats per teixir xarxes de solidaritat.
-Dins el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, quantes conferències ha ofert?
- Amb la clausura del projecte hauré fet al voltant de deu xerrades. La idea era poder apropar-nos als 28 municipis que formen part del projecte i ho hem aconseguit entre tots els activistes. Això ens enforteix com a organització pagesa i com a país, però també crec que enforteix aquí perquè deixes una empremta i cal continuar parlant sobre les problemàtiques d'altres llocs.
L'activista ha ofert una xerrada als alumnes de l'Institut Baix Camp de Reus Foto: Cedida
-A les xerrades que ha fet fins ara, quina és la resposta dels joves?
- Molts queden impressionats de no conèixer els contextos d'aquests països i es queden amb l'interès de continuar coneixent el tema i allò que passa al món. Les reflexions amb la defensa de la natura i dels drets humans és important perquè deixem la inquietud perquè puguin conèixer el context internacional.
-A banda dels joves, creu que hi ha un cert desconeixement general de la situació de Colòmbia?
- Sí, i, a més, els mitjans de comunicació sovint desinformen, tal com passa a Colòmbia. Els dos mitjans que tenim més grans són els que intenten arribar a altres països, però sense mostrar la realitat i és amb el que es queda la gent. Poder estar aquí explicant la meva experiència significa que estem transmetent la informació i que cal continuar treballant amb la divulgació dels drets humans que les institucions no treballen com cal.
-Finalment, mirant el futur: què n'espereu amb les eleccions generals de Colòmbia del pròxim 29 de maig?
- Hi ha un bloc alternatiu, una aliança feta per partits alternatius que plantegen un canvi al partit històric de Colòmbia i crec que tots tenim l'esperança d'aconseguir, per primera vegada, que un procés alternatiu arribi al poder. No obstant, totes les propostes alternatives que s'han presentat anteriorment han estat silenciades i els partits polítics, esborrats. Ens han implantat una por, però ens l'hem poguda treure per somiar amb un procés de transformació social, real i inclusiu que permeti garantir una vida digna per a la gent colombiana i pensar a canviar la política de guerra en una política de pau.
Estem cansats de la guerra, de l'estigmatització, de les violacions dels drets humans i és hora que a Colòmbia es puguin generar unes condicions en què la gent pugui expressar-se com vulgui i la joventut tingui garanties d'una vida digna. L'esperança hi està posada i tots els colombians i colombianes que volem la pau i la transformació estem treballant dur perquè es pugui aconseguir aquest resultat a la primera volta el dia 29 de maig.
