Caselles, l’home i l’obra

Passant de puntetes sobre el mite de les signatures dels projectes que va intercanviar amb Pau Monguió i recreant-se en la faceta humana i arquitectònica del personatge, l’Any Pere Caselles ha encetat, aquest dimarts al vespre, el seu recorregut de la mà de l’arquitecte i comissari de l’efemèride, Anton Maria Pàmies, en el marc del Palau Bofarull de Reus.

La presentació (Pere Caselles: l’home i l’obra) ha volgut incardinar en el context reusenc del tombant de segle XIX  la persona que va liderar l’urbanisme de la ciutat durant més de tres dècades com a arquitecte municipal i que va ser autor d’un gran nombre d’edificis que avui formen part del patrimoni ciutadà. L’estació Enològica, l’escola Prat de la Riba, la Palma o el Banc d’Espanya són, només, algunes de la llarga llista d’obres  d’aquest arquitecte que també va col·laborar en les obres del Pere Mata i que, per la seva llarga trajectòria, es va moure entre els corrents del modernisme i el noucentisme.   

L’acte inaugural de l’Any Caselles s’ha articulat al voltant d’una exhaustiva conferència del comissari qui ha demostrat no només la seva  erudició sobre el tema sinó també el seu vincle personal amb Caselles que es remunta a abans de l’any 2000 quan va participar en un seminari sobre modernisme al Pavelló dels Distingits. A nivell gràfic, la xerrada ha comptat amb l’al·licient de nombroses fotos inèdites de Caselles cedides per la família i de gran quantitat de plànols que volien explicar el “minuciós i detallat” treball de l’arquitecte, en paraules de Pàmies. La intervenció del comissari també ha estat farcida d’anècdotes personals sobre el caràcter i els interessos de Caselles com ara la seva religiositat, el seu interès per l’agricultura que va florir en el mas familiar i les seves aficions a l’òpera i a la música en general així també com el seu nomenament pel rei Alfons XIII com a cavaller de la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica el 1904. Una altra dada interessant que ha destacat Pàmies ha estat la seva vinculació amb el món de la docència que es va estendre fins a la seva mort, el 1936, a mans d’un escamot que el va anar a buscar al seu mas i el va afusellar a prop.

Teatre, esglésies, mercats, edificis industrials, masos i, després de jubilar-se, cases particulars a l’entorn del barri dels Poetes i de Xalets Quintana, Pàmies ha detallat les obres efectuades per l’arquitecte municipal i ha apuntat algunes característiques de les propostes que no van acabar veient la llum: la proposta de Mercat del 1911 i l’edifici de Correus que s’havia projectat al voltant de l’actual carrer de La Selva el 1927 i que tampoc es va realitzar. El comissari també ha destacat alguns dels trets característics de la seva obra com ara les tanques baixes de mamposteria o carreus amb l’emblema de la rosa de Reus presents a molts masos de la Boca de la Mina i a l’antiga escola Rubió i Ors, les torres o les influències que va rebre d’altres professionals com Elies Rogent. 

El comissari de l’Any Caselles s’ha mostrat satisfet perquè, tal i com havia expressat en el passat, la programació d’aquest homenatge podrà posar en relleu la figura artística d’un arquitecte que des del 1979 compta amb un carrer a la ciutat, però que va ser fonamental en la definició de la traça de la ciutat en el seu període. Una idea sobre la qual també ha coincidit el delegat de Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Agràs, qui ha afirmat que “si fullegem un llibre sobre modernisme és possible que trobem els tres mosqueters del modernisme”, però que costi trobar noms com “Pere Caselles, Pujol Barberà,…”, un fet pel qual n’ha reivindicat la transcendència.

De la seva banda, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha fet una crida a la ciutadania per a què en el marc de la celebració de l’efemèride s’aportin documents, plànols, etc per a contextualitzar aquest esdeveniment i millorar-ne el coneixement sobre la ciutat. Pellicer també ha anunciat que en els propers dies es completarà la il·luminació de la façana de l’Institut Pere Mata, que també s’incardina en aquesta celebració i en el 20è aniversari de la ruta del modernisme de Reus.

Pel que fa a Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, ha anunciat que enguany en la presentació del Cercle d’Economia a Madrid abundarà en la importància d’aquest arquitecte. “El bon urbanisme salva les ciutats perquè sap interpretar-les en cada moment” ha afirmat Poble que, abans de la xerrada pronunciada per Pàmies, ha repassat el ric currículum del comissari de l’Any Caselles.