Ciutats veïnes, ciutats rivals

Plaça del Mercadal i plaça de la Font. Botigues i patrimoni romà. CF Reus i Nàstic. Ganxets i pelacanyes. La rivalitat entre Reus i Tarragona es viu en diversos fronts i ve de segles enrere. Potser és per aquest motiu que Ans Educació s'ha plantejat mostrar alguns dels episodis d'enemistat entre ambdues ciutats a través d'una de les seves rutes lúdiques que s'ha estrenat aquest passat dissabte al vespre i que compta, per ara, amb unes 200 reserves prèvies. "Mirem de ser neutrals i explicar les coses tal com van passar en el seu moment, però sí, que escombrem una mica cap a casa", fa constar un dels integrants de l'organització, Víctor Chacón. 

El paper de la burgesia reusenca

El recorregut de 'Reus, Tarragona i altres gresques' arrenca a tocar de l'antic hospital, on un doctor "especialista en la història de Reus" dona la benvinguda als assistents. Més d'una trentena de persones, de fet, no han volgut perdre's el primer passi de la ruta, activa fins al proper divendres, 3 de novembre. El doctor, encarnat per Chacón, introdueix la història i se centra en un moment, al segle XIX, en què la capital del Baix "era una de les principals ciutats del país", amb un paper molt més destacat que no pas el de la "petita, petita" Tarragona. L'esplendor de la ciutat en aquell temps s'explica, segons l'historiador i conductor, pel poder de la burgesia, gens amiga dels religiosos. 

Vegeu els primers instants de la ruta:

 És en aquest punt quan entra en acció el segon integrant d'Ans, Joan Velasco, que en primer passatge del circuit es posa a la pell d'un monjo carmelità (posteriorment encarna altres personatges). "Me'n vaig a Tarragona, on hi mana l'Arquesbisbe i als religiosos encara se'ns respecta", lamenta. I és que entre els episodis tristos d'aquesta història d'amor i odi que hem escrit reusencs i tarragonins hi ha la persecució del clergat. Després, la ruta avança fins la plaça de Prim, on es viatja cap a finals del segle XIX i Velasco es converteix en el nunci de la ciutat. La burgesia ja domina Reus, sí, però a poc a poc la classe obrera és més conscient del seu poder i l'equilibri social perilla. "Penseu que la gent humil no el volia pas, a Prim, aquí a la plaça. No érem monàrquics, els ganxets!", matisa el doctor abans de donar pas a la següent escena, que es desenvolupa al Mercadal.

'Temps difícils' per fer cultura

Arribats al cor de la ciutat, però, la narració fa un salt enrere i trasllada l'audiència a l'edat mitjana. Reus i Tarragona viuen batalles habituals pel poder i l'hegemonia del territori. La relació entre el Cambrer i l'Arquebisbe tarragoní no és precisament fluïda, i "al final fins i tot s'hi haver de posar el papa d'Avinyó", manifesta el professor d'història. Una sentència hi va fer la resta, i va suposar "un temps de pau", en paraules del tercer dels personatges als quals dona vida Velasco, un pagès de l'època. "A mi em van dir que deixés els porcs, agafés un bastó i fes fora els homes de l'Arquesbise", exposa entre les rialles dels espectadors. La pau, però, sempre és fràgil, i la rivalitat entre les dues grans ciutats de la zona "hi és i hi serà", conclouen des d'Ans Educació. 

Aplaudiments, suggeriments i tertúlies improvisades han tancat la vetllada. "És d'agrair que tanta gent ens vulgui venir a veure, perquè no són moments fàcils per fer cultura", subratlla un satisfet Chacón. Si la proposta es consolida, qui ho sap pas, si aquesta es traslladarà a Tarragona per aportar una altra perspectiva als fets que es relaten a l'activitat. "No s'ha de descartar, clar que no. Després de tot, som ciutats veïnes, però rivals, i ells bé que han de poder-hi dir la seva", diu.