-
Una fotografia de Miquel Barceló
Cedida
Aquesta setmana ens arribava la trista notícia de la mort als 72 anys de Miquel Barceló, l'enginyer aeronàutic de Mataró que va impulsar la ciència-ficció a casa nostra i que va dirigir la col·lecció Nova d'Edicions B. És un dels grans especialistes en ciència-ficció que hi ha casa nostra.
Un petit homenatge des d'aquest racó seria parlar de la seva obra cabdal, Ciencia ficción. Nueva guia de lectura, la revisió posada al dia l'any 2016 del llibre que va publicar l'any 1990. 25 anys després, el cànon s'havia enriquit amb nous títols i amb noves aportacions, però no havia variat ni en essència ni en plantejament vital, que responia, com no podia ser d'altra manera, a la mirada personal de l'autor.
Barceló tenia un punt de vista ampli sobre el gènere i això es notava en les divisions de l'obra, que toca temes com la ciència-ficció que salta a mitjans com el cinema, el teatre, la poesia, la televisió o el creixent univers dels jocs i, ho feia tot plegat més subjectiu i, per tant, més interessant per tot el que tenia de mirada única.
El llibre és, en qualsevol cas, una magnífica brúixola que serveix amb la mateixa eficàcia a neòfits i a iniciats. Llibres imprescindibles, llibres rars i una llista que obvia alguns dels grans nom del gènere, cosa que, com era d'esperar, va aixecar polèmiques entre els fans d'autors com Ballard o Philip K. Dick, que no en sortien especialment ben parats i, que, per contra n'elevava als altars d'altres que no compten ni de lluny amb el suport absolut del gran públic. Però ja se sap que tota tria té els seus riscos i la de Barceló no defugia en cap moment aquesta possibilitat.
Ha passat més d'un quart de segle des que es va publicar la primera guia i això vol dir que el gènere ha crescut, s'ha fet gran, alguns noms considerats grans han deixat de ser-ho i d'altres han ocupat sense problemes els llocs de privilegi i això també va provocar que la nova selecció hagués deixat pel camí alguns llibres per incorporar-ne d'altres.
I, és clar, el llibre tampoc no defugia aspectes, diguem-ne més filosòfics com els canvis que ha patit la nova ciència-ficció, el salt que ha fet de col·leccions especialitzades a la literatura generalista, el fet que alguns dels temes siguin ja una realitat que no cal inventar o la presència cada vegada més contundent de les dones.
Barceló tampoc no s'amagava del cos a cos i quan parlava en públic no se n'estava de criticar icones contemporànies com George R.R. Martin pel fet d'haver abandonat la ciència-ficció i dedicar-se a la fantasia, un gènere molt més fàcil de llegir i de vendre.
Sigui com sigui la guia segueix sent una gran obra, una peça imprescindible i necessària, un treball intens, viu i personal, una peça monumental que busca la complicitat (encara que probablement no renegui de la crítica) i que tinc la sensació que és i serà una magnífica eina per explorar el gènere, per estirar-lo, per obrir debats i per ressituar conceptes, idees, camins i línies de treball.
Tampoc no crec que s'hagi d'agafar amb voluntat de convertir-la en una bíblia absoluta i canònica i que més aviat s'ha d'abordar com la possibilitat de disposar d'un grapat de portes d'entrada, com una estructura plural i complexa que permet arribar al mateix punt, a la passió pel gènere, des de mil camins diferents i molt vàlids i, en qualsevol cas, aconseguirà allò que persegueix, que algú descobreixi o redescobreixi alguna peça cabdal de la ciència-ficció i que ara, després de la mort del seu autor, esdevindrà un clàssic necessari i estimat.
Un petit homenatge des d'aquest racó seria parlar de la seva obra cabdal, Ciencia ficción. Nueva guia de lectura, la revisió posada al dia l'any 2016 del llibre que va publicar l'any 1990. 25 anys després, el cànon s'havia enriquit amb nous títols i amb noves aportacions, però no havia variat ni en essència ni en plantejament vital, que responia, com no podia ser d'altra manera, a la mirada personal de l'autor.
Barceló tenia un punt de vista ampli sobre el gènere i això es notava en les divisions de l'obra, que toca temes com la ciència-ficció que salta a mitjans com el cinema, el teatre, la poesia, la televisió o el creixent univers dels jocs i, ho feia tot plegat més subjectiu i, per tant, més interessant per tot el que tenia de mirada única.
El llibre és, en qualsevol cas, una magnífica brúixola que serveix amb la mateixa eficàcia a neòfits i a iniciats. Llibres imprescindibles, llibres rars i una llista que obvia alguns dels grans nom del gènere, cosa que, com era d'esperar, va aixecar polèmiques entre els fans d'autors com Ballard o Philip K. Dick, que no en sortien especialment ben parats i, que, per contra n'elevava als altars d'altres que no compten ni de lluny amb el suport absolut del gran públic. Però ja se sap que tota tria té els seus riscos i la de Barceló no defugia en cap moment aquesta possibilitat.
Ha passat més d'un quart de segle des que es va publicar la primera guia i això vol dir que el gènere ha crescut, s'ha fet gran, alguns noms considerats grans han deixat de ser-ho i d'altres han ocupat sense problemes els llocs de privilegi i això també va provocar que la nova selecció hagués deixat pel camí alguns llibres per incorporar-ne d'altres.
I, és clar, el llibre tampoc no defugia aspectes, diguem-ne més filosòfics com els canvis que ha patit la nova ciència-ficció, el salt que ha fet de col·leccions especialitzades a la literatura generalista, el fet que alguns dels temes siguin ja una realitat que no cal inventar o la presència cada vegada més contundent de les dones.
Barceló tampoc no s'amagava del cos a cos i quan parlava en públic no se n'estava de criticar icones contemporànies com George R.R. Martin pel fet d'haver abandonat la ciència-ficció i dedicar-se a la fantasia, un gènere molt més fàcil de llegir i de vendre.
Sigui com sigui la guia segueix sent una gran obra, una peça imprescindible i necessària, un treball intens, viu i personal, una peça monumental que busca la complicitat (encara que probablement no renegui de la crítica) i que tinc la sensació que és i serà una magnífica eina per explorar el gènere, per estirar-lo, per obrir debats i per ressituar conceptes, idees, camins i línies de treball.
Tampoc no crec que s'hagi d'agafar amb voluntat de convertir-la en una bíblia absoluta i canònica i que més aviat s'ha d'abordar com la possibilitat de disposar d'un grapat de portes d'entrada, com una estructura plural i complexa que permet arribar al mateix punt, a la passió pel gènere, des de mil camins diferents i molt vàlids i, en qualsevol cas, aconseguirà allò que persegueix, que algú descobreixi o redescobreixi alguna peça cabdal de la ciència-ficció i que ara, després de la mort del seu autor, esdevindrà un clàssic necessari i estimat.
