Aniol Rafel - Edicions del Periscopi

Un editor que no venia del món dels llibres i que en pocs anys ha aconseguit crear i consolidar un segell editorial d’aquells que creen lectors fidels i que generen respecte i interès. Són Aniol Rafel i Edicions del Periscopi, un duet interessant, sorprenent i guanyador.

Nom i cognoms.

Aniol Rafel Borrell.

Data i lloc de naixement.

Barcelona, 1977.

Empresa on treballa.

Edicions del Periscopi.

Càrrec.

Editor.

Com va arribar al món editorial?

Per carambola. Venia del món de la indústria alimentària, però ja havia vist que no era al que em volia dedicar, i després de voltar vaig entrar a treballar a una llibreria, on em vaig començar a preguntar pel camí que havien seguit els llibres des que l'autor els havia escrit fins que entraven a la llibreria. Evidentment, amb l'afició per la lectura sempre present. D'allà a començar a formar-me en tot el que vaig poder relacionat amb els llibres, la llengua i l'edició.

Quan va començar a ser editor?

Com a extern, el 2007.

Recorda el primer llibre que va editar?

A Periscopi, 'Terra de caimans', de Karen Russell, el 2012. Abans, i en diverses funcions i llocs, molts altres, sí.

Defineixi el seu segell.

Editorial que publica literatura en català, que busca ampliar la nostra visió d'allò que ens envolta i que ens sacseja i ens mou.

Quants títols publica al cap de l’any?

Ara, uns 14.

Si depengués de vostè, n’editaria més o menys?

Depèn. Si els pogués defensar bé i hi hagués prou lectors, més. Amb les circumstàncies i el mercat actual, convindria que fossin menys.

Té algun editor de referència?

Sí, molts. Des del Carlos Pujol (fill), de qui vaig aprendre molt, passant pel Luis Solano d'Asteroide, i evidentment de les enormes editores que tenim avui en dia en català: Eugènia Broggi, Maria Bohigas, Rosa Rey, etc. I de tants i tants altres.

El millor avantatge de la seva feina.

El fet que sigui una feina que em fa feliç, que en llevar-me al matí i saber que haig d'anar a treballar no suposa un suplici sinó una alegria.

El pitjor inconvenient.

L'autoexplotació. El no saber desconnectar, el deixar que, com que ens entusiasma, ocupi massa espai de la pròpia vida.

Quin llibre li hauria agradat editar?

Uf, n'hi ha tants... Per dir-ne un que poso moltes vegades com a exemple: Apeirogon, de Colum McCann, que va publicar L'altra Editorial

Quin és el llibre que més li ha agradat editar?

Això és com haver de triar quin dels propis fills és més bonic, i a més, és una resposta que segons el dia i el moment, té respostes diferents. Però en tot cas, segurament el que més impacte ha tingut, sigui Ànima, de Wajdi Mouawad.

Un autor que t’hauria agradat tenir al catàleg.

Per tot el que ha significat, en Vicenç Pagès Jordà.

Una fita editorial que ja ha aconseguit.

Aconseguir que els lectors identifiquin i valorin els llibres de Periscopi, i s'atreveixin a donar-los una oportunitat encara que no coneguin l'autor o hagin sentit a parlar del llibre.

Una fita editorial que encara no ha aconseguit.

L'estabilitat econòmico-financera suficient per no patir cada cert temps quan hi ha alguns llibres que no acaben de funcionar del tot.

Què és el primer que valora quan llegeix un manuscrit?

No valoro una única cosa, és la sensació global. Què diu, com ho diu, per què ho diu. Quina capacitat de sorprendre'm i moure'm té. I els clàssics, clar: ritme, to, estil, voluntat narrativa, llegibilitat, llengua, etc.

Què llegeix quan ho fa per plaer?

Depèn molt del moment. Llibres que m'han cridat l'atenció per algun motiu, ja sigui per la capacitat de transportar-nos, per l'addicció que pugui provocar, per l'interès que em genera segons quin tema...

Recomani un llibre.

'Nicolau', d'Antoni Veciana (La Segona Perifèria).

Recomani un llibre de la seva editorial.

De nou, aquí recomanar-ne un és molt difícil, perquè tots els publicats són perquè ens els hem cregut. Però per dir-ne un (un altre dia en podria dir qualsevol altre del catàleg): 'El covard', de Jarred McGinnis.

Què ha de tenir un llibre perquè l’editi?

Interès, una bona escriptura, una voluntat narrativa llaminera, la capacitat de sorprendre'm o, si més no, de mostrar-me coses des d'altres punts de vista.

Quin llibre no publicaria mai?

Un que estigui mal escrit, que no m'aporti res, que no tingui cap valor literari.

Quin és el llibre de més èxit que ha editat?

Per èxit entenc que vols dir de més vendes? 'Gent normal', de Sally Rooney.

És optimista o pessimista amb el futur de l’edició?

Segons com m'agafi el dia, perquè sí que és veritat que tot ens hauria de portar a pensar que els dies de glòria del llibre ja han passat, i que cada cop la gent dona menys valor a la lectura, i encara més a la lectura en català i de bona literatura. Però per altra banda, sempre hi quedaran els lectors que realment estimen els llibres, els que han fet del fet literari la seva raó de ser, i encara que siguin pocs, sempre hi seran. I en un món com l'actual, la lectura pot i ha de ser refugi davant el desconcert i el món tecnològic que ens envolta.

Expliqui una anècdota que recordi de la seva vida editorial.

El dia que ens van trucar per anunciar-nos que havíem guanyat el premi Llibreter per Ànima (el primer dels Llibreter que hem aconseguit), va ser el mateix dia que vaig saber que la meva dona estava embarassada i que tindríem una filla.

Pot avançar alguna dada del llibre que treballa ara?

Estem preparant moltes propostes molt bones, però per dir-ne una, estem treballant l'últim llibre que queda per fer en català de Kent Haruf, que s'ha convertit en un dels autors més estimats de la casa.