Francesc Gil-Lluch - Saldonar

Avui rebem una de les editorials que encara es poden considerar joves. Amb molt pocs anys, Saldonar ha aconseguit un catàleg actual, brillant i diversificat en gèneres que exploren des de diferents angles l’actualitat i que li auguren un futur brillant i sòlid.

Nom i cognoms.

Francesc Gil-Lluch.

Data i lloc de naixement.

27 de febrer de 1966. Vinaròs.

Empresa on treballa.

Saldonar.

Càrrec.

Editor i propietari.

Com va arribar al món editorial?

Vaig arribar-hi perquè ja des de petit llegia molt, m’encantava. Soc filòleg i sempre havia fet feines relacionades amb els processos de producció d’un llibre, fins que vaig arribar a ser editor de la meva pròpia editorial.

Quan va començar a ser editor?

Com a editor de Saldonar, gairebé fa quinze anys. La primera revista, 'Raval de Lletres', de poesia, la vaig editar amb altres amics quan en tenia disset o divuit.

Recorda el primer llibre que va editar?

'Hermosa, el Capità i les nines russes', de Mariona Fernández.

Defineixi el seu segell.

Saldonar és una editorial que publica llibres de no-ficció i de poesia. Ens caracteritzem per donar als lectors eines per entendre millor el món en què vivim. Estem especialitzats sobretot en periodisme d’investigació i en no-ficció narrativa.

Quants títols publica al cap de l’any?

Una quinzena.

Si depengués de vostè, n’editaria més o menys?

Per les dimensions de Saldonar, la xifra d’uns quinze llibres a l’any penso que és la bona.

Té algun editor de referència?

Jaume Vallcorba. El vaig tenir de professor a la universitat durant l’època en què Quaderns Crema era (trobo jo) l’editorial més rellevant, i n’admirava el criteri i el talent.

El millor avantatge de la seva feina?

Com a editor independent, la possibilitat d’aplicar el meu gust i la meva experiència en la feina que faig.

El pitjor inconvenient?

La dedicació nit i dia, gairebé, i les xifres mensuals de vendes dels llibres.

Quin llibre li hauria agradat editar?

No se me n’acut cap en concret, la veritat.

Quin és el llibre que més li ha agradat editar?

'Random Family', d’Adrian Nicole Leblanc.

Un autor que li hauria agradat tenir al catàleg?

No me’n ve cap al pensament en especial.

Una fita editorial que ja ha aconseguit?

Curiosament, fer que Saldonar sigui viable tenint en compte els llibres tan especialitzats que publiquem.

Una fita editorial que encara no ha aconseguit?

Posicionar millor davant els lectors la no-ficció narrativa que publiquem, sobretot d’autors del New New Journalism nord-americà. Hi estem posats, amb la col·lecció 'Contrastos'.

Què és el primer que valora quan llegeix un manuscrit?

Que l’autor tingui domini de la llengua i de l’expressió. Si no, no llegeixo més que un parell de pàgines de l’original. Després, que tot el que vol explicar al llibre parteixi d’una curiositat inicial, no que ho faci per fer-s’ho venir bé per demostrar una idea que ja tenia abans d’escriure. Parlo dels assajos i dels llibres de no-ficció en general, és clar.

Què llegeix quan ho fa per plaer?

Llibres de la competència, de les editorials d’amics meus, sobretot de l’associació Llegir en Català.

Recomani un llibre.

'Llibre de meravelles', de Vicent Andrés Estellés.

Recomani un llibre de la seva editorial.

'Els suïcides de la fi del món', de Leila Guerriero.

Què ha de tenir un llibre perquè l’editi?

Tractar un tema rellevant, tot i que no per força central en el discurs públic, i que aporti maneres personals de tractar la qüestió, sense por.

Quin llibre no publicaria mai?

Un en què l’opinió de l’autor prevalgués per sobre dels fets que es poden documentar, cosa bastant habitual.

Quin és el llibre de més èxit que ha editat?

Tres si fa no fa: 'El franquisme que no marxa', de Lluc Salellas, 'Manual de desobediència civil', de Mark i Paul Engler i 'Els que manen', de Miquel Macià i Pep Martí.

És optimista o pessimista amb el futur de l’edició?

Ara com ara, pessimista. No se m’acut cap argument no emocional per arribar a la conclusió que el món del llibre pugui aguantar a mitjà o llarg termini la força d’altres tecnologies de difusió de cultura o entreteniment.

Expliqui una anècdota que recordi de la seva vida editorial.

La primera vegada que vaig veure un dels llibres de Saldonar a la llista dels més venuts, que vaig actualitzar la pàgina del diari tres o quatre vegades per comprovar si m’havia equivocat abans de manifestar cap sentiment, per si de cas.

Pot avançar alguna dada del llibre que treballa ara?

Sí, amb molt de gust: 'El dormitori' ('La camera da letto'), d’Attilio Bertolucci, una novel·la en vers, de nou mil versos, que repassa la vida i el temps de la família Bertolucci, en edició i traducció de Joan-Elies Adell. Em fa molta il·lusió entre altres coses perquè serà la primera edició europea completa d’aquest llibre.