Ton Sant - Stonberg Editorial

Avui ens acostem a una editorial de les que descobreixen noves veus, de les que treballen colze a colze amb els autors i regales afecte, proximitat i professionalitat sense regatejar esforços ni il·lusions. És Stonberg Editorial i al capdavant hi ha un equip sòlid format per Ton Sant i Jordi Castelló.

Nom i cognoms.

Ton Sant Vilella.

Data i lloc de naixement.

8 de març de 1957. Barcelona.

Empresa on treballa.

Stonberg Editorial.

Càrrec.

Directora editorial.

Com va arribar al món editorial?

Per estimació als llibres i vocació editorial.

Quan va començar a ser editora?

Juntament amb Miquel Alzueta, Àlex Susanna i Ricard Badia, en Jordi Castelló, el meu marit, va fundar Viena edicions. Anys més tard, el 2008, amb en Jordi vam crear Stonberg Editorial.

Recorda el primer llibre que va editar?

I tant! Et parlaré de Stonberg perquè és el projecte on estic totalment implicada. El primer llibre que vam editar va ser 'Cal·ligrames' de Guillaume Apollinaire. Vas ser la primera edició en català d’un dels llibres més importants de la poesia experimental de començaments del segle XX. La traducció la van fer l’Àlex Susanna i en Jordi quan tenien vint anys, però llavors no van aconseguir publicar-la perquè era caríssim. Va caler esperar que naixessin els programes de disseny per poder publicar-los. Recordo que jo vaig imitar la lletra d’Apollinaire en aquells poemes que eren manuscrits pel poeta.

Defineixi el seu segell.

Stonberg Editorial neix amb la voluntat de publicar llibres d’autors poc coneguts o llibres que tinguin un públic molt acotat. La poesia cubista d’Apollinaire, per exemple, o la primera novel·la d’un nou autor, no tenen, presumiblement, un gran recorregut comercial, però, tot i això, cal publicar-los.

Quants títols publica al cap de l’any?

Entre 20 i 30.

Si depengués de vostè, n’editaria més o menys?

Possiblement menys. M’agrada el plantejament que feia La Campana de limitar el nombre de títols que publicaven anualment.

Té algun editor de referència?

M’agradava molt Jaume Vallcorba i la feina que va fer a Quaderns Crema. També admiro Eliseu Client pel seu compromís amb la cultura catalana.

El millor avantatge de la seva feina?

Som una editorial lliure. No ens devem a ningú. Publiquem el que volem.

El pitjor inconvenient?

Rebem massa originals i no arribem a poder valorar-los com caldria.

Quin llibre li hauria agradat editar?

M’hauria agradat editar molts autors i molts llibres, segurament serien aquells autors que més estimo: les obres d’en J.V. Foix, en Joan Vinyoli,o en Jaume Cabré i sobretot Salvat Papasseit, per posar uns exemples.

Quin és el llibre que més li ha agradat editar?

Em va agradar molt editar 'Una bomba al jardí' de l’Olga Xirinacs. Un poemari preciós que vam publicar quan l’autora feia 85 anys i era el llibre que en feia vuitanta-cinc de la seva trajectòria.

Un autor que li hauria agradat tenir al catàleg?

El poeta Joan Vergés.

Una fita editorial que ja ha aconseguit?

Consolidar el projecte editorial. Dimensionar-lo de manera que sigui sempre viable. A hores d'ara m’agrada dir que no devem un euro a ningú, ni ningú ens deu res a nosaltres.

Una fita editorial que encara no ha aconseguit?

M’agradaria tenir dues línies més, una de novel·la juvenil i una altra de divulgació científica. Hem fet alguna cosa, però no amb continuïtat.

Què és el primer que valora quan llegeix un manuscrit?

La correcció ortogràfica. Sembla una beneiteria, però no ho és. Hi ha molts autors que no tenen cura formal de les seves obres. Sempre em pregunto si és per deixadesa o per poc llegits.

Què llegeix quan ho fa per plaer?

Llegeixo de tot, però, bàsicament, poesia, novel·la i biografies.

Recomani un llibre.

Ara mateix estic llegint 'Ocells sense ales' de Louis de Bernières i m’està agradant molt. Abans d’aquest vaig llegir al novel·la juvenil 'Forats' de Louis Sachar.

Recomani un llibre de la teva editorial.

No ho faré. No voldria tenir enfadats la resta dels gairebé dos-cents autors de la casa.

Què ha de tenir un llibre perquè l’editi?

El llibre ha de provocar el nostre interès o la nostra curiositat. També és important que l’autor estigui il·lusionat amb el projecte.

Quin llibre no publicaria mai?

Mai no publicaria un llibre que promogui l'odi, la discriminació o la violència. És important que la literatura contribueixi a la comprensió, el respecte i la pau entre les persones. A més, evitaria publicar llibres que difonguin informació falsa o enganyosa, ja que la integritat i la veracitat són fonamentals a qualsevol obra escrita.

Quin és el llibre de més èxit que ha editat?

Ja sé que al món gairebé tot es valora amb diners, però en el nostre cas, afortunadament, també ens podem permetre de valorar l’èxit amb altres paràmetres. Per nosaltres és molt important que l’experiència de publicar a Stonberg sigui bonica, tant per l’autor com per l’editorial i, prenent com a base aquesta vara de mesura, em satisfà dir que hem recollit molts èxits. També hem rebut algun calbot, però la immensa majoria han estat bons èxits.

És optimista o pessimista amb el futur de l’edició?

Soc optimista amb el futur de l’edició, però estic molt amoïnat pel futur de la literatura en català. No per falta d’autors, sinó per la falta de voluntat social i política de preservar la llengua. Una llengua si no es parla i no es llegeix es mor. La nostra està en risc i el país també.

Expliqui una anècdota que recordi de la seva vida editorial.

Fa anys, vam publicar dos llibres d’un autor de Girona, en Jaume Fita. En Jaume va ser durant més de deu anys professor a la Universitat de Girona de Teoria i Estructura de les Relacions Públiques, li vam publicar un llibre molt tècnic que es deia 'La comunicación perfecta'.

El segon llibre que li vam publicar era la típica novel·la tipus best-seller, 'La pell de zebra'. Va voler publicar-lo sota el pseudònim de John D’Ax. Des de llavors i durant molts anys, hem rebut dues felicitacions de Nadal, una signada Jaume Fita i l’altra signada John D’Ax .

Pot avançar alguna dada del llibre que treballa ara?

Al llarg d’aquest mes de setembre, traurem un poemari-dietari de Vicenç Villatoro, 'Via Toscana', dins de la col·lecció de poesia, Stonberg Zura. Em fa molta il·lusió publicar-lo. Villatoro sempre ha estat un bon referent per a mi.