-
Gregori Dolz Kerrigan
Cedida
Aquesta setmana ens acostem a una editorial que podríem considerar jove, però que va començar heretant l’esperit de gent molt vinculada a la gran història literària de casa nostra i que, dia a dia ha anar mostrant les seves idees i el seu potencial, Alrevés.
Nom i cognoms.
Gregori Dolz Kerrigan
Data i lloc de naixement.
21 de setembre de 1973 a Barcelona.
Empresa on treballa.
Editorial Alrevés.
Càrrec.
Director.
Com va arribar al món editorial?
La vaig crear ara farà 15 anys amb un grup de gent que volíem fer les coses diferents.
Quan va començar a ser editor?
Al sector vaig començar a treballar a finals del 2006.
Recorda el primer llibre que va editar?
Sincerament, no ho recordo.
Defineixi el seu segell.
Alrevés es una editorial dedicada a la novel·la social.
Quants títols publica al cap de l’any?
Ara mateix entre 24 i 28 títols a l’any.
Si depengués de vostè, n’editaria més o menys?
Editaria menys títols.
Té algun editor de referència?
No son referència perquè no em comparo amb ells ni de lluny, però quan penso en grans editors sí penso en noms com Jorge Herralde, Joan Bruguera o Xavier Floch, persones que van fundar segells que han marcat una època a les lletres castellanes i catalanes.
El millor avantatge de la seva feina?
Faig quelcom que m’agrada, no és pot demanar més.
El pitjor inconvenient?
Rebutjar manuscrits. A vegades no és fàcil dir que no a algú (i més d’un s’ho pren malament), però és la feina més important d’un editor.
Quin llibre li hauria agradat editar?
Qualsevol llibre de George Orwell.
Quin és el llibre que més li ha agradat editar?
Hi ha molts que m’ha agradat editar, crec que per respecte millor no nombrar un sobre cap altre.
Un autor que li hauria agradat tenir al catàleg?
Carlos Zanón seria un, però n’hi ha més.
Una fita editorial que ja ha aconseguit?
Crear una marca, si més no entre la gent que li agrada la novel·la negra.
Una fita editorial que encara no ha aconseguit?
Que la premsa i la crítica llegeixin els nostres llibres amb deteniment per entendre la labor que estem fent.
Què és el primer que valora quan llegeix un manuscrit?
No ho sé exactament. És difícil d’explicar. Penso que la meva intuïció juga un gran paper en si un manuscrit és vàlid per Alrevés.
Què llegeix quan ho fa per plaer?
Cada cop llegeixo més llibres de no-ficció i evito llegir traduccions.
Recomani un llibre.
El dolor de los demàs, de Miguel Ángel Hernández.
Recomani un llibre de la seva editorial.
No puc recomanar un llibre per damunt dels altres, seria injust.
Què ha de tenir un llibre perquè l’editi?
Crític social, coneixement històric (antic o recent), i una trama que ajudi al lector a entendre millor algun conflicte que afronta la nostra societat i que l’autor vol intentar desxifrar.
Quin llibre no publicaria mai?
Hi ha masses que no publicaria, però diria que llibres d’autoajuda (tot i que ho vam fer en el passat) no els tornaria a editar mai.
Quin és el llibre de més èxit que ha editat?
La Sociedad de la Nieve.
Vostè és optimista o pessimista amb el futur de l’edició?
Soc optimista per naturalesa, sinó no hauria creat una editorial. El sector canviarà cada vegada més, però el llibres seguiran sent necessaris. Això sí, els grans grups cada cop seran més dominants i els petits editors seran cada cop més petits, veig poc espai per mitjanes editorials. Però potser estic equivocat, tinc mala fama augurant el futur.
Expliqui una anècdota que recordi de la seva vida editorial.
Un dels primers títols que vam editar el vam imprimir sense text al llom. Ens vam inventar que era aposta per a que el llibre no passés de la taula de novetats a la estanteria. En fi, novatada de principiants.
Pot avançar alguna dada del llibre que treballa ara?
Avanço tres: El Dia de la Independència, de Tuli Márquez, Tú no eres Sherlock Holmes, de David Llorente, i Nicomedes Méndez, el verdugo de Barcelona, de Salvador García Jiménez.
