Paràsits

Encara que pugui semblar una rucada, enfrontar-se a escriptors de primera genera sempre unes expectatives prèvies que, per sort, sovint es compleixen amb escreix. Els autors "de raça" acostumen a treballar les històries de manera especial, aconseguint sempre uns resultats que es mouen entre la fascinació i la sorpresa.

Avui toca parlar precisament d'una simbiosi d'èxit, la primera (i és desitjar que no sigui la última) que s'ha creat entre Obscura Editorial i Jordi de Manuel que té un nom contundent, breu i directe, 'Àcars'.

Obscura és un segell jove i amb molta embranzida, creat per Job Peró i disposat a portar gèneres com la fantasia, el terror o la ciència ficció de qualitat un pas més enllà i a dotar-los del reconeixement i el prestigi que es mereixen. I amb pocs anys de vida ha aconseguit títols importants, fites destacades i, sobretot, unes edicions fetes amb cura i bellesa que l'han convertit en una editorial que cal seguir i que comença a ser un punt de referència indiscutible.

Jordi de Manuel té una llarga trajectòria literària i és un d'aquells autors que combina a la perfecció aquella antiga dicotomia de ciències o lletres. Ell és biòleg i un magnífic escriptor que ha conreat amb èxit la novel·la negra, la ciència ficció i que ha aconseguit premis importants. Els seus llibres són sòlids, poderosos i magnètics i, pas a pas ha fonamentat una potent carrera literària que no admet discussions. 

Per això la notícia de la simbiosi Jordi de Manuel/Obscura Editorial semblava que no podia presagiar altra cosa que meravelles i, de fet, a risc de fer espoiler abans d'hora, ja puc afirmar que el presagi s'ha convertit en una contundent realitat.  

'Àcars' és una novel·la (tot i que l'autor explica que la idea inicial aniria més en la línia d'un conjunt de narracions que arrenquessin del mateix lloc i que compartissin alguns personatges) breu però extraordinàriament poderosa i directa que posa de manifest la manera de treballar del Jordi, amb una narrativa fluida i perfeccionista i una manera fantàstica de plantejar les trames, allunyant-se del conformisme i dels terrenys coneguts i buscant sempre un nou tirabuixó, una sorpresa que impacti i que converteixi la lectura en una experiència sorprenent.   

Com a magnífic coneixedor dels interiors humans, de la nostra manera de pensar i de reaccionar, ja sigui de manera individual o en col·lectivitat, ja sigui amb calma o en moments de màxima tensió, el Jordi va plantejant un seguit de situacions que ho porten tot al límit. Manté aquesta estructura d'històries individuals però el fil invisible que les uneix és manté i es va fent cada vegada més fort a mida que avança la/les història/es.

El punt de partida vindria a ser la pandèmia però al revés i això ja aporta el primer punt de singularitat i de reflexió. Una plaga, un àcar minúscul que ataca als humans. Entra per les ungles, els orificis corporals, els ulls. Els símptomes comencen amb una forta picor entre els dits, després el paràsit colonitza el cos fins arribar al cor on excava galeries i causa la mort fulminant en molt poc temps.

La solució que proposen les autoritats és abandonar totes les llars, viure al carrer sense contacte físic mentre els bombers van casa per casa, les buiden per tal que hi entrin els equips de desinfecció i ho cremen tot, objectes personals, mobles, records i fins i tot llibres, al mig del carrer, en una gran picada d'ullet al Fahrenheit de Bradbury. Com ja vam poder comprovar amb la pandèmia, la cosa s'acaba allargant més del previst, s'acaba el menjar, s'acaba l'aigua, augmenten les morts, creixen les incerteses i tot va canviant de manera radical.

Vam conèixer el confinament a casa, en força casos amb uns nivells de comoditat més que raonables, però què passaria si  fos al revés, si ho haguéssim d'abandonar i perdre tot i sortir al carrer per un temps indefinit compartint espai amb la resta de veïns de les ciutats?

Acabada la lectura, em trec el barret davant Jordi de Manuel i em declaro de nou i encara amb més força que abans, rendit admirador de la seva literatura. Amb poques pàgines, amb les frases justes aconsegueix d'entrada, que no puguis deixar de llegir i que com que es un llibre breu, et duri un sospir. Però el que és veritablement important i valuós és que aconsegueix que com a lector t'emocionis de manera directa i visceral i que, a mida que vas llegint et facis preguntes, t'interroguis sobre la condició humana en general i sobre les reaccions particulars que podries tenir si et toqués enfrontar-te a les situacions que va explicant.

Hi ha capítols que són d'una tristor infinita, que, qui sap, potser perquè estic especialment sensible, vaig acabar de llegir amb la llagrimeta, cosa difícil amb un llibre i d'altres mostren la crueltat, la desesperació, la tendresa, l'amor, el recel, la desesperació, l'orgull i tot un catàleg d'emocions portades a l'extrem, tibades i, de vegades trencades. I el final, és clar, també amb sorpresa. Un llibre rodó, necessari i que posa de manifest que d'un gran escriptor com Jordi de Manuel i d'una gran editorial com Obscura només en pot sortir un llibre d'aquells que marquen territori, que s'allunyen del sentiment d'indiferència general, que brillen amb llum pròpia, que s'ha de llegir sí o sí i que cal desitjar que sigui el primer de molts. Enhorabona!.