Som màquines de narrar

Jorge Volpi (Ciutat de Mèxic, 1968) és un dels grans autors contemporanis. Sorgit de l'anomenada generación del crack, té una carrera literària notable que s'ha concretat en un seguit de llibres fantàstics, ja sigui de novel·la o d'assaig que li han valgut premis com el Biblioteca Breve, el Grizane Cavour Deux Oceans, l'Iberoamericano Debate, el José Donoso, el Planeta-Casa América o l'Alfaguara de novel·la. Títols com 'En busca de Klingsor', 'El fin de la locura', 'No serà la tierra', 'La paz de los sepulcres', 'Memorial del engaño' o 'Una novela criminal', entre d'altres, l'han consagrat com un dels escriptors que cal seguir amb atenció.

El seu últim lliurament, publicat a Alfaguara, 'La invención de todas las cosas', té una vocació d'obra magna i parteix d'una premissa global, ens passem la vida entre ficcions sense adonar-nos que nosaltres també som una ficció. A partir d'aquí, Volpi aprofita les més de 700 pàgines del llibre per endinsar-se en una epopeia que va des del "big bang" d'inici de l'univers fins l'actualitat mirant de demostrar que el humans en realitat i per damunt de qualsevol altra cosa, som allò que ens expliquem els uns als altres. La ficció, segons Volpi és l'autèntic motor de la humanitat i no hi ha ca disciplina ni cap apartat de l'activitat humana que es lliure d'aquesta capacitat de fabular, d'explicar històries i així, dia a dia, època a època, tot s'ha anat edificant sobre històries que s'han complementat, s'han negat, s'han reforçat en diferent proporció i amb un abast infinit i exponencial. Religions, creences, déus, mites, herois, ciència, superstició, cultures, guerres, construcció, destrucció, amor, odi, ciència, art, màgia i, és clar, la literatura, tot, absolutament tot es basa en una història, en un relat que algú li ha explicat a algú altre o fins i tot que s'ha explicat a ell mateix.

El llibre explica de manera detallada i quasi exhaustiva la manera que tenim de construir, destruir i tornar a construir la nostra realitat utilitzant només la imaginació com a eina única i realment eficaç. Tot és una ficció.

 Pàgina a pàgina i també explicant-nos històries, Jorge Volpi experimenta, crea, s'enfila al vaixell de la fantasia, passa pel rigor científic i per la creació literària per anar construint una estructura ramificada, complexa i rica que emociona, sorprèn i gosaria a dir que diverteix a la vegada. No defuig en cap moment ni la intensitat ni la densitat i el resultat final és un edifici laberíntic, monstruós, que ultrapassa la capacitat humana a la vegada que pot arribar a ser una petita història quasi íntima, familiar, casolana i pràcticament privada.

El que ha fet Volpi a 'La invención de todas las cosas', és transformar els equilibris que existien fins ara entre la realitat i la ficció i abordar-ho tot amb una amplitud de mires i una ambició francament envejables. És una peça monumental per extensió i per grandesa literària que fa bona la mateixa teoria que l'ha impulsat, la capacitat per inventar històries i, és clar, la voluntat avariciosa d'escoltar-les. I, qui sap, potser el que ha aconseguit l'autor és redibuixar-nos de nou, aconseguir delimitar unes fronteres diferents a les que coneixíem i presentar-nos com una espècie nova o, com a mínim, molt més singular i específica, essers narratius amb una capacitat innata per a crear històries, per escoltar-les, per modificar-les i per transmetre-les novament, en una cadena enriquidora inesgotable i sense final.

A banda del contingut, el llibre és també una nova confirmació, si és que a aquestes alçades encara calia, de la captivadora capacitat de Jorge Volpi a l'hora d'escriure. Erudició, rigor, informació, sentit de l'humor, ironia, cultura i un estil absolutament personal al servei d'una literatura capaç de fascinar i d'enlluernar a parts iguals. I no hi ha dubte que amb aquest llibre ha assumit (i ha assolit) un repte de proporcions gegantines. El poder de la ficció, explorat de de totes les vies, abordat des de tots els vessants agafa aquí una categoria quasi mítica que ultrapassa amb escreix qualsevol plantejament normal ja que Jorge s'ha formulat totes les preguntes i, qui sap, potser ha aconseguit totes les respostes.