-
Mohamed Mbougar Sarr
Jordi Cervera
Mohamed Mbougar Sarr és un escriptor nascut al Senegal l'any 1990 que viu a França i que fins ara ha publicat quatre novel·les. 'Terre ceinte' (premi Ahmadou-Jourouma), 'Silence du choeur' (premi de de novel·la mestissa) 'De purs homes' i la més recent, 'La más recóndita memória de los hombres', publicada en traducció castellana de Rubén Martín Giraldez per Anagrama que arriba amb l'aval d'haver guanyat amb tots els honors el prestigiós premi Goncourt, el premi Transfuge a la millor novel·la en llengua francesa i el Hennessy.
L'autor, que es reconeix en certa manera seguidor i admirador de l'obra i la concepció literària de Roberto Bolaño (de qui, per cert, el juliol passat es van complir vint anys de la seva mort), és una epopeia vital que, en certa manera, posa damunt la taula el paper dels escriptors nascuts als antics territoris colonials francesos i la seva relació no sempre fàcil amb la cultura de la gran metròpoli.
L'any 1968, l'escriptor de Mali Yambo Ouologuem va guanyar el premi Renaudot amb la novel·la 'Le devoir de violence' que parlava de la col·laboració dels senyors africans amb el comerç d'esclaus. Era el primer autor africà que ho aconseguia. A més de l'escàndol pel tema, el llibre va ser acusat d'haver plagiat Graham Greene, André Schwarz-Bart, contes africans, la Bíblia, l'Alcorà, la Torà i clàssics com Maupassant i Flaubert. L'autor es va retirar, va tornar a Mali i amenaçava amb una pistola tothom qui s'acostava.
Mig segle després, Sarr escriu una història inspirada en Ouologuem i és l'aventura que engega el protagonista, Diágane Latyr Faye a la recerca de T.C. Elimane, el Rimbaud negre, desaparegut sense deixar rastre. L'utor, que se sent part d'una família d'autors africans que ha begut de la tradició llatinoamericana d'escriptors com Bolaño o Gabriel García Márquez ha aconseguit amb 'La más recóndita memória de los Hombres' una novel·la absoluta, poderosa, màgica i magnètica on hi és quasi tot. La tradició, els mestres, la família, els ancestres, el futur, la vida, la mort, l'ambició, l'africanitat, la identitat, l'ofici d'escriure, els dubtes, el misteri, la recerca del propi camí.
Amb una prosa rica, viva, emocionant i singular, llegir el llibre és també emprendre un viatge i sortir-ne més ric i canviat. És una ruta rica i no lliure de problemes i de contradiccions entre Àfrica i Europa, amb les grandeses i misèries de cadascun dels dos continents i amb tots els problemes que es poden derivar de les interseccions culturals.
Es tracta d'una novel·la estranys per tot el que amaga d'original i de diferent, la cultura oral més ancestral i els dubtes més contemporanis, teixits com una gran abraçada que ho abasta tot, des de la nit dels temps al futur passant pel més enllà i per tot allò que escapa a al comprensió racional. Una novel·la riu, emocionada i emocionant i, qui sap, segurament, tal i com passa amb les grans novel·les que s'han escrit al llarg de la història, admet nombroses lectures i totes perfectament vàlides. Trenca convencions i fuig de qualsevol estereotip, convertint-se en una experiència altament recomanable, enriquidora i sorprenent, és literatura construïda sobre la pròpia literatura però també és aventura, recerca, intriga i, sobretot plaer. Una història africana que podria ser ben bé una història universal.
Etiquetes:
