El fenomen Clarke

El cas de Susanna Clarke és força singular. Nascuda a Nottingham l'any 1959 va debutar com a novel·lista el 2004, amb 45 anys. Ho va fer amb Jonathan Strange i el senyor Norrel, una singular, complexa, original i ben treballada història al voltant dels mags i la màgia que li va permetre guanyar els premis més importants de fantasia i que la va catapultar a l'èxit arreu del món. 

L'any passat Amsterdam publicava la seva segona novel·la, una meravella literària titulada Piranesi que, va aconseguir un nou èxit. Pel mig, l'any 2006, Clarke va publicar Les dames de Grace Adieu, un recull de contes que ara Amsterdam ens brinda en traducció de Ferran Ràfols Gesa i acompanyat de les il·lustracions de Charles Vess, un americà especialitzat en mites i contes de fades, que va il·lustrar la primera edició d'aquestes històries. Val a dir que amb tot això, Amsterdam ha aconseguit una edició de gran bellesa, unint doncs, continent i contingut, pell i interior i oferint un llibre d'aquells que es poder catalogar de top.

Els contes, vuit, li serveixen a l'autora per recuperar alguns personatges del seu primer llibre i, sobretot per capbussar-se i capbussar-nos encara més ens aquest univers particular que fuig dels cànons, dels paràmetres establerts i es converteix en un món propi, particular, únic que especial on Clarke regna a plaer, marcant les regles i els temps d'una manera fantàstica i, sobretot, magnètica i captivadora. La prosa de Susanna Clarke és única, d'una bellesa singular, d'aquelles que embolcallen, que es converteixen en una manta espessa que cobreix i fascina. De mica en mica, sense quasi ni notar-ho, et vas deixant atrapar fins que ja resulta impossible abandonar i, sobretot, no rendir-te a la veritable màgia de les seves paraules. 

Les narracions del llibre entronquen amb la primera novel·la i ens apropen uns personatges gens comuns, plens de matisos, d'arestes i, fidel al seu estil, l'autora va teixint la trama amb delicadesa, de manera lenta, minuciosa, quasi amable, fent que tot flueixi d'una forma subtil, com un ventet que passa i que, malgrat tot, acaba deixant una sòlida petjada. Els personatges femenins, aquestes dames de Gace Adieu esdevenen protagonistes rotundes i absolutes, fent valer per damunt de qualsevol altra cosa, les seves idees i motivacions.

Personatges reals es barregen amb criatures de ficció, mussols, bruixes, mags, un ambient victorià que ben bé podria ser una comèdia social però que acaba anant sempre molt més lluny, rigor històric lligat amb els fruits d'una imaginació prodigiosa, situacions del tot inesperades i, sobretot, un brillant sentit de l'humor són les claus d'aquest llibre que no farà altra cosa que consolidar encara més la potència literària de Susanna Clarke que, amb tres llibres s'ha convertit sense objeccions en una autora imprescindible.