-
Coberta del llibre.
ACN
'Les dones i els dies' (Edicions 62), del poeta Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat, 1972) es va publicar l'any 1968 com una edició corregida dels tres llibres anteriors de Ferrater: 'Da nuces pueris' (1960), 'Menja’t una cama' (1962) i 'Teoria dels cossos' (1966). 50 anys després, Edicions 62 publica una edició crítica de l'editor i poeta Jordi Cornudella que permet resseguir la història dels 114 poemes que componen 'Les dones i els dies', així com llegir quatre poemes que els suplementen, conèixer els 17 poemes que Ferrater va descartar, incloent-ne sis d'inèdits fins ara, i descobrir alguns altres versos que va escriure. Cornudella ha considerat que tots els lectors de poesia es devien aquesta edició de 'Les dones i els dies', que és "un llibre importantíssim en la història de la poesia catalana contemporània".
El volum 'Les dones i els dies' és una obra que recull tota la producció poètica de Gabriel Ferrater que "és molt curta perquè va viure 50 anys, dels quals només cinc" els va dedicar a fer aquesta obra. Tot i això, Cornudella ha recalcat l'impacte "fortíssim" que va tenir el llibre.
Segons l'editor, quan van començar a veure la llum els poemes de Ferrater la sensació de "novetat va ser molt grossa". Per una banda, ha explicat, pel to del poeta. La seva poesia va cridar l'atenció pel seu to oracional o de conversa en un moment en el qual la poesia "estava avesada a un llenguatge poètic molt característicament poètic". Per altra banda, va destacar pels temes que "tractava que no són d'especulació de branca simbolista ni temes de grandiloqüència de cap mena, sinó fets de la vida d'una persona corrent i del seu temps".
La poesia de Ferrater va quedar fixada a 'Les dones i els dies' i s'ha anat reeditant, però en complir-se els 50 anys de la reedició Edicions 62 publica de nou el llibre en una edició crítica que consisteix en "agafar els poemes de Ferrater com estan a l'obra, comparar-los amb els poemes tal com estan a les tres obres anteriors 'Da nuces pueris' (1960), 'Menja’t una cama' (1962) i 'Teoria dels cossos' (1966); buscar tota la documentació possible sobre aquests poemes, buscar els que havien aparegut en revistes i cercar possibles rastres de poemes de Ferrater en arxius particulars per fer-ne la història".
Apartats
El llibre es divideix en diferents apartats: 'Les dones i els dies' en la forma que va donar-hi Ferrater el 1968; quatre poemes suplementaris que no van entrar en aquella edició però que l'editorial té constància suficient que Ferrater "els hauria afegit si n'hagués tingut l'ocasió"; 17 poemes que Ferrater "en algun moment havia considerat que formaven part d'algun dels reculls que va anar confegint, però més tard o més d'hora els va descartar"; i pocs poemes que es relacionen amb els tres apartats anteriors. També hi ha un apartat dedicat a 'Notes i variants'.
En aquest darrer punt, alguna de les coses que s'expliquen a la nova edició és per exemple que l'obra 'Da nuces pueris', Ferrater la va presentar a un premi que no va guanyar i l'editor Josep Pedreira la va enviar a censura perquè el volia publicar i el llibre va sortir un any després. Al censor va escriure en castellà que el text ofereix "la novetat de tractar assumptes comprensibles, humans i d'actualitat". Tot i això, ha indicat, hi ha set poemes en l'original que es va presentar a la censura que no estan al llibre publicat i al llibre publicat hi havia un poema que no es trobava entre el presentat a la censura.
Sis poemes inèdits
Sobre els sis poemes inèdits, Cornudella ha considerat que "un els pot trobar tan bons com la resta que va publicar". I, de fet, ha assenyalat que un es pregunta per què els va arribar a descartar. A l'editor li agrada especialment 'La rosa bruta'.
Cornudella ha consultat per aquesta edició crítica, el Fons Gabriel Ferrater que ell custodia a més de l'Archivo General de la Admnistración, l'arxiu d'Edicions 62, el Fons Joan Vinyoli Pladevall, el Fons Valentí, el Fons Valverde, el Fons Joaquim Molas, així com arxius particulars.
