-
Un instant de la roda de premsa del Bravium després d'un any d'exili
MBO
Aquest proper divendres farà un any de l'anunci del tancament del Centre catòlic de Reus per part de l'Església, el que va suposar que l'entitat Bravium Teatre n'hagués de sortir. A l'exili, en una nau del carrer de Sant Llorenç, l'entitat que presideix Ferran Figuerola ha fet balanç de la seva activitat en els últims 12 mesos. "Tot el que ha passat ens ha unit, com a grup, i treballem encara amb més ganes que quan érem al Pallol", ha assegurat. A l'espera que el prior els respongui quan han de començar les obres de reforma de l'edifici que va ser la seva seu durant dècades, el col·lectiu ha anunciat aquest vespre de dijous que ha engegat una recerca documental per esclarir de quina manera l'Arxiprestat va passar a ser el titular de l'immoble, el 1956.
Figuerola ha exposat que malgrat les dificultats que ha suposat per a l'entitat el trasllat del material, "com a grup hem seguit treballant, fent la nostra programació i les nostres activitats". En aquest sentit, ha volgut recordar que els components del col·lectiu segueixen prenent part en l'agenda cultural local al llarg de l'any. Sobre les obres, l'argument de l'Arxiprestat per tancar el Centre Catòlic el març de 2021, el president del Bravium ha admès que "no en sabem res". L'últim contacte amb el prior es va produir, segons ha dit, el febrer d'enguany. "Ens va dir que si era per les obres que no calia cap reunió, perquè no hi ha novetats", ha detallat.
D'aquesta manera, i sempre segons les explicacions de Figuerola, l'Església segueix a la recerca d'inversors que puguin garantir el finançament per reconvertir l'edifici del carrer de la Presó en un nou equipament cultural. Cal recordar que el Bravium va aconseguir que el prior signés un document en què consta el compromís de deixar tornar l'entitat a la seva antiga seu un cop s'hagi enllestit la rehabilitació corresponent. "Però no sabem el temps que portarà, tot això, ni els diners que ha de costar", ha lamentat.
El president de l'entitat cultural ha manifestat també que en l'últim contacte amb el prior, aquest es va mostrar "obert" a debatre propostes de gestió per al futur edifici. "Les nostres propostes segueixen les mateixes. Assumir les despeses a canvi d'un contracte de lloguer o que la propietat cedeixi l'edifici a l'administració, sigui l'Ajuntament de Reus o la Diputació", ha subratllat. "Però no se'n volen desfer pas, de l'espai", ha precisat tot seguit.
En paral·lel, el Bravium ha iniciat una recerca documental per aclarir com l'edifici va passar a ser propietat de l'Església, als anys 50. Tot plegat, ha dit Figuerola, va sorgir durant el trasllat a l'exili, a la nau de Sant Llorenç, quan entre el material de l'entitat van aparèixer molts documents. D'un primer estudi, l'arxiver Siscu Marca ha trobat el primer registre del Centre catòlic social i obrer (que després es va convertir en el Bravium), datat del segle XIX. Igualment consta que el col·lectiu va comprar l'edifici abans de la guerra, i que va demanar un préstec de 20 anys per finançar-ne l'import.
El curiós del cas, segons la recerca desenvolupada, és que al registre "no hi consta" cap operació econòmica que sustentés el canvi de titular de l'espai. "La Prioral mai va comprar el Centre catòlic", ha reblat Figuerola. En tot cas, i sempre segons la versió aportada pel Bravium aquest vespre de dijous, l'Església va apuntar que després de la guerra civil no constava cap prova documental de l'existència del Centre catòlic com a entitat, raó per la qual "el va incautar". Per a Marca, però, és aquest un argument que es pot rebatre "fàcilment", si es té en compte que el col·lectiu "va pagar religiosament" el préstec durant dues dècades.
Un cop tota la documentació hagi estat analitzada, la voluntat de la junta del Bravium és adreçar-se a un advocat per valorar possibles accions. En aquest sentit, Figuerola ha assegurat que no té pas la intenció d'enfrontar-se a l'Església, sinó d'aclarir "què va passar". "Hi hem vist algunes coses fosques", ha conclòs.
L'Església segueix buscant inversors, segons Figuerola
Figuerola ha exposat que malgrat les dificultats que ha suposat per a l'entitat el trasllat del material, "com a grup hem seguit treballant, fent la nostra programació i les nostres activitats". En aquest sentit, ha volgut recordar que els components del col·lectiu segueixen prenent part en l'agenda cultural local al llarg de l'any. Sobre les obres, l'argument de l'Arxiprestat per tancar el Centre Catòlic el març de 2021, el president del Bravium ha admès que "no en sabem res". L'últim contacte amb el prior es va produir, segons ha dit, el febrer d'enguany. "Ens va dir que si era per les obres que no calia cap reunió, perquè no hi ha novetats", ha detallat.
D'aquesta manera, i sempre segons les explicacions de Figuerola, l'Església segueix a la recerca d'inversors que puguin garantir el finançament per reconvertir l'edifici del carrer de la Presó en un nou equipament cultural. Cal recordar que el Bravium va aconseguir que el prior signés un document en què consta el compromís de deixar tornar l'entitat a la seva antiga seu un cop s'hagi enllestit la rehabilitació corresponent. "Però no sabem el temps que portarà, tot això, ni els diners que ha de costar", ha lamentat.
El president de l'entitat cultural ha manifestat també que en l'últim contacte amb el prior, aquest es va mostrar "obert" a debatre propostes de gestió per al futur edifici. "Les nostres propostes segueixen les mateixes. Assumir les despeses a canvi d'un contracte de lloguer o que la propietat cedeixi l'edifici a l'administració, sigui l'Ajuntament de Reus o la Diputació", ha subratllat. "Però no se'n volen desfer pas, de l'espai", ha precisat tot seguit.
Els arxius
En paral·lel, el Bravium ha iniciat una recerca documental per aclarir com l'edifici va passar a ser propietat de l'Església, als anys 50. Tot plegat, ha dit Figuerola, va sorgir durant el trasllat a l'exili, a la nau de Sant Llorenç, quan entre el material de l'entitat van aparèixer molts documents. D'un primer estudi, l'arxiver Siscu Marca ha trobat el primer registre del Centre catòlic social i obrer (que després es va convertir en el Bravium), datat del segle XIX. Igualment consta que el col·lectiu va comprar l'edifici abans de la guerra, i que va demanar un préstec de 20 anys per finançar-ne l'import.
El curiós del cas, segons la recerca desenvolupada, és que al registre "no hi consta" cap operació econòmica que sustentés el canvi de titular de l'espai. "La Prioral mai va comprar el Centre catòlic", ha reblat Figuerola. En tot cas, i sempre segons la versió aportada pel Bravium aquest vespre de dijous, l'Església va apuntar que després de la guerra civil no constava cap prova documental de l'existència del Centre catòlic com a entitat, raó per la qual "el va incautar". Per a Marca, però, és aquest un argument que es pot rebatre "fàcilment", si es té en compte que el col·lectiu "va pagar religiosament" el préstec durant dues dècades.
Un cop tota la documentació hagi estat analitzada, la voluntat de la junta del Bravium és adreçar-se a un advocat per valorar possibles accions. En aquest sentit, Figuerola ha assegurat que no té pas la intenció d'enfrontar-se a l'Església, sinó d'aclarir "què va passar". "Hi hem vist algunes coses fosques", ha conclòs.
