L'escriptor Emili Bayo (Lleida, 1961) reflexiona sobre la solitud i la necessitat dels altres per poder tirar endavant a la seua última novel·la Després de la tempesta (La Magrana), en la qual hi ha estat treballant en els darrers dos anys. Bayo torna tres anys després de la seua anterior obra, El mañana sin mí, que va guanyar a finals del 2019 el premi València de narrativa. A més, esta estrena literària coincidix amb els 25 anys de trajectòria de l'autor.
Ambientada en una masia situada a prop del poble de Deltebre (Baix Ebre) i amb els efectes devastadors del temporal Glòria sobre el Delta de l'Ebre com a teló de fons, l'obra s'endinsa en la vida interior de tres personatges de tres generacions amb diferents maneres de pensar i que han passat les seues pròpies "tempestes' emocionals. La idea és contrastar i relativitzar les experiències d'un home dolgut amb la societat, una periodista que fuig d'un maltractador i una adolescent en conflicte amb el món", segons l'editorial.
La història està plena de secrets familiars, els quals van aflorant en un entorn assolat pel Glòria i compten amb un rerefons polític. Bayo explica que els personatges tenen una vida "convulsa" i que el paisatge arrasat pel temporal és el quart protagonista de la novel·la. L'escriptor detalla que l'obra neix "d'una història d'amor" que ell mateix ha tingut sempre amb el Delta de l'Ebre, on residia i treballava com a professor en el moment en què es va produir la borrasca, el gener del 2020.
La novel·la transcorre en tres dies, en què els tres personatges compartixen el relat de les seues vides i problemes. Un d'ells és Edmon, un professor jubilat que no ha aconseguit refer-se de la pèrdua de la seua estimada Glòria i que ha viscut en conflicte amb el seu germanastre, mort dos anys abans. Mentrestant, Anaïs fuig d'una vida insatisfactòria i plena de la violència que ha rebut per part de la seua parella, un escriptor amb un caràcter dominant. Finalment, Coia és una adolescent que busca el seu encaix en el món dels adults. De tot plegat en surt una mena de "teràpia" que els ajuda a tirar endavant, segons indica Bayo.
Tot i que el Delta de l'Ebre és l'entorn protagonista de la història, Lleida i Barcelona també hi surten. Així, el llenguatge amb què s'expressa l'Edmon és una barreja entre lleidatà i tortosí, influenciat per una infantesa viscuda a les terres de Ponent. Pel que fa a la relació amb el germanastre, Julià, es contraposa la humilitat i la voluntat de treballar des del territori que té el protagonista amb la vida pública i amb una forta càrrega política de l'altre. Les seues converses amb Coia ajuden a la noia a trobar arguments "per anar per la vida", assenyala Bayo.
Amb Després de la tempesta, l'escriptor lleidatà torna "una mica als orígens", segons expressa ell mateix, després d'haver publicat diverses novel·les negres i policíaques. Tot i això, afegix que en esta hi ha algun punt d'intriga encara que este no siga el seu objectiu principal. Així, assegura que ha escrit una obra que pretenia ser "una mica més ambiciosa".
Ambientada en una masia situada a prop del poble de Deltebre (Baix Ebre) i amb els efectes devastadors del temporal Glòria sobre el Delta de l'Ebre com a teló de fons, l'obra s'endinsa en la vida interior de tres personatges de tres generacions amb diferents maneres de pensar i que han passat les seues pròpies "tempestes' emocionals. La idea és contrastar i relativitzar les experiències d'un home dolgut amb la societat, una periodista que fuig d'un maltractador i una adolescent en conflicte amb el món", segons l'editorial.
La història està plena de secrets familiars, els quals van aflorant en un entorn assolat pel Glòria i compten amb un rerefons polític. Bayo explica que els personatges tenen una vida "convulsa" i que el paisatge arrasat pel temporal és el quart protagonista de la novel·la. L'escriptor detalla que l'obra neix "d'una història d'amor" que ell mateix ha tingut sempre amb el Delta de l'Ebre, on residia i treballava com a professor en el moment en què es va produir la borrasca, el gener del 2020.
La novel·la transcorre en tres dies, en què els tres personatges compartixen el relat de les seues vides i problemes. Un d'ells és Edmon, un professor jubilat que no ha aconseguit refer-se de la pèrdua de la seua estimada Glòria i que ha viscut en conflicte amb el seu germanastre, mort dos anys abans. Mentrestant, Anaïs fuig d'una vida insatisfactòria i plena de la violència que ha rebut per part de la seua parella, un escriptor amb un caràcter dominant. Finalment, Coia és una adolescent que busca el seu encaix en el món dels adults. De tot plegat en surt una mena de "teràpia" que els ajuda a tirar endavant, segons indica Bayo.
Tot i que el Delta de l'Ebre és l'entorn protagonista de la història, Lleida i Barcelona també hi surten. Així, el llenguatge amb què s'expressa l'Edmon és una barreja entre lleidatà i tortosí, influenciat per una infantesa viscuda a les terres de Ponent. Pel que fa a la relació amb el germanastre, Julià, es contraposa la humilitat i la voluntat de treballar des del territori que té el protagonista amb la vida pública i amb una forta càrrega política de l'altre. Les seues converses amb Coia ajuden a la noia a trobar arguments "per anar per la vida", assenyala Bayo.
Amb Després de la tempesta, l'escriptor lleidatà torna "una mica als orígens", segons expressa ell mateix, després d'haver publicat diverses novel·les negres i policíaques. Tot i això, afegix que en esta hi ha algun punt d'intriga encara que este no siga el seu objectiu principal. Així, assegura que ha escrit una obra que pretenia ser "una mica més ambiciosa".
