-
El grup Segonamà s'acomiada
Cedida
El grup Segonamà anuncia el seu comiat després de 10 anys en actiu i ho farà amb una última gira durant aquest estiu per Catalunya i el País Valencià. La idea dels músics és tornar a actuar en alguns escenaris on han passat durant la trajectòria de la formació.
Serà el final d'un viatge que va començar l'estiu del 2011, i en el qual el grup ha publicat una maqueta, un EP i tres discos d'estudi: Endinsa't (Autoeditat 2016), Respira (Autoeditat 2018) i ERIAL (Música Global 2020). Aquest últim els va suposar un punt d'inflexió i una significativa evolució musical. Segonamà, que sempre havia fet música festiva sota el paraigua de l'anomenat mestissatge, va decidir explorar altres terrenys com ara el R&B.
El grup estrena també el darrer single de comiat No m'amago, una cançó que reivindica els aprenentatges d'aquests anys i reflexiona al voltant dels prejudicis i l'opinió pública. En aquesta ocasió, el grup ha volgut retornar als aires festius sense perdre la consolidació assolida en el seu darrer disc. El resultat ha estat una cançó que s'apropa a la música disco, barrejant pinzellades de rhythm-and-blues, soul i funk.
Conscients que aquesta serà la seva última cançó, el grup ha decidit autoproduir aquest senzill, tornant així als orígens de l'autogestió i la seva manera de fer inicial, terreny en què es troben realment còmodes, autoeditant de nou aquest treball.
Serà el final d'un viatge que va començar l'estiu del 2011, i en el qual el grup ha publicat una maqueta, un EP i tres discos d'estudi: Endinsa't (Autoeditat 2016), Respira (Autoeditat 2018) i ERIAL (Música Global 2020). Aquest últim els va suposar un punt d'inflexió i una significativa evolució musical. Segonamà, que sempre havia fet música festiva sota el paraigua de l'anomenat mestissatge, va decidir explorar altres terrenys com ara el R&B.
El grup estrena també el darrer single de comiat No m'amago, una cançó que reivindica els aprenentatges d'aquests anys i reflexiona al voltant dels prejudicis i l'opinió pública. En aquesta ocasió, el grup ha volgut retornar als aires festius sense perdre la consolidació assolida en el seu darrer disc. El resultat ha estat una cançó que s'apropa a la música disco, barrejant pinzellades de rhythm-and-blues, soul i funk.
Conscients que aquesta serà la seva última cançó, el grup ha decidit autoproduir aquest senzill, tornant així als orígens de l'autogestió i la seva manera de fer inicial, terreny en què es troben realment còmodes, autoeditant de nou aquest treball.
