-
El director del MNAC, Pepe Serra, amb el del Museu d'Orsay Cristophe Leribault, comentant una peça de l'exposició sobre Gaudí del MNAC
ACN
El MNAC ha estrenat aquest passat dijous una gran exposició dedicada al reusenc Antoni Gaudí, preparada durant quatre anys i que vol fugir de "tòpics" sobre l'obra i figura d'un arquitecte "complex" i connectat al seu temps. A través de 650 obres, alguns dels seus fons i també préstecs de fins a 74 institucions (entre les quals, els Museus de Reus), el Museu Nacional fa una revisió crítica de Gaudí tot repassant la seva trajectòria, des dels anys de formació i fins a la seva mort.
La mostra té especial cura de situar el context temporal i social on Gaudí va desenvolupar la seva obra, i a més el posa en relació amb altres arquitectes i artistes de l'època per ajudar a entendre millor la seva dimensió. L'exposició és una coproducció amb el Museu d'Orsay de París, on viatjarà a la primavera.
Gaudí (1852-1926) ja disposa d'una presència molt destacada dins la col·lecció del MNAC, però no se li havia dedicat una exposició monogràfica d'aquesta magnitud. Bona part de les obres que habitualment s'exposen a les sales de modernisme del museu han baixat a la sala gran d'exposicions temporals per alimentar aquesta gran mostra, que compta amb fins a 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies.
Entre els elements més destacats per inèdits o rarament vistos hi ha dos mobles de la família Güell (un tocador i una chaise-longue) dissenyats per Gaudí per al Palau Güell; la reconstrucció del vestíbul del pis principal de la Casa Milà (la Pedrera), amb mobiliari que estava dispers i el museu ha recompost; un dels tapissos que Josep Maria Jujol va fer per encàrrec de Gaudí pels Jocs Florals de 1907, ara restaurats; o un intent de transmetre com era el taller de l'artista, amb tots els seus guixos de cossos, plantes i animals, maquetes i objectes geomètrics.
Més enllà de l'encant d'aquestes peces, el MNAC s'ha esforçat en oferir un relat diferent sobre la figura de l'arquitecte. L'intent, segons manifesta el seu comissari, Juan José Lahuerta, ha estat mostrar un Gaudí "que no és el personatge desconegut, l'artista incomprès ni l'artista que treu les seves idees d'una imaginació caiguda del cel".
"Gaudí va ser algú completament integrat en una sèrie de contextos molt complexos", començant per l'internacional, del qual estava perfectament al cas, subratlla. "Va treballar influït i en competència amb alguns d'aquests arquitectes". L'altre context, el barceloní, el va convertir en l'arquitecte de l'alta burgesia i l'església, per bé que també va ser un personatge conegut, fins i tot "molt popular", diu Lahuerta, de qui es van fer mils de targetes postals, que apareix caricaturitzat en les revistes de l'època, etc.
Per tot plegat, el comissari creu que aquesta exposició és "diferent" de totes les anteriors sobre l'arquitecte. "Aquí no ens basem en un Gaudí tòpic, en la idea de la seva alegria, de la llum, del color, del Mediterrani... En certa manera seria l'altra cara, la d'un Gaudí extraordinàriament complex i per això molt més ric", argumenta.
En aquest sentit Lahuerta conclou que "a part de gaudir dels mobles, objectes i dibuixos, l'exposició farà pensar sobre la seva obra i sobre la mateixa història de Barcelona en la qual ell juga un paper tan determinant".
El bust de la Font d'Hércules del jardí del Palau de Pedralbes; els guixos que van servir per modelar les escultures de la Sgarada Família, les fotografies del Park Güell que van formar part de l'exposició de París del 1910 i que no s'han tornat a exposar, són altres peces d'interès de la mostra, que es pot visitar al MNAC fins al proper 6 de març. Una de les novetats de la visita és l'audioguia que ha preparat l'equipament i que compta amb la narració de l'actor Josep Maria Pou.
La mostra té especial cura de situar el context temporal i social on Gaudí va desenvolupar la seva obra, i a més el posa en relació amb altres arquitectes i artistes de l'època per ajudar a entendre millor la seva dimensió. L'exposició és una coproducció amb el Museu d'Orsay de París, on viatjarà a la primavera.
Gaudí (1852-1926) ja disposa d'una presència molt destacada dins la col·lecció del MNAC, però no se li havia dedicat una exposició monogràfica d'aquesta magnitud. Bona part de les obres que habitualment s'exposen a les sales de modernisme del museu han baixat a la sala gran d'exposicions temporals per alimentar aquesta gran mostra, que compta amb fins a 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies.
Entre els elements més destacats per inèdits o rarament vistos hi ha dos mobles de la família Güell (un tocador i una chaise-longue) dissenyats per Gaudí per al Palau Güell; la reconstrucció del vestíbul del pis principal de la Casa Milà (la Pedrera), amb mobiliari que estava dispers i el museu ha recompost; un dels tapissos que Josep Maria Jujol va fer per encàrrec de Gaudí pels Jocs Florals de 1907, ara restaurats; o un intent de transmetre com era el taller de l'artista, amb tots els seus guixos de cossos, plantes i animals, maquetes i objectes geomètrics.
Més enllà de l'encant d'aquestes peces, el MNAC s'ha esforçat en oferir un relat diferent sobre la figura de l'arquitecte. L'intent, segons manifesta el seu comissari, Juan José Lahuerta, ha estat mostrar un Gaudí "que no és el personatge desconegut, l'artista incomprès ni l'artista que treu les seves idees d'una imaginació caiguda del cel".
"Gaudí va ser algú completament integrat en una sèrie de contextos molt complexos", començant per l'internacional, del qual estava perfectament al cas, subratlla. "Va treballar influït i en competència amb alguns d'aquests arquitectes". L'altre context, el barceloní, el va convertir en l'arquitecte de l'alta burgesia i l'església, per bé que també va ser un personatge conegut, fins i tot "molt popular", diu Lahuerta, de qui es van fer mils de targetes postals, que apareix caricaturitzat en les revistes de l'època, etc.
Per tot plegat, el comissari creu que aquesta exposició és "diferent" de totes les anteriors sobre l'arquitecte. "Aquí no ens basem en un Gaudí tòpic, en la idea de la seva alegria, de la llum, del color, del Mediterrani... En certa manera seria l'altra cara, la d'un Gaudí extraordinàriament complex i per això molt més ric", argumenta.
En aquest sentit Lahuerta conclou que "a part de gaudir dels mobles, objectes i dibuixos, l'exposició farà pensar sobre la seva obra i sobre la mateixa història de Barcelona en la qual ell juga un paper tan determinant".
El bust de la Font d'Hércules del jardí del Palau de Pedralbes; els guixos que van servir per modelar les escultures de la Sgarada Família, les fotografies del Park Güell que van formar part de l'exposició de París del 1910 i que no s'han tornat a exposar, són altres peces d'interès de la mostra, que es pot visitar al MNAC fins al proper 6 de març. Una de les novetats de la visita és l'audioguia que ha preparat l'equipament i que compta amb la narració de l'actor Josep Maria Pou.
Etiquetes:
