El REC i el cinema rebroten a Tarragona

Aquest any surrealista i amb olor de gel hidroalcohòlic s'acaba, i l'impacte del SARS-CoV-2 encara ens obliga a repensar-ho gairebé tot, també la manera en què produïm, gestionem i consumim cultura. El Festival Internacional de Cinema de Tarragona, batejat com a REC, no se n'ha salvat pas: enguany celebra dues dècades de vida amb una edició que passarà a la història com una de les més memorables i polièdriques.

A banda de 21 projeccions presencials, la mostra cinematogràfica s'ha expandit amb 14 títols que es poden veure en línia a la plataforma catalana de continguts audiovisuals Filmin. Es tracta d'una selecció de pel·lícules projectades a edicions anteriors del REC, però que no havien arribat a les sales comercials. Una proposta que, a més de saciar la fam de cinema d'aquells que se senten més segurs a casa, celebra l'efemèride del certamen recuperant joies projectades anys enrere.

Reusdigital.cat ha tingut l'oportunitat d'assistir a algunes de les projeccions presencials del festival, iniciades el passat divendres 4 de desembre a un Teatre Tarragona ple dins de les possibilitats i les mesures sanitàries. En repassem algunes.

Una heroïna imperfecta

Si el públic del REC recordarà algun rostre, aquest serà el de Macarena García. Després de protagonitzar les populars 'La llamada' i 'Paquita Salas', on va deixar anar la seva vis més còmica i musical, l'actriu s'entrega al drama més intimista a través d'una òpera prima estrenada a tot un Festival de Venècia. 'El arte de volver' construeix un retrat d'un ésser humà complex: una dona de moltes capes, una heroïna imperfecta que sembla haver sortit de les pel·lícules de Jean-Luc Godard o John Cassavetes, hereva dels personatges que van immortalitzar actrius com Anna Karina o Gena Rowlands

El cas és que el director del llargmetratge, Pedro Collantes, aposta per estructurar la cinta de manera similar a la psicologia de la protagonista. El resultat és una pel·lícula fragmentària que navega per diferents registres i que acaba construint un retrat femení calidoscòpic. Això sí: amb una veu pròpia elegant i amb diverses guest stars de la talla d'Ingrid García-Johnson, qui s'ha guanyat al públic demostrant un cop més que és una de les joies de l'actual comèdia espanyola.

La importància del punt de vista

Tot i no pertànyer a la secció oficial del festival, 'Las niñas, de Pilar Palomero, ha estat una de les propostes més aplaudides pel públic tarragoní. La pel·lícula mostra el procés de maduració de la Celia, una nena d'onze anys que creix entre l'educació d'una escola dels anys 90 regentada per estrictes monges i l'estreta relació amb la seva mare soltera, interpretada per la premiada Natalia de Molina.

Podria haver estat una història més de coming-of-age, però el valent debut cinematogràfic de Palomero demostra que el punt de vista ho és tot. La pel·lícula es recolza en una brillant direcció de fotografia que ens submergeix en l'estat vital de la protagonista gràcies a uns bells primers plans que descobreixen el poder interpretatiu de l'actriu revelació de l'any, l'Andrea Fandós. I també sap jugar molt bé les seves cartes més nostàlgiques: les cançons de Héroes del Silencio, Niños del Brasil, Chimo Bayo, el walkman i les cintes de cassette s'han guanyat ràpidament la simpatia dels assistents, que ha abandonat la sala de forma esglaonada, seguint les indicacions dels organitzadors del festival.

El virus pot jugar a favor nostre

Contra tot pronòstic, el virus ha jugat a favor del festival en alguns aspectes. "Hem tingut l'oportunitat de programar pel·lícules que havien guanyat premis importants al llarg del 2019, i que havien de fer el seu circuit comercial durant la primavera, però la pandèmia ho va impedir", rebla el director del REC, Xavier García Puerto. Així, a la pantalla del Teatre de Tarragona s'han projectat joies com la italiana 'Buio', d'Emanuela Rossi, i avui és el torn de la grega 'Apples', de Christos Nikou, una de les propostes més esperades de l'edició d'enguany que narra l'aparició d'una impredictible i devastadora pandèmia que produeix amnèsia.

Arguments fortuïts a banda, el REC, com tantes altres iniciatives culturals, s'ha adaptat d'una manera exemplar a la nova realitat que ens deixa el coronavirus i ha fet possible que el desembre torni a ser el mes del cinema a Tarragona. Tot un repte, ja que es tracta d'un esdeveniment cultural marcat per la presencialitat, el dinamisme i l'intercanvi directe i fluid d'experiències. "M'ha agradat moltíssim", ha clamat una de les assistents del públic, d'aspecte octogenari, després dels crèdits finals de la pel·lícula 'Las niñas'. Un comentari i un somriure tan innocent fan pensar que potser és veritat que la cultura ens cura.

El Festival Internacional de Cinema de Tarragona encara no ha finalitzat. Podeu consultar-ne la programació clicant aquest enllaç.