-
Ismael Serrano
Coincideixo amb Ismael Serrano quan diu que la vida sense música és un "etcètera i un avorrit inventari en blanc i negre". Sàvies paraules. Com quan reconeix que la música és una bona manera d'entendre el món on vivim, d'entendre'ns a nosaltres mateixos i de sentir-nos menys sols.
El pròxim 14 de desembre Ismael Serrano (Madrid, 1974) actuarà al Teatre Fortuny, dins del programa del festival Accents. Per tant, tindrem una bona ocasió per veure i sentir les cançons d'aquest cantautor de gran habilitat poètica, hereu de la cançó protesta. A Reus presentarà el seu últim treball, 'La canción de nuestra vida' (2023), i segurament també interpretarà algunes de les seves cançons més conegudes.
Certament, la cançó que més l'identifica és "Papá cuéntame otra vez", que s'inclou en el seu primer àlbum, 'Atrapados en azul' (1997). És una cançó a cavall entre la melancolia, l'homenatge i la crítica social que convida a la reflexió sobre la història, la memòria i la responsabilitat col·lectiva. Descriu un fill que demana al pare que li expliqui històries d'un passat de lluites i d'il·lusions que, finalment, han estat en va. És, doncs, una crida a no oblidar les lluites passades i a reconèixer que encara queda molt per fer en la cerca d'un món més just.
Al llarg de la seva carrera, Ismael Serrano ha publicat gairebé una vintena de discos, amb cançons que s'han convertit en veritables himnes amb el pas del temps. S'ha mostrat compromès amb diverses causes socials: ha cantat a les mares i àvies de la plaça de Mayo de l'Argentina, a la revolució zapatista, a la pau després de la guerra de l'Iraq i a la seva Vallecas natal després dels atemptats de l'11-M, entre d'altres.
Espero que us agradi. Bon cap de setmana!
