De la Petita Polka de Strauss a Xpress Yourself, d’Orobroy a Mashup Tap. L’alumnat de l’escola de dansa Artis Dansa fa set dècades que s’expressa artísticament en totes les especialitats relacionades amb la dansa, un fet que la converteix en el centre en actiu més antic de tota la demarcació. Fundada el 1947 per la ballarina Enriqueta Prats a un local del carrer Monterols número 8, només l’escola de Consol Güell de Tarragona va obrir portes abans que l’escola reusenca. Actualment, l’Artis és un dels tres centres d’ensenyament de dansa i arts escèniques autoritzats per la Generalitat de Catalunya a Reus per impartir aquests estudis juntament amb l’escola del Centre de Lectura, tan sols un any més jove, i la de Núria Díez. Aprofitant la coincidència de la xifra rodona dels setanta anys d’activitat, l’escola definirà el proper curs una sèrie d’activitats per celebrar-ho.
Amb un total de 450 alumnes i una vintena de professors en l’actualitat, la seva directora, M. Pilar Sanz, assegura que el nivell dels ballarins és prou bo. “Hi ha al voltant dels 90 nois, fet que és un mèrit perquè això abans era impensable en una escola de dansa”. I és que, en els darrers anys, l’aprenentatge d’especialitats de danses urbanes com el hip hop, el popping, el sexy i el free style o el break-dance ha estat una porta d’entrada per l’alumnat masculí on durant molts anys els joves van ser molt minoritaris.
Tot i les noves tendències, la dansa clàssica, l’espanyola i la contemporània mantenen un bon estat de salut. “La darrera disciplina que vam incorporar el passat curs va ser l’acrobàcia aplicada a la dansa”, explica Sanz, qui corrobora que “ara les danses urbanes estan molt de moda”. Malgrat això, la directora afirma que sempre adreça als alumnes de tots els tipus “a que facin dansa clàssica” com a complement “perquè els moviments bàsics com els girs, l’equilibri, la coordinació i la flexibilitat s’usen a totes les especialitats”.
Sanz, que va iniciar-se a la dansa clàssica a l’edat de 4 anys amb Enriqueta Prats, porta tota la vida vinculada a l’escola i la dirigeix des de fa 20. Després d’ocupar diferents emplaçaments als carrers Monterols i Sant Joan, a la raval Martí Folguera i, a la plaça de Sant Francesc, l’any 2011 l’escola es va traslladar a l’avinguda Pere Cerimoniós. Aquest canvi va coincidir amb la fusió amb un altra escola de llarga trajectòria de la ciutat, la de M.Carme Fraga.
“Eren dues escoles que s’havien quedat petites i com que ella treballava molt la dansa espanyola i nosaltres els altres tipus, vam pensar d’unir-nos per costejar una escola molt més gran”, explica Sanz. La fusió va representar el naixement d’un projecte comú, l’escola Artis Fraga, que des de la tardor del 2016 s’ha tornat a reconvertir en Artis Dansa mantenint el mateix professorat i la mateixa ubicació.
Més enllà de l’aprenentatge formal de la dansa, Sanz considera que “Reus és una ciutat privilegiada perquè molta gent balla” en especialitats i maneres diferents ja sigui a través d’activitats extraescolars, balls de saló... un aspecte que li sembla totalment enriquidor.
Diferents generacions de ballarins han passat per les aules d’Artis que s’enorgulleix que molts alumnes tinguin una carrera professional en la docència o en la dansa professional. En aquest darrer camp, Marc Jubete és un dels darrers exemples que ha destacat en l’àmbit internacional i, actualment, és solista al Ballet d’Hamburg. “Nosaltres els formem, marxen fora i després tornen com a professors”, narra Sanz, per referir-se a l’exemple de Magda Borrull qui durant anys va ballar “amb la companyia de la Caroline Carson, una de les més importants en dansa contemporània”.
Pionera en totes les disciplines
“Ha estat l’escola que ha introduït absolutament totes les especialitats a Reus”, s’enorgulleix Sanz del centre que va rebre una Menció honorífica Municipal i sobre el qual coincidint amb el mig segle de vida va ser motiu d’ una exposició al Palau Bofarull. Amb menys anys de trajectòria, existeix des del 1976 l’Artis de Tarragona que, a conseqüència del tancament del Camp de Mart, ha celebrat enguany també el seu festival anual de fi de curs al Teatre Fortuny de Reus. La versió tarragonina d’Artis encara és dirigida per Roser Prats, germana de la fundadora reusenca.
Una mica d’història
El mateix any de la seva fundació, el 1947, l’escola Artis va participar en el II Festival de Primavera, organitzat pel Teatre Fortuny, per bé que el primer festival de l’escola es va celebrar l’any 1949 al Saló de ‘El Círcol’. Posteriorment, l’escola va ser l’ànima de l’homenatge a la ballarina reusenca Roseta Mauri en el marc del centenari del seu naixement. Un altre dels fets destacats de la seva trajectòria és que el grup d’Els Joglars va impartir-hi regularment classes de mim i expressió durant el curs 1968-69.
En aquest marc de classes, activitats i festivals, Sanz destaca, actualment, la celebració del veterà festival de claqué que enguany arriba a la seva vint-i-novena edició. Concretament, explica Sanz, aquest festival va néixer el 1988 a La Fàbrica organitzat per Dixiclac Claqué i, per ell, han passat els millors ballarins d’aquest gènere.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics