-
La banda reusenca s'ha proclamat subcampiona mundial
Joel Medina
De crear-se l’any 2007 a assolir un subcampionat del món el 2022. La Banda Simfònica de Reus (BSR) és un exemple que, amb treball, els èxits arriben abans o després. És una entitat relativament nova, tot i que ja té un gran recorregut. Des dels seus inicis, s’ha identificat per tenir un caràcter social i unificar, al voltant de la música, persones de diferents interessos.
Avui, aquesta essència no només no s’ha perdut, sinó que l’entitat ha esdevingut una referència cultural. “Crec que la banda representa la cultura i la socialització de les persones que hi participen, no només els músics, també les famílies”, explica el director de la Simfònica de Reus, Joan Ramon Reverté. Al final, el que transmeten és la força del conjunt.
I és que la cohesió d’un grup trenca murs i supera adversitats; aquest és un dels aspectes que fa particular a aquesta entitat: són una colla d’amics. Des del primer concert fins a l’últim. Sovint es discuteix sobre la clau de l’èxit. En realitat, no s’allunya gaire d’aquest ambient, que cuinat amb dosis de talent, és la recepta perfecta.
Any 2007. Fa 15 anys. Dos alumnes, un del Col·legi Pare Manyanet i un altre del Conservatori de Reus. Dos alumnes que estudiaven música a Castelló. Segons Reverté, “a Castelló tothom toca en una banda; llavors, els caps de setmana, veien que la gent marxava i que a Reus no n’hi havia cap”. A partir d’aquí, la proposta va arribar a l’actual director, i es van començar a fer trucades. A estudiants i exestudiants del conservatori, i a persones que tocaven algun instrument. Quan es va arribar als 50 músics, es va presentar el projecte a l’ajuntament de l’època.
“En aquell moment, des del consistori s’estava preparant la Festa Major, i ens van demanar si volíem sortir a actuar; evidentment vam dir que no perquè només faltaven tres setmanes per Sant Pere”, recorda Reverté. La primera actuació no va arribar fins al 3 de gener de l’any 2008. Va ser al Bartrina i amb més de 400 assistents. “Dos dies després ja vam tornar a tocar, a la cavalcada de Reis”, explica el director.
La banda defineix aquests anys com una “evolució musical”, que els ha permès haver conegut gent nova alhora que haver après música. “Des del primer concurs, on vam quedar els últims, fins ara, s’ha anat millorant el nivell dels músics, ja que, a causa de formar part d’aquest grup, molts d’ells s’han volgut dedicar professionalment a la música”, expressa Reverté.
En paraules d’una de les integrants de la Simfònica, Cèlia Salas, “aquesta és una entitat molt activa, i això és una sort”. Assegura que des que es va iniciar aquest viatge, els reptes n’han format part, i això ha provocat que tothom s’hi pugui vincular més: “Fa que sempre tinguem un objectiu per endavant”, assegura.
Concerts al Fortuny, a La Salle o a l’IES Baix Camp, conjuntament amb la col·laboració de diferents professionals; diferents certàmens, un viatge a Galícia i els cicles de concerts Reus a 4 Bandes. La Banda Simfònica de Reus ha dut a terme desenes d’activitats durant aquests anys, però quina és la que recorden amb més estima? Per a Salas, la preparació per a tots els concursos i, en especial, els sopars de Santa Cecília: “És una tradició que ens uneix molt”.
Reverté recorda el primer certamen en què va participar la banda: “Allà realment va començar tot, l’emoció del moment, de saber que ens hi havíem deixat la pell, va fer que sortíssim plorant de l’escenari, i aquella il·lusió s’ha mantingut sempre”. Això va ser l’any 2010, quan la BSR va participar en el 4t Certamen Internacional Vila de la Sénia.
Per a l’actual vicepresident de l’entitat, Pascual Toral, les col·laboracions amb el Trapezi i amb el músic Pep Gimeno també han esdevingut actuacions que quedaran en la memòria i la història de la BSR.
És el lema de la Banda Simfònica de Reus, “la força d’una il·lusió”. Aquest sentiment d’unitat és la benzina que fa créixer aquesta entitat. Posen d’exemple el darrer concurs mundial, on expliquen que, malgrat els entrebancs, tots sabien que, quan arribés el moment de la veritat, aquesta màgia afloraria i el nivell seria l’esperat: “Sempre fem un pas endavant en els moments exigents”, afirma Salas.
“És quelcom sorprenent perquè se superen cada vegada, ho tornen a fer”, comenta Reverté. “Fins i tot arriba un punt en què els músics em diuen que no em preocupi perquè, quan arribi el moment, l’actuació tirarà endavant”, afegeix.
Ara com ara, l’entitat compta amb 90 socis, i pel que fa als músics, fins a 70 han arribat a anar fins a Kerkrade. “Alguns membres de la junta també som socis i, a banda, hi ha socis col·laboradors, que ajuden a mantenir l’entitat dins de les possibilitats”, indica Toral.
La BSR és, sens dubte, una banda de gent jove. “Això té pros i té contres”, explica Salas. L’esperit de lluita i entrega, el gen competitiu i les ganes de superar-se són algunes de les claus que marquen la influència d’aquesta joventut en el grup.
No obstant això, Reverté afirma que “cada vegada hi ha més pares i fills que venen a tocar”.
La Covid-19 va afectar la BSR de diverses maneres. Per exemple, Reverté comenta que “es va fer una neteja, ja que va marxar la gent que no tenia tantes ganes de venir”. També es van organitzar alguns assajos en línia i en petit format, tot i que res comparat amb el que és habitual. “La flama es va mantenir tot i que amb cert sentiment de desil·lusió per no poder mantenir l’activitat”, destaca Reverté.
El fet de tornar a engegar va revifar l’actitud de la banda. Va ser pel Trapezi 2021, i unes setmanes després, es va dur a terme un concert amb Pep Gimeno, per a la Festa Major: “Vam passar de 0 a 100 en gairebé un mes”, remarca Toral. Recorden que van poder assajar a l’aire lliure, ja que a la seu de l’entitat va ser impossible a causa de les limitacions d’aforament.
El WMC se celebra a Kerkrade cada quatre anys des del 1951: “Són com les olimpíades de les bandes”, comenta Salas. La BSR va participar-hi per primera vegada l’any 2017 i va quedar en tercera posició amb 94,83 punts (sobre 100). Per la pandèmia, s’ha hagut de celebrar al cap de cinc anys i no de quatre, com és habitual. “Tu presentes el teu projecte amb vídeos de les obres, i des de l’organització han d’acceptar la teva participació, o sigui que el fet que et seleccionin ja és un petit èxit”, explica Toral.
L’edició del 2022, en la qual la BSR ha assolit el subcampionat amb 91,58 punts, va començar a preparar-se el mes de gener, amb assajos setmanals els divendres i algun dissabte. “Tot i que el darrer mes abans de la competició hem assajat gairebé cada dia”, apunta Reverté. Enguany, el temps de preparació disponible ha estat inferior, ja que l’entitat va rebre la confirmació de la seva participació durant el mes de desembre, quan, normalment, aquesta confirmació arribava un any abans de la prova.
El tema econòmic també va ser un petit entrebanc. Dos anys d’inactivitat tenen massa conseqüències, gairebé totes negatives, per no dir totes. Dues temporades sense realitzar concerts van provocar que la desestabilització econòmica de l’entitat, i des de la banda expliquen que no ha estat una situació fàcil.
Per això, els integrants van encetar un Verkami per tal de finançar el viatge a Kerkrade. Els músics van passar la idea a la junta i van organitzar el micromecenatge. La quantitat fixada, la qual s’ha superat, va ser de 2.000 euros. “És una petita part del que ha costat tot, però és una forma d’aconseguir alguna ajuda més”.
Un viatge de 22 hores d’autobús. De fet, com a anècdota, va haver-hi un error en els càlculs i, quan va arribar el bus, es va comprovar que no tots els músics hi cabien. Per tant, alguns van haver d’agafar un avió per viatjar cap als Països Baixos. Per motius logístics, es va decidir que no viatgés tothom en avió.
Un cop a Kerkrade, només va haver-hi temps per sopar i per preparar-se per a l’endemà, quan hi havia el primer assaig. Expliquen que van tenir l’oportunitat d’assajar a la seu d’una formació de Kerkrade. “Comparada amb allò, la nostra és una habitació petita”, diu Toral. L’Ajuntament de Kerkrade ha habilitat un espai perquè la banda local hi pugui assajar, tot i que també té altres usos, com el de bar social.
I va arribar el dia de la veritat. 30 de juliol, el dia del concurs. Tot i que la BSR tocava a la 1 del migdia, partir de les 10 del matí la banda ja havia de ser allà per tal d’acreditar-se i adaptar-se a les característiques d’una sala on no estan acostumats a tocar. “Tot plegat molt quadriculat”, comenten. Un cop allà, la banda va passar als vestidors, i va haver d’esperar que la formació anterior acabés el seu escalfament. Tot seguit, va disposar de dos quarts d’hora per dur a terme l’escalfament. Després, alguns dels músics van entrar a l’escenari per analitzar que tot fos al seu lloc, i… música!
Reverté expressa que “el repertori que la banda va escollir per a aquesta edició era molt més difícil que el del 2017”. Les peces interpretades van ser el pasdoble Agüero, de José Franco y Ribate, Diferencias on an Old Spanish Song, d’Ito Yasuhide, que curiosament va estar present al concurs, i El jardín de Hera, de José Suñer Oriola, que va ser l’obra escollida per la BSR. Com a curiositat, l’actuació no podia durar més de 35 minuts. La Simfònica de Reus en va fer més de 34 però sense arribar als 35. Tota una lliçó de timing.
Cada membre del tribunal és independent, per la qual cosa, els resultats no es poden posar en comú, tot i que, al final del concurs sí que es donen indicacions a les diferents bandes per tal de millorar de cara al futur.
Pel que fa al futur més immediat, des de la banda abracen les vacances i, a la tornada, preveuen engegar nous projectes. Per exemple, una banda italiana que va competir al WMC va demanar a la Simfònica de Reus que participessin en un festival d’intercanvi a Itàlia el pròxim 2024.
A més, aquest dissabte 6 d’agost, la banda participa al Castellvell Musicfest. El concert serà al Pati del Consultori a partir de les 9 del vespre. “És un elogi per a nosaltres que la BSR tingui un nom i un reconeixement després de tots aquests anys”, indica Salas. Aquest subcampionat, exposen, ha tingut més difusió que la tercera posició del 2017 i està arribant a molta gent. Tot plegat representa quelcom per poder continuar millorant com a formació i aconseguir que la ciutat s’impliqui d’una manera més activa amb la Banda Simfònica de Reus, un grup de persones que porten la il·lusió per bandera.
Avui, aquesta essència no només no s’ha perdut, sinó que l’entitat ha esdevingut una referència cultural. “Crec que la banda representa la cultura i la socialització de les persones que hi participen, no només els músics, també les famílies”, explica el director de la Simfònica de Reus, Joan Ramon Reverté. Al final, el que transmeten és la força del conjunt.
I és que la cohesió d’un grup trenca murs i supera adversitats; aquest és un dels aspectes que fa particular a aquesta entitat: són una colla d’amics. Des del primer concert fins a l’últim. Sovint es discuteix sobre la clau de l’èxit. En realitat, no s’allunya gaire d’aquest ambient, que cuinat amb dosis de talent, és la recepta perfecta.
Els inicis
Any 2007. Fa 15 anys. Dos alumnes, un del Col·legi Pare Manyanet i un altre del Conservatori de Reus. Dos alumnes que estudiaven música a Castelló. Segons Reverté, “a Castelló tothom toca en una banda; llavors, els caps de setmana, veien que la gent marxava i que a Reus no n’hi havia cap”. A partir d’aquí, la proposta va arribar a l’actual director, i es van començar a fer trucades. A estudiants i exestudiants del conservatori, i a persones que tocaven algun instrument. Quan es va arribar als 50 músics, es va presentar el projecte a l’ajuntament de l’època.
La BSR es va formar 15 anys enrere Foto: Joel Medina
“En aquell moment, des del consistori s’estava preparant la Festa Major, i ens van demanar si volíem sortir a actuar; evidentment vam dir que no perquè només faltaven tres setmanes per Sant Pere”, recorda Reverté. La primera actuació no va arribar fins al 3 de gener de l’any 2008. Va ser al Bartrina i amb més de 400 assistents. “Dos dies després ja vam tornar a tocar, a la cavalcada de Reis”, explica el director.
Com ha evolucionat tot plegat fins a arribar a un subcampionat del món?
La banda defineix aquests anys com una “evolució musical”, que els ha permès haver conegut gent nova alhora que haver après música. “Des del primer concurs, on vam quedar els últims, fins ara, s’ha anat millorant el nivell dels músics, ja que, a causa de formar part d’aquest grup, molts d’ells s’han volgut dedicar professionalment a la música”, expressa Reverté.
En paraules d’una de les integrants de la Simfònica, Cèlia Salas, “aquesta és una entitat molt activa, i això és una sort”. Assegura que des que es va iniciar aquest viatge, els reptes n’han format part, i això ha provocat que tothom s’hi pugui vincular més: “Fa que sempre tinguem un objectiu per endavant”, assegura.
Infinitat de moments
Concerts al Fortuny, a La Salle o a l’IES Baix Camp, conjuntament amb la col·laboració de diferents professionals; diferents certàmens, un viatge a Galícia i els cicles de concerts Reus a 4 Bandes. La Banda Simfònica de Reus ha dut a terme desenes d’activitats durant aquests anys, però quina és la que recorden amb més estima? Per a Salas, la preparació per a tots els concursos i, en especial, els sopars de Santa Cecília: “És una tradició que ens uneix molt”.
Reverté recorda el primer certamen en què va participar la banda: “Allà realment va començar tot, l’emoció del moment, de saber que ens hi havíem deixat la pell, va fer que sortíssim plorant de l’escenari, i aquella il·lusió s’ha mantingut sempre”. Això va ser l’any 2010, quan la BSR va participar en el 4t Certamen Internacional Vila de la Sénia.
Per a l’actual vicepresident de l’entitat, Pascual Toral, les col·laboracions amb el Trapezi i amb el músic Pep Gimeno també han esdevingut actuacions que quedaran en la memòria i la història de la BSR.
“La força d’una il·lusió”
És el lema de la Banda Simfònica de Reus, “la força d’una il·lusió”. Aquest sentiment d’unitat és la benzina que fa créixer aquesta entitat. Posen d’exemple el darrer concurs mundial, on expliquen que, malgrat els entrebancs, tots sabien que, quan arribés el moment de la veritat, aquesta màgia afloraria i el nivell seria l’esperat: “Sempre fem un pas endavant en els moments exigents”, afirma Salas.
“És quelcom sorprenent perquè se superen cada vegada, ho tornen a fer”, comenta Reverté. “Fins i tot arriba un punt en què els músics em diuen que no em preocupi perquè, quan arribi el moment, l’actuació tirarà endavant”, afegeix.
Ara com ara, l’entitat compta amb 90 socis, i pel que fa als músics, fins a 70 han arribat a anar fins a Kerkrade. “Alguns membres de la junta també som socis i, a banda, hi ha socis col·laboradors, que ajuden a mantenir l’entitat dins de les possibilitats”, indica Toral.
Una mitjana d’edat de 19 anys
La BSR és, sens dubte, una banda de gent jove. “Això té pros i té contres”, explica Salas. L’esperit de lluita i entrega, el gen competitiu i les ganes de superar-se són algunes de les claus que marquen la influència d’aquesta joventut en el grup.
No obstant això, Reverté afirma que “cada vegada hi ha més pares i fills que venen a tocar”.
La pandèmia, un pal a les rodes
La Covid-19 va afectar la BSR de diverses maneres. Per exemple, Reverté comenta que “es va fer una neteja, ja que va marxar la gent que no tenia tantes ganes de venir”. També es van organitzar alguns assajos en línia i en petit format, tot i que res comparat amb el que és habitual. “La flama es va mantenir tot i que amb cert sentiment de desil·lusió per no poder mantenir l’activitat”, destaca Reverté.
El fet de tornar a engegar va revifar l’actitud de la banda. Va ser pel Trapezi 2021, i unes setmanes després, es va dur a terme un concert amb Pep Gimeno, per a la Festa Major: “Vam passar de 0 a 100 en gairebé un mes”, remarca Toral. Recorden que van poder assajar a l’aire lliure, ja que a la seu de l’entitat va ser impossible a causa de les limitacions d’aforament.
El World Music Contest de Kerkrade (WMC)
El WMC se celebra a Kerkrade cada quatre anys des del 1951: “Són com les olimpíades de les bandes”, comenta Salas. La BSR va participar-hi per primera vegada l’any 2017 i va quedar en tercera posició amb 94,83 punts (sobre 100). Per la pandèmia, s’ha hagut de celebrar al cap de cinc anys i no de quatre, com és habitual. “Tu presentes el teu projecte amb vídeos de les obres, i des de l’organització han d’acceptar la teva participació, o sigui que el fet que et seleccionin ja és un petit èxit”, explica Toral.
L’edició del 2022, en la qual la BSR ha assolit el subcampionat amb 91,58 punts, va començar a preparar-se el mes de gener, amb assajos setmanals els divendres i algun dissabte. “Tot i que el darrer mes abans de la competició hem assajat gairebé cada dia”, apunta Reverté. Enguany, el temps de preparació disponible ha estat inferior, ja que l’entitat va rebre la confirmació de la seva participació durant el mes de desembre, quan, normalment, aquesta confirmació arribava un any abans de la prova.
Els components de la BSR van brillar al campionat mundial Foto: Joel Medina
El tema econòmic també va ser un petit entrebanc. Dos anys d’inactivitat tenen massa conseqüències, gairebé totes negatives, per no dir totes. Dues temporades sense realitzar concerts van provocar que la desestabilització econòmica de l’entitat, i des de la banda expliquen que no ha estat una situació fàcil.
Per això, els integrants van encetar un Verkami per tal de finançar el viatge a Kerkrade. Els músics van passar la idea a la junta i van organitzar el micromecenatge. La quantitat fixada, la qual s’ha superat, va ser de 2.000 euros. “És una petita part del que ha costat tot, però és una forma d’aconseguir alguna ajuda més”.
Un viatge de 22 hores d’autobús. De fet, com a anècdota, va haver-hi un error en els càlculs i, quan va arribar el bus, es va comprovar que no tots els músics hi cabien. Per tant, alguns van haver d’agafar un avió per viatjar cap als Països Baixos. Per motius logístics, es va decidir que no viatgés tothom en avió.
Un cop a Kerkrade, només va haver-hi temps per sopar i per preparar-se per a l’endemà, quan hi havia el primer assaig. Expliquen que van tenir l’oportunitat d’assajar a la seu d’una formació de Kerkrade. “Comparada amb allò, la nostra és una habitació petita”, diu Toral. L’Ajuntament de Kerkrade ha habilitat un espai perquè la banda local hi pugui assajar, tot i que també té altres usos, com el de bar social.
I va arribar el dia de la veritat. 30 de juliol, el dia del concurs. Tot i que la BSR tocava a la 1 del migdia, partir de les 10 del matí la banda ja havia de ser allà per tal d’acreditar-se i adaptar-se a les característiques d’una sala on no estan acostumats a tocar. “Tot plegat molt quadriculat”, comenten. Un cop allà, la banda va passar als vestidors, i va haver d’esperar que la formació anterior acabés el seu escalfament. Tot seguit, va disposar de dos quarts d’hora per dur a terme l’escalfament. Després, alguns dels músics van entrar a l’escenari per analitzar que tot fos al seu lloc, i… música!
Reverté expressa que “el repertori que la banda va escollir per a aquesta edició era molt més difícil que el del 2017”. Les peces interpretades van ser el pasdoble Agüero, de José Franco y Ribate, Diferencias on an Old Spanish Song, d’Ito Yasuhide, que curiosament va estar present al concurs, i El jardín de Hera, de José Suñer Oriola, que va ser l’obra escollida per la BSR. Com a curiositat, l’actuació no podia durar més de 35 minuts. La Simfònica de Reus en va fer més de 34 però sense arribar als 35. Tota una lliçó de timing.
Cada membre del tribunal és independent, per la qual cosa, els resultats no es poden posar en comú, tot i que, al final del concurs sí que es donen indicacions a les diferents bandes per tal de millorar de cara al futur.
I ara, a descansar
Pel que fa al futur més immediat, des de la banda abracen les vacances i, a la tornada, preveuen engegar nous projectes. Per exemple, una banda italiana que va competir al WMC va demanar a la Simfònica de Reus que participessin en un festival d’intercanvi a Itàlia el pròxim 2024.
A més, aquest dissabte 6 d’agost, la banda participa al Castellvell Musicfest. El concert serà al Pati del Consultori a partir de les 9 del vespre. “És un elogi per a nosaltres que la BSR tingui un nom i un reconeixement després de tots aquests anys”, indica Salas. Aquest subcampionat, exposen, ha tingut més difusió que la tercera posició del 2017 i està arribant a molta gent. Tot plegat representa quelcom per poder continuar millorant com a formació i aconseguir que la ciutat s’impliqui d’una manera més activa amb la Banda Simfònica de Reus, un grup de persones que porten la il·lusió per bandera.
