La capital del circ

Des d'aquest dimecres i fins al proper diumenge, Reus acull una nova edició, la 25a, de la Fira del circ de Catalunya. El Trapezi d'enguany recupera certa presencialitat respecte el de 2020, alterat pels efectes de la pandèmia, i des de l'organització i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament se subratlla la "reformulació" d'un esdeveniment consolidat entre els agents del sector del país i el públic. Quin pòsit ha deixat fins ara? Quines són les vies expressives de futur? Reusdigital.cat en parla amb el regidor del ram, Daniel Recasens, i amb el director artístic del certamen, Leandro Mendoza. 

Una fira que va 'omplir un buit'

El primer assenyala que l'aparició del Trapezi, un quart de segle enrere, va permetre "omplir un buit" en l'agenda cultural local i nacional. "Es va crear un espai que no hi era; a més, i en aquell moment, va recuperar i recollir certa cultura de carrer i la va projectar. La prova és que ha persistit, que les arts escèniques que van néixer al carrer s'hi han mantingut o han pujat a l'escenari, i això ha potenciat el sector", raona. Recasens exposa igualment la "importància" que té el Trapezi "no només com a punt de trobada entre professionals i programadors, sinó també amb el públic". Per tot plegat, subratlla, l'esdeveniment ha posat en valor el seu "component ciutadà". En clau nacional, apunta, la fira reusenca és un dels "mercats estratègics" del país. 

Si l'anàlisi la fa en clau local, Recasens argumenta que el Trapezi ha estat una eina per consolidar la capitalitat cultural de Reus a Catalunya. "Ens hem mantingut ferms en la reivindació, com a part del sud del país, que som un pol d'atracció" per a la projecció del circ i d'altres arts, afegeix.

'Trapezi tot l'any'

Un cop albira l'horitzó, el regidor manifesta que abans de l'edició de 2020 (i de l'esclat de la pandèmia), els impulsors de la fira volien plantejar-se les línies de futur de l'esdeveniment. "Ja sabíem que seria oportú fer una feina de reflexió interna, en especial pel que fa a l'exhibició", diu. "I la pandèmia ha empès algunes de les accions que ja teníem contemplades, com ara la potenciació de la virtualitat", apunta en al·lusió a les memòries visuals i similars que es van difondre l'any passat.

El trànsit cap a la 25a edició, amb tot, no ha estat del tot "natural" pels efectes de la covid-19, admet Recasens. "No és l'edició que potser hauríem fet sense la pandèmia, però tampoc s'allunya del que ens hauríem replantejat, a la llarga", precisa. Una altra de les qüestions a la taula, continua, és "què més calia afegir al Trapezi". "Ara per ara, perdem el carrer perquè som en espais tancats, limitats. Però això, de fet, ens permet plantejar-nos nous formats i noves accions", comenta. En aquesta línia, posa en valor l'aparició del 'Circ llunar', el cicle d'espectacles que mensualment es veuen a la Palma. "La pretensió és la de tenir, d'alguna manera, Trapezi tot l'any. També el 'Trapezi a les escoles' és allò que ens permet ser la capital del circ. No podem pretendre ser la capital del circ i que no n'hi hagi més que tan sols uns dies de maig, quan fem la fira. Ha de tenir presència", conclou. 

Cap a la visibilitat internacional, apunta Mendoza

Per part seva, Mendoza creu que el Trapezi és "una bona plataforma d'exhibició de companyies" i que en endavant s'ha de caminar cap a una major "coproducció i visibilitat internacional". En aquesta edició i en l'anterior, marcades per la pandèmia, "hem après moltes coses", assenyala Mendoza, qui assegura que s'han trobat "noves accions per connectar amb la situació actual". 

El director artístic constata que en aquests moments el sector del circ està "molt més connectat" a la societat: "A la part d'entreteniment, s'hi suma una forta reflexió social, i això el fa més potent", argumenta. Molts espectacles d'enguany tracten qüestions de gènere, aborden el terme de justícia, o treballen aspectes que ens interpel·len a totes, com el temps o la personalitat. 

Mendoza es va incorporar com a director artístic del Trapezi l'any 2017, i aquesta és la seva cinquena edició al capdavant de la fira. Recorda que durant l'etapa anterior a la seva arribada, la fira "es recolzava molt en la xarxa de creació", i remarca que un dels canvis més importants que ha empès, ha estat l'aposta per la coproducció d'espectacles. Opina que en el món del circ "ja hi ha equipaments que s'encarreguen de la creació, i en canvi, no n'hi ha cap que faci coproduccions". Un dels reptes, apunta, és aconseguir més pressupost per esdevenir una corproductora important. 

'Anem fent camí'

Una altra aportació de la direcció de Mendoza, que s'ha sumat a un increment del pressupost de què disposa la fira, és la incorporació de "molta més companyia internacional de referència". A més a més, també s'ha "reformulat" l'àrea professional, derivant cap a un espai de pensament, "per parlar de les preocupacions comunes del sector". 

Fent una radiografia actual del món del circ, Mendoza creu que té "una mica, però només una mica (puntualitza) més de difusió". Relata que potser "arriba més al públic general, però no acaba de trobar la massa crítica perquè realment canvïin les coses i pugui arribar a un gran públic". 

A aquesta situació, se li suma una "situació precària a nivell de producció" i la falta d'un "circuit consolidat a Catalunya o a l'estat", fet que ocasiona que la majoria d'artistes hagin de marxar fora. "Són carències que hem d'anar resolent", assenyala Mendoza, i conclou: "No estem gaire bé, però anem fent camí". I en aquest camí, Reus i el seu Trapezi són des de fa 25 anys una parada obligada.