Dimarts, 19 de Març de 2024

'La fotografia allibera'

Agus Prats mostra al CIMIR les imatges d'un projecte personal fruit d'una agressió que el va deixar en cadira de rodes

22 d'Octubre de 2020, per Marc Busquets
  • El projecte de Prats combina la fotografia amb la paraula, a partir de les reflexions que va escriure en un diari

    Agus Prats

  • Agus Prats

  • Agus Prats

  • Agus Prats

  • Agus Prats

Fins al desembre, el Centre de la imatge del Mas Iglésias de Reus (CIMIR) acull l'exposició fotogràfica 'The mirror chair project'a, fruit de l'experiència que el 2001 va canviar dràsticament la vida d'Agus Prats. Víctima d'una agressió que el va deixar en cadira de rodes, i ja en recuperació, va trobar en la captació d'imatges la millor manera de gestionar i transmetre emocions. Tot plegat, a més, combinat amb l'escriptura d'un dietari que l'ha acompanyat molts anys. "Tot plegat ha estat terapèutic i alliberador", subratlla. Al seu web s'hi pot consultar altra informació rellevant.

'Potser l'objectiu capta coses que no sabem dir amb paraules'

Establert a Barcelona però amb vincles amb Riudecanyes, Prats assenyala que no és pas arran l'agressió, que agafés la càmera. De fet, l'avi i el pare ja eren aficionats a la fotografia. Del primer en va heretar una capsa amb negatius "que no lligaven gens amb la imatge que jo en tenia, d'ell", ja que era un home "més aviat poc sociable, que anava a la seva". Trobar-se instantànies "romàntiques", diu, va ser la manera d'adonar-se que potser l'objectiu "capta coses que no sabem dir amb les paraules, o que tenim bloquejades". 

En sortir de l'UCI, i amb la mobilitat molt reduïda (tot just podia fer anar un parell de dits) va plantejar-se l'escriptura per "poder desar" tot allò que vivia. "Va ser una etapa dura. Era a la Vall d'Hebron, amb companys que patien situacions molt complicades que m'afectaven", recorda ara. Intentava reflectir-ho tot al paper, "però no me'n vaig acabar de sortir". Connectava millor "amb certes imatges mentals" abans que amb el discurs. D'aquesta manera, i ja a la cadira de rodes, tombar pels passadissos del centre per trobar "un llum trencat, o un tros de plàstic a terra" va fer que se sentís "més connectat a les emocions que no sabia treure".  

Un 'recorregut emocional'

Amb tot, l'origen de 'The mirror chair project' ve d'una pèrdua. Durant un trasllat de domicili, el 2015, no trobava enlloc el dietari. "Allò em va generar certa angoixa, perquè no recordava què hi havia escrit", admet, en tractar-se del complement ideal a tot allò que immortalitzava amb la càmera. "Per no estar-me de braços creuats, vaig pensar en anar fent un recorregut emocional fins arribar allà on vaig patir l'agressió", precisa. Un cop va ser al caixer automàtic a prop (a tocar de la Casa Amirall), va disparar per fer-se un autoretrat. "Va ser un exercici instrospectiu, innocent, de voler tornar enrere en el temps per recuperar el diari", revela.

I curiosament, per aquelles dates, el diari va aparèixer a ca sa germana. Fos per atzar o no, "aquestes són coses que et fan pensar sobre el poder de l'acte creatiu", comenta Prats. Tot descrivint la fotografia com una "necessitat vital", assenyala que "a mi és quelcom que m'allibera". Un dels seus valors, apunta, és que "en les imatges trobes el teu lloc i t'hi reconeixes". Descobert doncs el potencial terapèutic d'aquesta disciplina, s'ha involucrat en projectes formatius. "M'agrada com la fotografia et pot fer viatjar a través del temps i a partir dels records", comenta a l'hora d'avançar quines poden ser les línies expressives de futur en la seva trajectòria. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics