-
Un fotograma de 'Canción sin nombre', vista el passat dimecres a la tarda al REC
Cedida
Mentre les sales de cinema comercial s'omplen de gom a gom amb l'estrena de la segona entrega de 'Frozen', el Festival internacional de cinema de Tarragona, més conegut com el REC, s'enorgulleix de projectar històries petites però impactants. Algunes ensenyen les brutals desigualtats al Perú dels anys 80, i d'altres se centren en la col·lisió entre la Xina tradicional i la més moderna. I totes estan construïdes sobre una narrativa exigent amb l'espectador, que l'obliga a ser copartícip en la interpretació de cadascuna de les obres.
Del Perú a la Xina sense sortir de la sala
El gran valor del REC no és pas donar oportunitats a autors que comencen, que també, sinó una acurada selecció de títols que destaquen per la seva maduresa fílmica i per alçar la veu amb missatges alternatius i estètiques avantguardistes. Un exemple paradigmàtic és 'Canción sin nombre', de la peruana Melina León, un retrat angoixant sobre el robatori de nadons al seu país, l'escassa acceptació de l'homosexualitat, l'opressió militar o les desigualtats socials.
La càmera de León capta a la perfecció els sentiments dels personatges, els deixa respirar un aire contaminat, els fa caminar per espais obscurs, els situa en contextos de risc. Formalment, la proposta és excel·lent, amb un blanc i negre polit i una il·luminació per moments expressionista. La trama pot semblar inconnexa, centrada en retalls de la vida dels personatges, però és que la directora no vol narrar de manera explícita. Així mateix, aposta amb encert per fugir del típic final de resolució.
Un segon film que s'ha pogut veure, aquest passat dimecres, en la competició oficial del REC és 'To live to sing', del xinès Johnny Ma. El director construeix imatges seductores al voltant de l'òpera de Sichuan i retrata la pèrdua de la Xina més tradicional amb un enfocament gairebé de documental. La dicotomia entre l'art popular i minoritari i l'art com a negoci modern i turístic és present en tot moment a través del context. Però a Ma li falta desenvolupar una mica més els personatges i la trama, que no deixen de ser anecdòtics.
El debut de Montensinos
La secció a competició d'òperes primes es va iniciar el passat dimarts amb 'Cuerdas', del tarragoní José Luis Montesinos. El director ha fet un gran esforç per aixecar el seu primer llargmetratge. Ara bé, la seva proposta és excessivament convencional: un 'thriller' sobre una jove que es queda en cadira de rodes després d'un accident en el qual va morir la seva germana. Montesinos no ha sabut traslladar la maduresa narrativa dels seus curts a la pel·lícula, caracteritzada per un toc infantil forçat i una trama previsible.
El festival REC oferirà un bon grapat de propostes interessants fins diumenge, tot destacant la projecció de 'Parasites', una obra mestra del director surcoreà Bong Joon-ho sobre les diferències de classe a una societat capitalista deshumanitzada. Aquells interessats en un cinema diferent, que no s'ho pensin dues vegades, tenen una cita obligada a l'Antiga Audiència de Tarragona.
