Dissabte, 28 de Novembre de 2020

Un 2019 farcit d’esdeveniments culturals

28 de Desembre de 2019, per Isabel Martínez
  • El 2019 ha estat l'Any Roseta Mauri

    Reusdigital.cat

Seguint la tònica encetada el 2012 pel consistori reusenc, l’any que acomiadem ha estat dedicat a un nou personatge de rang cultural a la capital del Baix Camp. Després de recordar la petjada de l’arquitecte Pere Caselles durant el 2018, la figura de la ballarina Roseta Mauri ha estat el leitmotiv d’aquesta commemoració anual que treballa les trajectòries de personatges destacats de la història de la ciutat. En el marc del Palau Bofarull, el passat 13 de febrer, s’encetava oficialment la commemoració de la que va esdevenir la primera ballarina de l’Òpera de París a càrrec d’una extensa conferència de la historiadora Carme Puyol.

Una exposició al Museu de Reus, la celebració del 9è Premi internacional de dansa que du el nom de Mauri i diferents activitats en col·laboració amb les escoles de dansa han servit al llarg de l’any per apropar la figura d’aquesta il·lustre artista. Amb el canvi que porta el calendari, els esforços de difusió per part del consistori se centraran, ara, en el perfil del poeta Joaquim M. Bartrina. Sota l’impuls del periodista Josep Baiges, el 2019 també ha estat l’Any Peret Ganxet, un personatge creat el 1958 i recuperat recentment per a la ficció infantil de la mà de Carme Bigorra i M. Josep Salvadó i amb els dibuixos de Marc Díez.

A inicis del 2019, nombrosos van ser, també, els actes de commemoració del 80è aniversari de finalització de la Guerra civil, unes activitats que van centrar-se especialment en l’organització per part de l’Arxiu Municipal de xerrades divulgatives sobre els canvis que va comportar el règim franquista a la ciutat i al país. Tot i la pluja, la 23a edició del Festival Trapezi ha aconseguit una primavera més aplegar a uns 90.000 espectadors interessats en el món del circ i les actuacions acrobàtiques.

En el terreny editorial, Sant Jordi va comptar amb 141 novetats de caire local que van presentar-se en la ja clàssica Trobada d’Autors Locals en la qual no van faltar a la cita el darrer llibre de M.Lluïsa Amorós (‘Berenar sota les moreres’) o la publicació col·lectiva de ‘Reusenques de Lletres’ sota el títol ‘Veus’. Després del breu pas per la presidència del Centre de Lectura de Reus de l’arqueòleg Jaume Massó, el passat mes de juny l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ocupava aquest càrrec acompanyat d’una renovada junta en què l’acompanyen Fina Masdéu, Josep Lluís Pau, Empar Pont o, en línia de continuïtat, Hèctor Fort, entre d’altres.

Durant l’estiu, el llargament esperat projecte d’ampliació del Centre dissenyat fa gairebé una dècada i del qual ell mateix havia posat la primera pedra en qualitat de batlle ha pogut definitivament encetar-se tot i que condicionat a la nova realitat pressupostària. En el darrer tram de l’any, la commemoració del mig segle del Cineclub del Centre de Lectura ha motivat, a més, una sèrie de celebracions com ara una exposició a la sala Fortuny on els visitants han pogut conèixer l’evolució d’aquesta proposta vinculada al setè art i la política així com els diferents materials que ha generat al llarg dels anys com ara cartells, dossiers, o fitxes.

A efectes pràctics, la realització dels comicis municipals, enguany, ha provocat un canvi al capdavant de la regidoria de Cultura que des del juny ocupa el regidor republicà Daniel Recasens que substitueix a Montserrat Caelles. Coincidint amb la campanya electoral, un dels projectes culturals que va centrar el debat va ser el destí definitiu del Vapor Vell a la zona del Carme. Expropiat fa ja uns anys en el marc de la llei de barris, aquesta antiga sedera havia d’acollir inicialment un equipament vinculat al món de les arts escèniques. Una proposta que, de moment, en primera fase no contemplaria el projecte anunciat en campanya per Ara Reus i que no s’explicitava concretament a la proposta cultural de Junts per Reus que era partidària de convocar un concurs d’idees sobre l’edifici.

En tot cas, i guiant-nos per la proposta recollida definitivament pel recentment aprovat PAM, el govern municipal té previst convocar el concurs per a la definició d’aquest emblemàtic equipament al llarg de l’actual mandat. D’acord amb la línia encetada des de la seva compra per part de l’empresari Xavier Martínez, la Casa Navàs ha continuat la política d’obrir-se a la ciutadania i de potenciar el turisme amb unes xifres que tan sols durant l’estiu han representat la visita de 11.000 persones. A les darreries de l’any actual, la propietat de l’edifici ha anunciat el projecte immediat de la reconstrucció del frontis destruït pels efectes d’un dels bombardejos que la ciutat va patir el 1938 així com la posada en marxa de diferents iniciatives destinades a diversificar l’oferta de l’edifici modernista.

Caldrà esperar, encara, per contemplar de nou la torre també desapareguda durant el mateix bombardeig. Amb aires clàssics que evoquen la solidesa de l’erudició de Pere Anguera, la ciutat ha inaugurat, aquest mes de març, un projecte escultòric de l’artista vilaplanenc Salvador Juanpere en record del desaparegut historiador. Constituït per 4 blocs de marbre blanc amb les lletres P., E., R., E. i símbols relacionats amb el patró de la ciutat, el monument es troba situat a l’exterior de la biblioteca Pere Anguera a la zona sud de la ciutat. En el capítol d’exposicions que s’han pogut visitar durant el 2019, la commemoració dels cent anys del darrer dels grans carnavals reusencs celebrat el 1919 ha estat una de les mostres interessants acollides al Museu de Reus juntament amb la dedicada a la ballarina Roseta Mauri i a l’important fons de dibuixos que atresora aquesta institució.

Dins la política de donacions de documentació encetada per l’Arxiu Municipal de Reus, fa unes setmanes s’ha formalitzat la cessió dels fons empresarials i familiars de l’empresa Vidres Sanromà amb gairebé segle i mig de presència a la ciutat. Aquest acte protocol·lari ha representat el primer de la regidora Montserrat Flores al capdavant d’aquestes responsabilitats en substitució de Joaquim Enrech. Malgrat el pas fugaç per la regidoria de Cultura entre el 2011 i el 2015, la sobtada i sentida desaparició de l’exregidor Quim Sorio ha colpit en les darreres setmanes la ciutat especialment per la seva vinculació al món escènic i associatiu de la capital del Baix Camp.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Eliseu Bàrcena  28 de Desembre de 2019

Voluntat de ser-hi

Benvolgudes,
Un bon resum periodístic de l'any cultural, que segur que no pot convertir-se en una memòria exhaustiva i simplement enumerativa.
I des de l'Associacio Espais Ocults, que aquest 2020 celebrarà un lustre d'existència, i que organitza des del 2015 el Reus Ocult, perseverarem en fer-nos un lloc en el ventall cultural de la ciutat.
Cal dir que l'acceptació i participació de la ciutadania, altres entitats, cada cop més institucions i també de membres molt destacats del vostre mitjà, ja ineludible, d' informació, ens encoratjen a continuar fent difusió del patrimoni, i formar part de "l'imaginari cultural" de la ciutat.