La Societat Onomàstica ha tingut l’encert de reeditar l’obra que Ramon Amigó i Anglès va enllestir a finals dels anys 50: Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i Almoster (Edicions de la Rosa de Reus, 1968), ara –més de mig segle després– com a Onomàstica de Castellvell del Camp i d’Almoster amb revisions del mateix autor, una tasca que com a societat no ens podíem permetre deixar perdre i una bona manera de recordar-ne el desè aniversari del traspàs. D’aquesta manera, per tant, el seu llegat continua viu i a través d’ell se’ns fa present.
Aquesta nova versió compta amb el beneplàcit dels dos ajuntament implicats, així com un pròleg aprofundit d’Eugeni Perea Simón i l’aportació curadora de Rat Amigó, filla de l’autor, i de Pere Navarro, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Que s’hagi convertit en una realitat tangible, però, ha estat gràcies a l’ímpetu de Josep M. Martí i Martí, que és qui havia demanat l’actualització de l’obra al mateix Amigó i no volia permetre que el seu traspàs ens impedís l’accés a aquesta feina feta.
La nova versió de l’estudi a part de l’actualització de les dades, en contempla una nova ordenació a mode de diccionari per facilitar-ne la consulta, així com transcripcions fonètiques rellevants. Es tracta, per tant, d’un bon exemple d’una dedicació, la de Ramon Amigó, esfilagarsada en el temps, de trepitjar i conèixer el terreny, de cerques constants i contrastades (per damunt de tot, la feina calia –i cal, és clar, encara ara!– fer-la ben feta), i de xerrades aprofundides amb la gent dels pobles. Esdevé una gran mostra de la seva voluntat d’apropar-nos els noms de lloc i de persona de les nostres contrades, la identitat de la terra que ens agombola i de la gent que hi ha viscut; de fer-nos-en comprendre l’origen i l’ús, i amb aquesta nova publicació l’evolució –perquè el llenguatge i la gent que se’l fa seu, així com el territori, continua viu i el seu batec implica canvis en molts sentits, també el lingüístic. Resta la terra i la gent ens anem passant el testimoni per continuar-nos-en servint, per continuar fent-nos-la nostra, per continuar donant nom a cada cosa.
Amigó ens mostra, doncs, que rere cada terme hi ha una història, més particular o més general en cada cas –però tenint clar que sempre tot suma i que només es pot comprendre una realitat concreta tenint en compte la globalitat de la qual forma part–; una història que comporta, a més, si es vol, una reflexió de cara al futur que volem per a aquesta terra, per a nosaltres mateixos. Només sabent d’on venim, entenem realment on ens trobem i podem projectar millor el nostre esdevenidor. L’obra reeditada ara n’és només una mostra, tot un privilegi per a Castellvell i Almoster. És clar que la trajectòria de Ramon Amigó va abastar altres àmbits, cal no oblidar-ho i no encasellar-lo o, si més no, tenir en compte que altres àmbits –com el de l’excursionisme– van donar sentit al seu treball tenaç i persistent. Les noves generacions no només n’hem de recollir el fruit, també cal que continuem el camí que ell va anar desbrossant.
Aquesta nova versió compta amb el beneplàcit dels dos ajuntament implicats, així com un pròleg aprofundit d’Eugeni Perea Simón i l’aportació curadora de Rat Amigó, filla de l’autor, i de Pere Navarro, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Que s’hagi convertit en una realitat tangible, però, ha estat gràcies a l’ímpetu de Josep M. Martí i Martí, que és qui havia demanat l’actualització de l’obra al mateix Amigó i no volia permetre que el seu traspàs ens impedís l’accés a aquesta feina feta.
La nova versió de l’estudi a part de l’actualització de les dades, en contempla una nova ordenació a mode de diccionari per facilitar-ne la consulta, així com transcripcions fonètiques rellevants. Es tracta, per tant, d’un bon exemple d’una dedicació, la de Ramon Amigó, esfilagarsada en el temps, de trepitjar i conèixer el terreny, de cerques constants i contrastades (per damunt de tot, la feina calia –i cal, és clar, encara ara!– fer-la ben feta), i de xerrades aprofundides amb la gent dels pobles. Esdevé una gran mostra de la seva voluntat d’apropar-nos els noms de lloc i de persona de les nostres contrades, la identitat de la terra que ens agombola i de la gent que hi ha viscut; de fer-nos-en comprendre l’origen i l’ús, i amb aquesta nova publicació l’evolució –perquè el llenguatge i la gent que se’l fa seu, així com el territori, continua viu i el seu batec implica canvis en molts sentits, també el lingüístic. Resta la terra i la gent ens anem passant el testimoni per continuar-nos-en servint, per continuar fent-nos-la nostra, per continuar donant nom a cada cosa.
Amigó ens mostra, doncs, que rere cada terme hi ha una història, més particular o més general en cada cas –però tenint clar que sempre tot suma i que només es pot comprendre una realitat concreta tenint en compte la globalitat de la qual forma part–; una història que comporta, a més, si es vol, una reflexió de cara al futur que volem per a aquesta terra, per a nosaltres mateixos. Només sabent d’on venim, entenem realment on ens trobem i podem projectar millor el nostre esdevenidor. L’obra reeditada ara n’és només una mostra, tot un privilegi per a Castellvell i Almoster. És clar que la trajectòria de Ramon Amigó va abastar altres àmbits, cal no oblidar-ho i no encasellar-lo o, si més no, tenir en compte que altres àmbits –com el de l’excursionisme– van donar sentit al seu treball tenaç i persistent. Les noves generacions no només n’hem de recollir el fruit, també cal que continuem el camí que ell va anar desbrossant.
Etiquetes:
