-
El Teatre-Auditori ha acollit l'acte de clausura del cicle de l'Any Ferrater
Albert Canalejo - Aj. de Sant Cugat
2022 ha estat l'Any Gabriel Ferrater. Així doncs, durant els darrers 365 dies, Catalunya ha celebrat amb tots els honors el centenari del naixement de l'intel·lectual i poeta català (Reus, 1922) que també coincideix amb el cinquantenari del suïcidi al seu pis de Sant Cugat. Un cicle que, igual que en la seva vida, ha comptat amb la ciutat vallesana per posar punt final a l'homenatge.
Amb la representació de Les dones i els dies, el Teatre-Auditori ha clausurat la commemoració que va ser ideada amb l'objectiu de difondre al màxim la seva obra, reconèixer la seva figura i la voluntat de crear "nous lectors ferraterians". L'acte, amb testimonis personals i lectura de poemes, ha estat conduït pel comissari de l'Any, Jordi Cornudella, que s'ha mostrat molt satisfet per l'èxit del certamen.
"Sant Cugat no és només la ciutat on va morir Ferrater. És el poble que va obrir les seves portes en els darrers anys de la seva vida i on va compartir les seves inquietuds intel·lectuals", ha reivindicat l'alcaldessa, Mireia Ingla, sobre l'impacte del poeta en el teixit local. "Un creador imprescindible per entendre la cultura catalana del segle XX", ha afegit l'alcalde de Reus, Carles Pellicer.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat Ferrater com un "home fet a si mateix, extremadament culte i que va saber sobreposar-se a la mediocritat, foscor i grisor del franquisme". "Un personatge polifacètic que s'atrevia a pensar en gran per superar els entrebancs amb una mirada de modernitat i de perspectiva europea", ha afegit el republicà sobre el seu llegat.
En aquest sentit, cal assenyalar que durant els darrers mesos, arreu del país s'han presentat diversos projectes didàctics per fer entrar la seva obra als centres educatius catalans. A més, al llarg de l'any, també s'han anunciat múltiples novetats editorials, rutes literàries, clubs de lectura i exposicions per mantenir viu el llegat de Ferrater.
Un exemple evident de la col·laboració entre l'Any i diverses entitats del territori català ha estat la presència de Ferrater en multitud de festivals de música, teatre i poesia de Catalunya durant el transcurs del 2022.
Entre d'altres, destaquen el Festival de Poesia de Girona, al Festival Poesia Lleida, al Barcelona Poesia, al festival BarnaSants, al festival Poesia i+ de Caldes d'Estrac o al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat.
Ferrater va ser un reconegut intel·lectual europeu de primer ordre i poeta català. Va exercir la crítica d’art, sobretot a la dècada dels 50; i, en aquells mateixos anys, va començar a publicar reflexions sobre literatura catalana i crítiques de llibres, i finalment, a partir del 1964, es va dedicar intensament a la lingüística.
A partir de 1967 va esdevenir professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una estreta relació amb el Claustre del Monestir i el popular bar El Mesón de Sant Cugat. La seva obra poètica la va escriure fonamentalment entre 1958 i 1963, i està recollida en tres llibres, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits després a Les dones i els dies (1968).
Amb la representació de Les dones i els dies, el Teatre-Auditori ha clausurat la commemoració que va ser ideada amb l'objectiu de difondre al màxim la seva obra, reconèixer la seva figura i la voluntat de crear "nous lectors ferraterians". L'acte, amb testimonis personals i lectura de poemes, ha estat conduït pel comissari de l'Any, Jordi Cornudella, que s'ha mostrat molt satisfet per l'èxit del certamen.
Imatge de la representació poètica "Les dones i els dies" Foto: Albert Canalejo - Aj. de Sant Cugat
"Sant Cugat no és només la ciutat on va morir Ferrater. És el poble que va obrir les seves portes en els darrers anys de la seva vida i on va compartir les seves inquietuds intel·lectuals", ha reivindicat l'alcaldessa, Mireia Ingla, sobre l'impacte del poeta en el teixit local. "Un creador imprescindible per entendre la cultura catalana del segle XX", ha afegit l'alcalde de Reus, Carles Pellicer.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat Ferrater com un "home fet a si mateix, extremadament culte i que va saber sobreposar-se a la mediocritat, foscor i grisor del franquisme". "Un personatge polifacètic que s'atrevia a pensar en gran per superar els entrebancs amb una mirada de modernitat i de perspectiva europea", ha afegit el republicà sobre el seu llegat.
En aquest sentit, cal assenyalar que durant els darrers mesos, arreu del país s'han presentat diversos projectes didàctics per fer entrar la seva obra als centres educatius catalans. A més, al llarg de l'any, també s'han anunciat múltiples novetats editorials, rutes literàries, clubs de lectura i exposicions per mantenir viu el llegat de Ferrater.
Ferrater, viu a Catalunya
Un exemple evident de la col·laboració entre l'Any i diverses entitats del territori català ha estat la presència de Ferrater en multitud de festivals de música, teatre i poesia de Catalunya durant el transcurs del 2022.
Entre d'altres, destaquen el Festival de Poesia de Girona, al Festival Poesia Lleida, al Barcelona Poesia, al festival BarnaSants, al festival Poesia i+ de Caldes d'Estrac o al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat.
L'intel·lectualitat de Ferrater
Ferrater va ser un reconegut intel·lectual europeu de primer ordre i poeta català. Va exercir la crítica d’art, sobretot a la dècada dels 50; i, en aquells mateixos anys, va començar a publicar reflexions sobre literatura catalana i crítiques de llibres, i finalment, a partir del 1964, es va dedicar intensament a la lingüística.
Una imatge de Ferrater Foto: Viquipèdia
A partir de 1967 va esdevenir professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una estreta relació amb el Claustre del Monestir i el popular bar El Mesón de Sant Cugat. La seva obra poètica la va escriure fonamentalment entre 1958 i 1963, i està recollida en tres llibres, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits després a Les dones i els dies (1968).
