-
La doctoranda Laura Arbonès investiga l'ensenyament del català i les identitats al Regne Unit
Cedida
Aprendre (o ensenyar) el català tenint en compte les perspectives de raça, gènere i orientació sexual. Aquest és l'objecte d'estudi de la Laura Arbonès (Reus, 1993), lingüista que, a través d'una beca de l'Institut Ramon Llull, ensenya català a la Newcastle University mentre du a terme la seva tesi doctoral.
En el segon any com a doctoranda, Arbonès parteix del títol provisional "Estudi etnogràfic dins l'ensenyament universitari del català al Regne Unit: una anàlisi sobre la representació del gènere, la raça i l'orientació sexual a l'aula".
- Les identitats i la seva representació en l'ensenyament del català. D'on sorgeix l'objecte d'estudi?
- La meva plaça com a lectora de català a Newcastle University està promocionada per l'Institut Ramon Llull (Barcelona), amb l'acord que jo ensenyi català a la universitat i, mentrestant, faci una tesi doctoral relacionada amb la llengua. Així mateix, sempre m'ha interessat l'àmbit de la sociolingüística, en concret, com la ideologia, la identitat, el poder, etc. estan connectats amb les llengües i com, sovint, el que diem ajuda a la perpetuació d'idees específiques, creences en la societat.
- Quines hipòtesis planteja en la investigació?
- Tot just acabo de començar la primera part de l'anàlisi de la tesi (anàlisi dels llibres de text A punt) i intento no preveure cap resultat per poder ser tan objectiva com sigui possible. Tanmateix, és cert que Catalunya, com qualsevol indret del món, parteix d'un sistema patriarcal, racista, binari (pel que fa al gènere) i heteronormatiu, per tant, és inevitable pensar que probablement l'estudi posarà tot això de manifest d'alguna manera.
Així mateix, aquesta tesi també neix de la demanda cada cop més creixent de formació en inclusió i diversitat. Moltes vegades ens sentim insegurs sobre com gestionar certes realitats dins de l'aula, no sabem si ho fem bé, si estem fent que tothom se senti a gust o inclòs... No sabem què esperen de nosaltres els nostres estudiants pel que fa a diversitat i inclusió.
- Per què ha volgut barrejar conceptes com la llengua, el gènere, la raça i l'orientació sexual? Com poden influir els uns amb els altres?
- Perquè les llengües no només són un instrument comunicatiu, també són creadores d'identitat i realitat. Les llengües transmeten discursos que, a la vegada, perpetuen posicions ideològiques, creences. Moltes vegades, la gent pensa que ensenyar una llengua és només ensenyar un sistema de comunicació, però, en realitat, el que fem aparèixer o no a les nostres classes com a docents diu molt dels nostres valors, de les nostres idees, de com ens posicionem en el món.
Tot i així, no és només per aquest motiu. Quan aprenem una nova llengua, negociem qui som, la persona que som, amb aquesta nova llengua. Quan jo aprenc portuguès, busco ser la Laura (amb totes les meves identitats) en portuguès. Soc dona i quan aprenc portuguès vull saber què és ser dona als països de parla portuguesa, vull conèixer dones brasileres, angoleses, capverdianes, portugueses, etc.
- El concepte d'interseccionalitat. Com s'aplica a les aules i a l'ensenyament d'una llengua?
- El concepte d'interseccionalitat està molt "de moda" actualment, però en realitat va néixer l'any 1989 de la mà de l'activista Kimberlé Crenshaw dins del marc del feminisme negre nord-americà. El concepte apareix com una crítica al feminisme radical, el qual creia que el gènere era el principal sistema d'opressió de les dones. La interseccionalitat ens ve a dir que cada individu està conformat de diferents eixos d'identitat construïts socialment, i que, per tant, no podem comprendre totalment una persona si no tenim tot el conjunt en compte. Per exemple, les meves vivències com a dona blanca catalana seran molt diferents d'una dona catalana negra.
Personalment, crec que això és el que falta a les aules. Entendre que estem conformats d'una pluralitat d'eixos i que aquests eixos són presents dins del procés d'aprenentatge. No perquè un docent sigui blanc, home, de classe mitjana i heterosexual, podem esperar que el seu alumnat comparteixi aquestes identitats.
- Els diversos tractaments que hi pugui haver respecte al gènere, la raça o l'orientació influeixen en els aprenentatges de l'alumnat?
- Aquesta és una altra de les meves hipòtesis. Diversos estudis com, per exemple, el de la investigadora de The University of British Columbia, al Canadà, Bonny Norton, mostren com el procés d'aprenentatge està influenciat per la connexió que l'alumnat tingui amb el material o els temes presentats a l'aula. Si els nostres alumnes creuen que no poden ser ells mateixos a les nostres classes (que les nostres classes són sexistes, racistes, homòfobes, etc.), probablement el seu interès per la llengua i el seu procés d'aprenentatge disminuirà.
Atenció, quan parlo del contingut tractat a l'aula, no només em refereixo a contingut explícitament homòfob, per exemple, sinó casos també més subtils. Per exemple, si a la unitat sobre la família no contemples altres possibles formes de família, els estudiants potser no se sentiran segurs de dir que tenen un xicot o una xicota del seu mateix sexe o que tenen dos pares, dos mares, etc.
- Què ha observat, a hores d'ara, respecte a l'ensenyament del català i el gènere? És una llengua més/menys inclusiva que d'altres?
- El català, com totes llengües romàniques, presenta gènere gramatical. Això vol dir que tots els noms, els articles, els demostratius, els adjectius presenten una forma femenina i una de masculina (excepte els invariables). Això òbviament genera dificultats quan tens persones no binàries a l'aula.
Al Regne Unit, és molt comú conèixer dia a dia persones que no s'identifiquen com a homes o dones i que, per tant, es presentin com a no binàries. L'anglès permet que utilitzin el pronom "they" i "them" per identificar-se, en comptes del "he" o del "she". En català, aquest tema encara s'està debatent. A la meva classe, personalment he proposat que en casos com aquest, la persona no binària explori la terminació "-i", que és la que es proposa des d'aquest col·lectiu a Catalunya.
- Ha detectat diferències pel que fa a com es tracta el gènere, la raça o l'orientació sexual al Regne Unit respecte a Catalunya?
- Tal com mencionava a l'anterior pregunta, i tant! El Regne Unit és un país molt divers, en el qual conviuen molts grups ètnics diferents. Òbviament, també hi existeix el racisme, el sexisme i l'homofòbia, perquè com deia abans, això forma part del sistema. Tot i així, des que vaig arribar a Anglaterra, farà aviat tres anys, no he pogut evitar qüestionar-me pràctiques racistes que continuem perpetuant a Catalunya i que aquí serien impensables actualment, com per exemple, pintar els patges o el Rei Baltasar de negre, sense anar més lluny.
- Espera trobar alguna conclusió en concret?
- Encara és molt d'hora per poder parlar de conclusions. Només espero que la meva recerca contribueixi a la reflexió, a l'autoqüestionament i, de forma molt més ambiciosa, a la justícia social.
- I per tancar, quin perquè l'ha mogut a analitzar la llengua amb relació als conceptes d'identitat?
- Perquè soc lingüista i professora, però també perquè soc dona, bisexual, mig catalana, mig gallega i de classe treballadora. Soc moltes coses que m'hauria agradat veure al llarg de la meva vida acadèmica representades, però que malauradament mai hi van ser. És hora de capgirar-ho.
En el segon any com a doctoranda, Arbonès parteix del títol provisional "Estudi etnogràfic dins l'ensenyament universitari del català al Regne Unit: una anàlisi sobre la representació del gènere, la raça i l'orientació sexual a l'aula".
- Les identitats i la seva representació en l'ensenyament del català. D'on sorgeix l'objecte d'estudi?
- La meva plaça com a lectora de català a Newcastle University està promocionada per l'Institut Ramon Llull (Barcelona), amb l'acord que jo ensenyi català a la universitat i, mentrestant, faci una tesi doctoral relacionada amb la llengua. Així mateix, sempre m'ha interessat l'àmbit de la sociolingüística, en concret, com la ideologia, la identitat, el poder, etc. estan connectats amb les llengües i com, sovint, el que diem ajuda a la perpetuació d'idees específiques, creences en la societat.
- Quines hipòtesis planteja en la investigació?
- Tot just acabo de començar la primera part de l'anàlisi de la tesi (anàlisi dels llibres de text A punt) i intento no preveure cap resultat per poder ser tan objectiva com sigui possible. Tanmateix, és cert que Catalunya, com qualsevol indret del món, parteix d'un sistema patriarcal, racista, binari (pel que fa al gènere) i heteronormatiu, per tant, és inevitable pensar que probablement l'estudi posarà tot això de manifest d'alguna manera.
Així mateix, aquesta tesi també neix de la demanda cada cop més creixent de formació en inclusió i diversitat. Moltes vegades ens sentim insegurs sobre com gestionar certes realitats dins de l'aula, no sabem si ho fem bé, si estem fent que tothom se senti a gust o inclòs... No sabem què esperen de nosaltres els nostres estudiants pel que fa a diversitat i inclusió.
- Per què ha volgut barrejar conceptes com la llengua, el gènere, la raça i l'orientació sexual? Com poden influir els uns amb els altres?
- Perquè les llengües no només són un instrument comunicatiu, també són creadores d'identitat i realitat. Les llengües transmeten discursos que, a la vegada, perpetuen posicions ideològiques, creences. Moltes vegades, la gent pensa que ensenyar una llengua és només ensenyar un sistema de comunicació, però, en realitat, el que fem aparèixer o no a les nostres classes com a docents diu molt dels nostres valors, de les nostres idees, de com ens posicionem en el món.
Tot i així, no és només per aquest motiu. Quan aprenem una nova llengua, negociem qui som, la persona que som, amb aquesta nova llengua. Quan jo aprenc portuguès, busco ser la Laura (amb totes les meves identitats) en portuguès. Soc dona i quan aprenc portuguès vull saber què és ser dona als països de parla portuguesa, vull conèixer dones brasileres, angoleses, capverdianes, portugueses, etc.
- El concepte d'interseccionalitat. Com s'aplica a les aules i a l'ensenyament d'una llengua?
- El concepte d'interseccionalitat està molt "de moda" actualment, però en realitat va néixer l'any 1989 de la mà de l'activista Kimberlé Crenshaw dins del marc del feminisme negre nord-americà. El concepte apareix com una crítica al feminisme radical, el qual creia que el gènere era el principal sistema d'opressió de les dones. La interseccionalitat ens ve a dir que cada individu està conformat de diferents eixos d'identitat construïts socialment, i que, per tant, no podem comprendre totalment una persona si no tenim tot el conjunt en compte. Per exemple, les meves vivències com a dona blanca catalana seran molt diferents d'una dona catalana negra.
Personalment, crec que això és el que falta a les aules. Entendre que estem conformats d'una pluralitat d'eixos i que aquests eixos són presents dins del procés d'aprenentatge. No perquè un docent sigui blanc, home, de classe mitjana i heterosexual, podem esperar que el seu alumnat comparteixi aquestes identitats.
- Els diversos tractaments que hi pugui haver respecte al gènere, la raça o l'orientació influeixen en els aprenentatges de l'alumnat?
- Aquesta és una altra de les meves hipòtesis. Diversos estudis com, per exemple, el de la investigadora de The University of British Columbia, al Canadà, Bonny Norton, mostren com el procés d'aprenentatge està influenciat per la connexió que l'alumnat tingui amb el material o els temes presentats a l'aula. Si els nostres alumnes creuen que no poden ser ells mateixos a les nostres classes (que les nostres classes són sexistes, racistes, homòfobes, etc.), probablement el seu interès per la llengua i el seu procés d'aprenentatge disminuirà.
Atenció, quan parlo del contingut tractat a l'aula, no només em refereixo a contingut explícitament homòfob, per exemple, sinó casos també més subtils. Per exemple, si a la unitat sobre la família no contemples altres possibles formes de família, els estudiants potser no se sentiran segurs de dir que tenen un xicot o una xicota del seu mateix sexe o que tenen dos pares, dos mares, etc.
- Què ha observat, a hores d'ara, respecte a l'ensenyament del català i el gènere? És una llengua més/menys inclusiva que d'altres?
- El català, com totes llengües romàniques, presenta gènere gramatical. Això vol dir que tots els noms, els articles, els demostratius, els adjectius presenten una forma femenina i una de masculina (excepte els invariables). Això òbviament genera dificultats quan tens persones no binàries a l'aula.
Al Regne Unit, és molt comú conèixer dia a dia persones que no s'identifiquen com a homes o dones i que, per tant, es presentin com a no binàries. L'anglès permet que utilitzin el pronom "they" i "them" per identificar-se, en comptes del "he" o del "she". En català, aquest tema encara s'està debatent. A la meva classe, personalment he proposat que en casos com aquest, la persona no binària explori la terminació "-i", que és la que es proposa des d'aquest col·lectiu a Catalunya.
- Ha detectat diferències pel que fa a com es tracta el gènere, la raça o l'orientació sexual al Regne Unit respecte a Catalunya?
- Tal com mencionava a l'anterior pregunta, i tant! El Regne Unit és un país molt divers, en el qual conviuen molts grups ètnics diferents. Òbviament, també hi existeix el racisme, el sexisme i l'homofòbia, perquè com deia abans, això forma part del sistema. Tot i així, des que vaig arribar a Anglaterra, farà aviat tres anys, no he pogut evitar qüestionar-me pràctiques racistes que continuem perpetuant a Catalunya i que aquí serien impensables actualment, com per exemple, pintar els patges o el Rei Baltasar de negre, sense anar més lluny.
- Espera trobar alguna conclusió en concret?
- Encara és molt d'hora per poder parlar de conclusions. Només espero que la meva recerca contribueixi a la reflexió, a l'autoqüestionament i, de forma molt més ambiciosa, a la justícia social.
- I per tancar, quin perquè l'ha mogut a analitzar la llengua amb relació als conceptes d'identitat?
- Perquè soc lingüista i professora, però també perquè soc dona, bisexual, mig catalana, mig gallega i de classe treballadora. Soc moltes coses que m'hauria agradat veure al llarg de la meva vida acadèmica representades, però que malauradament mai hi van ser. És hora de capgirar-ho.
Etiquetes:
