Juan 10 de Maig de 2018
Mas esplicaciones
Lo que tendrían que hacer es mas transparencia y explicar detalladamente el coste total del Trapezi, me parece que nos quedaríamos de pasta de moniato
-
Mendoza, als estudis de LANOVA Ràdio, el passat dimarts
LANOVA Ràdio
Des d'aquest dijous i fins al diumenge, dia 13, Reus serà altre cop la capital catalana del circ. Trapezi arriba enguany a la seva 22a edició, la segona que lidera l'argentí Leandro Mendoza. "La primera, la de l'any passat, va ser una presa de contacte amb la ciutat. Aquesta ens l'hem feta nostra", apunta en una entrevista a Reusdigital.cat. La recuperació de la carpa d'Anton Borrell, la inclusió de nou companyies internacional al programa i l'exploració "de nous llenguatges i formats" en els espectacles seleccionats són algunes de les pautes que segueix el seu equip de treball. El seu projecte per al certamen, argumenta, "és de quatre o cinc anys".
Aquesta és la seva segona edició al capdavant de Trapezi.
Cert. La primera ens va servir com a presa de contacte amb la ciutat, i en aquesta segona el que pretenem és començar a imprimir al programa les línies estratègiques que volem treballar a nivell artístic. Crec que l'actual certamen té una identitat artística pròpia, en la programació i en com hem escollit els espais per fer-hi els espectacles. Fins i tot pel que fa al Trapezi com a punt de trobada entre professionals hem intentat posar-hi més de la nostra part, del que creiem que cal millorar. Amb tot, que consti, n'estem molt satisfets.
I doncs?
Ens arriben 150 inscrits a les jornades i tindrem la presència a Reus de programadors d'arreu, com Alemanya o Xile, Bèlgica, Suïssa o Anglaterra. Com a fira de circ, el que ens proposem és donar més importància a aquesta part perquè ens ajuda a vertebrar el mercat i a donar projecció exterior a les companyies nacionals.
Si aquesta edició se l'ha feta, a nivell artístic, és que la primera devia ser allunyada del que vol aconseguir.
No ben bé. Enguany volem consolidar segons quins aspectes que l'any passat i abans ja es treballaven bé. Ara bé, sí que és cert que la meva percepció del circ contemporani, en què hi ha moltes tendències diferents, no és la mateixa que s'havia impulsat al Trapezi temps enrere. I això no és pas dolent. El que vull és mostrar aquestes noves tendències, perquè trobo que si volem ser un aparador i el millor lloc on veure espectacles, hem d'apostar per dur a la ciutat els espectacles que estan canviant les coses.
Les companyies catalanes fan aquest tipus de circ innovador?
La tradició catalana beu de la francesa. Som en un moment, però, en què això comença a canviar i s'està obrint. És a dir, que ja no només tenim aquests referents, sinó que n'hi ha molts altres, i això ens enriqueix. Els espectacles de moviment, posem per cas, s'estan barrejant amb el teatre i la dansa. Creiem, per tant, que cal potenciar els espectacles multidisciplinars que funcionen i que ens poden aportar riquesa. Després de tot, el circ necessita experimentar amb nous llenguatges. Busquem l'excel·lència tècnica, amb factura professional i que ens comuniqui quelcom.
El nou circ explica històries.
Això mateix. Ja no és allò del 'més difícil encara' sinó que el circ s'està humanitzant, té una partitura emocional que és molt interessant. Abans la gent sortia sorpresa, d'un espectacle, perquè havia vist un espectacle complex des del punt de vista tècnic. Ara es busca treballar el pol oposat, em penso. Es busca la connexió emocional amb el públic, que pugui sentir-se identificat amb allò que ha vist.
Un exemple pot ser l'adaptació de 'Josafat' al circ amb la companyia Passabarret?
Exacte. I aquesta és una aposta molt important. D'entrada, perquè ha sorgit del territori, quelcom que volem potenciar. Volem preveure una quota per al territori, pel que fa a la programació. Pel que fa a la part creativa, pensem que el teatre circ va a més tot i que ve de lluny. S'estan començant a veure produccions en aquesta línia. Trobo que és molt valent, tot plegat. I és que necessitem gent molt ben formada a nivell tècnic, però també expressiu. Si tenim artistes de circ amb bona formació de text i narrativa, el circ actual hi guanya.
Hi ha nou companyies internacionals al programa.
Tenim tres eixos molt clars. Un és la programació d'espectacles internacionals, perquè creiem que apugen el llistó qualitatiu de Trapezi. Portar a Reus produccions de fora siguin o no de gran format, ha de ser una prioritat. Nosaltres, a Catalunya, no tenim encara molts directors de circ, ni tampoc tenim la força pressupostària que tenen fora a l'hora de muntar un espectacle. El segon passa per portar programadors estrangers a casa nostra, per exportar el circ català. I el tercer, per la producció.
Ja se n'està exportant, de circ català a l'estranger?
Crec que estem fent camí. No està consolidat del tot, però anem pel bon camí, sí. D'una banda, el Trapezi està consolidat. La gent l'espera, i ens arriba gent de fora a veure'l. Però el millor del cas és que és una fira que potencia altres activitats interessants per al sector, a banda de les plataformes que tenim per mostrar el que fem a tot el món. Hi ha programes nacionals, estatals i europeus que permeten exhibir espectacles. Hem de fer del Trapezi un lloc on es generi un espai de reflexió i treball entre els professionals del circ per determinar cap a on hem d'anar.
Què en podem esperar de l'espectacle produït enguany pel Trapezi, 'Gregaris', de Soon?
Que és un molt bon espectacle i no us decebrà (riu). És acrobàtic, amb un tipus d'humor no sempre convencional. Es tracta de dos atletes molt diferents que competeixen. Un és peninsular i l'altre del nord d'Europa, i juga un cop i un altre a evidenciar les diferències culturals que hi ha. Hem volgut produir aquest espectacle perquè Soon és una companyia nova formada per dos artistes que per separat han tingut grans trajectòries. Creiem que és un espectacle que girarà per Europa, i que dugui el segell del Trapezi allà on vagi ens servirà de reclam.
Si hagués de recomanar tres espectacles que ningú hauria de perdre's, quins serien?
No te'n diré tres. Te'n diré sis (riu). Començo per tres espectacles internacionals. Primer, 'L'homme cirque', de David Dimitri. Vindrà amb una carpa a la plaça d'Anton Borrell i barreja tradició i circ contemporani. Als teatres, a banda, hi trobareu 'Sol bémol', de D'Irque & Fien, en què es fa un gran muntatge a partir de dues grues i quatre pianos. Té una gran posada en escena, molt estètica. Finalment, us recomano 'Santa Madera', absolutament contemporani, estrenat a Europa tan sols fa uns mesos, i que es podrà veure al Bartrina.
I els altres tres?
Hi ha una proposta molt interessant a la Palma. És 'Mur', de Cia(3), en què treballen artistes que han fet circ social i artistes amb síndrome de Down que fan un espectacle absolutament entranyable. L'altra és 'Flou papagayo', de Mumusic Circus, a la Llibertat, en què els artistes treballaran en 360 graus perquè els envoltarem de quatre grades. Finalment, que ningú es perdi 'Gregaris', que divendres i dissabte serà a la Patacada.
I què me'n diu del concurs?
Tothom em pregunta pel concurs, sí (riu). Diuen que només m'hi he presentat jo, i no ho sé pas. Jo m'hi he presentat, i el nostre projecte és de quatre o cinc anys, que creiem que és el trànsit adequat per consolidar una línia artística. Hi creiem. Si la ciutat i l'IM Reus Cultura creuen que treballem bé, ens faran confiança.
