-
Joan Antoni Benlliure i Gil va pintar la desconeguda dama de negre
Reus.cat
L'exposició Mirant l'altre, que es pot veure al Museu del raval de Santa Anna, inclou el retrat pictòric d'una dama vestida de negre, a la moda del principi del segle XX. L'autor de l'obra va ser Joan Antoni Benlliure i Gil (1860-1930), i s'hi representa una dona desconeguda, de classe més que acomodada.
La dama apareix seguint el cànon de la bellesa occidental de l'època: cabells recollits i ondulats, maquillatge de pols d'arròs per fer més blanc el rostre, els ulls ombrejats i els llavis pintats amb carmí, entre altres detalls. Destaquen els dos anells daurats que la dona vol mostrar, possiblement i segons els entesos per remarcar la seva condició de casada.
L'autor, Joan Antoni Benlliure, va estudiar pintura a València, Roma i Madrid, i va acabar per convertir-se en un dels pintors amb més prestigi dins de l'alta societat del seu temps. L'any 2004 es va publicar una biografia de l'artista, en la qual s'informa que un dels nombrosos personatges femenins que va retratar el pintor va ser la destacada soprano portuguesa Regina Pacini (1871-1965). Podria ser la misteriosa dama de negre del quadre?
Se sap igualment, segons s'apunta al web del museu, que Benlliure va pintar també una dama de blanc, tot i que és "molt més jove" que la de negre. Un detall a tenir en compte d’aquesta dama de blanc és que porta a la mà unes ulleres amb mànec, molt de moda a l’època als ambients operístics. ¿Era aquest atribut un vincle amb la professió de la retratada?
Se sap també que Marià, el germà escultor dels Benlluire, es va casar amb Lucrecia Arana (1871-1927), una cantant d’èxit de sarsuela i que va esdevenir una mena de dinamitzadora cultural al Madrid d'aquells anys. ¿És possible que Regina Pacini i Lucrecia Anara es coneguessin? Hi ha referències que el guitarrista Santiago Lapuente, el pare de la jota, les va iniciar en aquest gènere musical i, per tant, és més que probable que les dues dones mantinguessin una relació estreta i que, qui ho sap, Regina Pacini fos retratada per Benlliure.
El quadre d’aquesta senyora exposat a Mirant l’altre va arribar a Reus quan als anys 40 del segle XX es van començar a recopilar obres de diferents artistes per "contextualitzar i complementar" la figura del pintor Marià Fortuny, amb diferents donacions, gràcies a la intermediació de l’Agrupació Fortunyista. De fet, segons sembla hi havia la intenció de crear el Museu Fortuny de Reus.
A falta de confirmació documental, des del museu diuen que "deixem oberta la hipòtesi". I és que els indicis, les coincidències temporals i la similitud física entre les fotografies de l’artista i els retrats fets per Benlliure, "ens porten a plantejar que sigui la mateixa persona". Per sortir de dubtes (o no), l'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca fins l'any que ve.
Podria ser una soprano portuguesa?
La dama apareix seguint el cànon de la bellesa occidental de l'època: cabells recollits i ondulats, maquillatge de pols d'arròs per fer més blanc el rostre, els ulls ombrejats i els llavis pintats amb carmí, entre altres detalls. Destaquen els dos anells daurats que la dona vol mostrar, possiblement i segons els entesos per remarcar la seva condició de casada.
L'autor, Joan Antoni Benlliure, va estudiar pintura a València, Roma i Madrid, i va acabar per convertir-se en un dels pintors amb més prestigi dins de l'alta societat del seu temps. L'any 2004 es va publicar una biografia de l'artista, en la qual s'informa que un dels nombrosos personatges femenins que va retratar el pintor va ser la destacada soprano portuguesa Regina Pacini (1871-1965). Podria ser la misteriosa dama de negre del quadre?
També hi ha una dama de blanc
Se sap igualment, segons s'apunta al web del museu, que Benlliure va pintar també una dama de blanc, tot i que és "molt més jove" que la de negre. Un detall a tenir en compte d’aquesta dama de blanc és que porta a la mà unes ulleres amb mànec, molt de moda a l’època als ambients operístics. ¿Era aquest atribut un vincle amb la professió de la retratada?
Se sap també que Marià, el germà escultor dels Benlluire, es va casar amb Lucrecia Arana (1871-1927), una cantant d’èxit de sarsuela i que va esdevenir una mena de dinamitzadora cultural al Madrid d'aquells anys. ¿És possible que Regina Pacini i Lucrecia Anara es coneguessin? Hi ha referències que el guitarrista Santiago Lapuente, el pare de la jota, les va iniciar en aquest gènere musical i, per tant, és més que probable que les dues dones mantinguessin una relació estreta i que, qui ho sap, Regina Pacini fos retratada per Benlliure.
El quadre d’aquesta senyora exposat a Mirant l’altre va arribar a Reus quan als anys 40 del segle XX es van començar a recopilar obres de diferents artistes per "contextualitzar i complementar" la figura del pintor Marià Fortuny, amb diferents donacions, gràcies a la intermediació de l’Agrupació Fortunyista. De fet, segons sembla hi havia la intenció de crear el Museu Fortuny de Reus.
A falta de confirmació documental, des del museu diuen que "deixem oberta la hipòtesi". I és que els indicis, les coincidències temporals i la similitud física entre les fotografies de l’artista i els retrats fets per Benlliure, "ens porten a plantejar que sigui la mateixa persona". Per sortir de dubtes (o no), l'exposició es pot veure al Museu Salvador Vilaseca fins l'any que ve.
Etiquetes:
