-
Cedida
Plou i l'imminent canvi d'hora m'alerta que ara sí que arriba l'època de la poca llum, però també l'època de dormir millor, almenys un servidor.
Hi ha una humitat que envolta la tarda i m'assec a la taula del final del bar del Toni, el Toni és un excel·lent bàrman i a més té un producte excepcional, producte ibèric cent per cent amb uns vins que ho reguen tot a la perfecció. Ja em perdonareu, però no penso descobrir a on és el bar del Toni ni el nom del bar, està al centre de Reus i és un tub amb quatre taules que sempre està ple. Trobo, i em torno a disculpar, que ja hi ha prou gent sempre i l'egoisme per conservar els millors llocs en la discreció més absoluta no em permet desxifrar-los.
Avui, però, el bar està buit, bé, buit del tot no, però no hi ha la gent de sempre i en ser cap de setmana la veritat és que em sorprèn bastant. He quedat allà amb una noia, entre vosaltres i jo, li diré “guspira”, també per allò de la discreció i perquè tot i que sembla antic, m'agrada ser cavaller, i de fet, en faig bandera i quan una noia em fa passar a mi davant, no em desagrada, però em sento rar.
Mentre espero, el Toni m'omple la copa de vi negre, avui és un Montsant, sempre deixo que triï ell el vi, té bon criteri i té vins bons, no pateixo gens, ni per la qualitat, ni per la temperatura. – No t'agrada el futbol a tu?- Em pregunta amb cara d'estranyat i afegeix. – Avui Madrid-Barça!-
Jo la veritat no en tenia ni idea de què era un altre cop el partit del segle i crec que he vist vint partits de futbol de vint segles diferents. És llavors quan veig que, vet aquí, el bar avui no està farcit com sempre i me n'alegro bastant, ja que per mi la meva cita sí que és l'esdeveniment del segle.
De sobte arriba tapada amb un paraigua de color bordeus. Entra al bar caminant amb elegància, perquè quan camina és molt elegant -podríem dir que flota gairebé- i mentre s'acosta a la meva taula em somriu discretament. Avui sona Sopa de Cabra i el Toni ens ofereix un monogràfic del grup gironí que, a ella, per sort, li encanta.
No us explicaré pas de què vam parlar i molt menys de com vam acabar, perquè acabar vam acabar, però crec que no toca explicar com ni a on, això sí, a dins dels nius no plou ni fa fred, a dins d'un niu pots aturar el temps, l'olor et calma i et fa estar bé. A dins d'un niu pots viure tota una vida a dins d'una nit. I malgrat que no ho puc explicar sí que puc escriure que de vegades, i quan menys t'ho esperes, la vida et regala més vida.
L'endemà vaig anar a fer el meu cafè de rigor a la confiteria Padreny, això sí que ho puc explicar i puc citar l'indret, vaig veure que el Barça havia guanyat zero a quatre a la capital d'Espanya. Veieu? La nit de dissabte tot va anar rodó i jo a dins del niu sense assabentar-me de res i tenint-ho tot alhora. Que n’és de bonica la vida, collons!
Ah! Per acabar i abans que us pregunteu si això és real o ficció, només us diré que no penso veure mai més un partit de futbol a on jugui el Barça, a veure si d'aquesta manera guanyen sempre i jo em quedo al costat d'una guspira tota la vida, que realment és el que m'importa.
