Publiquen dos nous volums de la col·lecció ‘Retrats de vi’

“En el vi hi ha molt de cap i de cor, però al final el que treballen són les mans, ja siguin al camp com al celler tocant el raïm”, explica la periodista i 'sommelier' Ruth Troyano, que acaba de publicar, juntament amb el fotògraf Maoz Eliakim, el setè i vuitè volums de la col·lecció ‘Retrats de vi’. Editats per Publicacions URV amb l’objectiu de posar en valor els professionals sorgits del primer quart de segle de la Facultat d’Enologia de la URV, els nous llibres s’apropen a la realitat de dos enòlegs, Maria Sangenís, de la DOQ Priorat, i Xavi García, de la DO Alella, que hi van estudiar. “Dins de tota la cadena de valor del món del vi l’enòleg és, potser, la figura més oculta, primer per la seva pròpia humilitat perquè sempre diuen que el vi es fa a la vinya i després perquè estan tancats en el celler” destaca Troyano sobre aquests professionals. Tot intentant capgirar aquesta percepció, l’autora aposta per a què la col·lecció reflecteixi que “estem davant la generació d’enòlegs més ben preparats del país”, un projecte que encara té pendent de retratar tres denominacions d’origen més de vi i una de cava per arrodonir la visió d’aquest món i visibilitzar-lo a través dels seus mateixos protagonistes. “Són llibres de llarg recorregut i de consulta” explica la periodista, que ha intentat que tinguin un enfoc paritari malgrat que de moment la majoria de retratats, cinc de vuit, és masculí, una tendència que s’equilibrarà en futurs volums. Com a mostra del valor afegit que presenten, però, el 'sommelier' i representant de vins a la Bullipedia, Ferran Centelles, va presentar, ara fa tres setmanes, les obres a Barcelona i es treballa per a què a la tardor es faci una nova presentació a Reus amb la possibilitat que sigui en un espai tan emblemàtic com l’Estació Enològica.

A diferència dels llibres anteriors, que se centraven en èpoques naturals com la poda o la floració, els darrers volums “retraten tan a nivell escrit com fotogràfic el clímax en la producció del vi, la verema” descriu l’autora dels textos. De fet l’experiència mostra que aquesta etapa representa “moments de decisions molt ràpides i molt crítiques” durant les quals la periodista i el fotògraf van poder seguir de molt a prop als dos protagonistes de la DOQ Priorat i DO Alella.

Amb un estil molt literari, i unes fotografies que incardinen els retratats en el propi paisatge que pot tenir una tradició familiar de llarga durada, com és el cas de Maria Sangenís, els volums s’internen en aspectes com els orígens o els itineraris personals. Unes petjades que sovint beuen de la tradició familiar. “En el cas d’ella és molt evident i fonamental perquè s’enllacen maneres antigues i noves de fer vi” subratlla Troyano, que explica en l’obra que Sangenís compartia apunts amb el seu pare quan assistia a la universitat. L’aposta per la terra i la convicció en la seva estima és un altre dels valors que es perceben en la retratada de la DOQ Priorat. “Quan tothom marxava del Priorat, el seu pare i la seva mare van decidir quedar-se i plantar vinya. Tothom deia que eren uns bojos” narra la periodista que assenyala el canvi que ha experimentat aquesta percepció amb el pas del temps. No obstant, la periodista creu que el món del vi ha de beure de nous nínxols que no tan sols empeltin amb la tradició. Per aquest motiu, destaca que “els vins catalans encara no són ambaixadors a casa” i que cal incrementar les xifres de consum per habitant i any, especialment entre els més joves. De fet, les xifres mostren que, respecte a altres productors com França o Itàlia, hi ha un consum inferior a la meitat d’aquests països. Fins i tot, un país com Estats Units té una mirada “més cool” sobre un producte gastronòmic que és exitós entre la generació dels millenials gràcies a la seva aparició a sèries i espais audiovisuals. No pot ser -diu amb recança- que el concepte “mediterràniament” estigui vinculat a una altra beguda menys representativa de la nostra cultura.