-
Una imatge del Kursaal, el 1972
Fons Pere Martorell Jareño
Durant més de 60 anys, entre 1908 i 1972, el cinema Kursaal de Reus va ser un dels més populars de la ciutat. Història del setè art a casa nostra, romandrà sempre en el record per haver estat la primera sala del municipi que va projectar una pel·lícula en color. Es tracta de Blancanieves y los siete enanitos (David Hand, Wilfred Jackson, Ben Sharpsteen, Perce Pearce, Bill Cottrell i Larry Morey, 1937), producció animada de Disney que es va presentar a finals de 1941, fa més de 80 anys.
El Divendres Sant de 1909
La seva trajectòria va contemplar altres episodis destacats, com la col·lectivització per part de la CNT el 1936. Actualment, les columnes que romanen a la plaça de la Llibertat en mantenen l'essència i l'herència.
Tal i com va fer constar Joan Ramon Mestre a les seves Notes per a la història del cinema Kursaal, va ser Emili Briansó, propietari dels terrenys on hi va haver la primera sala estable de projeccions a Reus, qui va decidir impulsar-ne una segona (el Kursaal) per inaugurar-la el Divendres Sant de 1909 (el 10 d'abril). L'endemà, lògicament, al Diario de Reus s'hi va publicar una crònica de la vetllada. Entre altres, s'hi va descriure l'interior, dividit en dos pisos; o la il·luminació del recinte, de la qual es va assenyalar que era "esplèndida". Com a curiositat, cal subratllar que les llotges de la platea mai es van acabar d'enllestir. A banda, més endavant es va afegir un nivell intermedi al complex, l'amfiteatre.
Del Cervantes a les reestrenes i al declivi
La irrupció del cinema sonor va fer que les primeres projeccions d'aquest tipus es produissin al Kursaal a partir de 1930. La legión del aire o l'adaptació de la sarsuela Doña Francisquita (Hans Behrendt, 1934) van ser alguns dels títols estrenats. Com ja s'ha apuntat anteriorment, i amb l'esclat de la guerra civil, la sala es va col·lectivitzar per part de la CNT, com el Monumental, el Bartrina i la sala Reus. L'any 1938, va tancar per un breu període fins que passada l'entrada de les tropes franquistes al terme, el 15 de gener de 1939, va tornar a l'activitat. Pocs dies més tard, al febrer, el Kursaal va iniciar una nova etapa rebatejat com Cervantes per la prohibició oficial d'anomenar els establiments amb noms estrangers, a excepció dels alemanys, els italians i els portuguesos. Algú, però, no es devia adonar que el de Kursaal és un nom germànic.
Estrenada la primera pel·lícula en color el 1941 amb la història de la Blancaneus, el 1946 va recuperar el nom original justament quan s'hi va presentar Tiempos modernos (Charles Chaplin, 1936). Posteriorment es van anar exhibint grans produccions de Hollywood de l'època, com la mítica 'Gilda' (Charles Vidor, 1946). En els seus últims temps, el Kursaal es va acabar convertint en una sala dedicada a les reestrenes. L'espai va escriure la seva última pàgina d'història amb la projecció del film de factura estatal Matrimonios separados (Mariano Ozores, 1969).
Mestre va fer constar que l'equipament va ser objecte d'una reforma als 60, quan es va decorar de nou tot el vestíbul del recinte. Més endavant, l'edifici "va caure sota la piqueta de l'especulació immobiliària" per acollir la finca actual. Es van salvar unes columnes de pedra de la façana, les que ara són a la plaça. Una exposició al Museu de Reus, el 2014, a partir de fons del propi Mestre, va permetre la recuperació de cartells i programes del cinema.
Llegiu també:
