-
Concert de A Certain Ratio a Manchester, el 6 de desembre de 2015
Juntament amb New Order, l'altre reclam musical que a finals del 2015 em va fer viatjar fins a uns ombrívols magatzems de Manchester va ser A Certain Ratio. En aquest lloc, els dos grups mancunians compartien cartell en un programa de concerts anomenat "The Warehouse Project" amb un parell de grups i uns quants discjòqueis més. Guardo un molt bon record d'aquella actuació de A Certain Ratio, un pèl curta i condicionada pel fet que aquella nit tocaven, un cop més, com a teloners de New Order.
A Certain Ratio es distingeix pel seu caràcter experimental i per barrejar elements de punk, rock, jazz, funk, electrònica i ritmes brasilers, i fer d'aquesta fusió una etiqueta de culte. Des de la seva òptica, han estat uns innovadors ―i també rars― en la convulsa escena postpunk de Manchester de finals dels anys setanta del segle passat, i sempre s'han negat a encaixar-se en un estil. El grup es va formar el 1977 i ha tingut diversos membres al llarg de la seva història, però la formació principal és el baixista Jez Kerr, el trompetista i guitarrista Martin Moscrop i el bateria Donald Johnson. El nom A Certain Ratio prové de la lletra de la cançó "The True Wheel", de Brian Eno.
Parlar de postpunk en aquella època significa parlar de Factory Records, l'emblemàtic segell que aplegava altres bandes llegendàries, com ara Joy Division ―i després New Order―, Cabaret Voltaire o Happy Mondays. Tony Wilson, fundador de la discogràfica, va fitxar A Certain Ratio i va editar-los un àlbum en casset titulat 'The Graveyard and the Ballroom' (1980), que els donaria a conèixer. Al mateix temps, els va publicar uns discos de petit format, entre els quals 'Shack Up', un gran èxit seu. Després, van continuar 'To Each... (1981) i 'Sextet' (1982). L'últim LP seu publicat, el tretzè, és 'It All Comes Down To This' (2024), ja en un altre segell, Mute.
La cançó que teniu al vídeo es titula "Always In Love" i és del disc 'ACR Loco' (2020), publicat després de gairebé dotze anys de silenci. El treball conté deu cançons que són un reflex estilístic de tot el que havien fet fins al moment.
Bon cap de setmana!
