Rere la petjada de l'ànima negra de l'illa

Cantant, poeta, bohemi i seductor. Guillem d'Efak (1930-1995) és una figura clau de la cultura dels països catalans, si bé segueix sent en part desconeguda pel gran públic. Potser és per donar-la a conèixer que els realitzadors Manu Benavente i Alfons Garrido han impulsat un documental inclòs a la secció oficial del Memorimage 2017 i que s'ha de presentar aquesta tarda (a les 7, al Bartrina) a l'audiència del festival. 'Guillem d'Efak. L'ombra negra de l'illa' s'ha gestat durant quatre llargs anys de recerca i s'estrena en primícia al certamen internacional de la capital del Baix Camp. 

'Un ésser singular'

Per tirar endavant el projecte, els directors han comptat amb l'aportació de l'actor Pep Tosar. "Quan el vam conèixer estava preparant una obra de teatre sobre d'Efak, i així va ser com descobrir el personatge", apunta Benavente. "A mesura que treballàvem amb Tosar vam anar descobrint la figura de d'Efak i vam quedar fascinats", exposa per part seva la guionista i documentalista Marga Ninou. Fotografies, poemes i cançons han estat el material amb el qual han treballat, si bé a l'audiovisual també han volgut anar més enllà per descobrir "un ésser molt singular". Fill de guàrdia civil i d'origen guineà, d'Efak "sempre va voler viure lliurement". 

Ninou argumenta que el desconeixement de l'obra de d'Efak pot deure's al fet que "no se'l va acabar d'acceptar com a integrant dels Setze Jutges", a banda de ser un 'outsider'. "Era un amant de la vida, i potser és per això que no va voler sacrificar segons què, per la professió", afegeix. Era un bon músic, "però no un gran músic". Era algú compromés "amb la causa dels països catalans, però que no volia anar a les reunions dels partits", subratlla la guionista del documental. Tot plegat, amb el pas del temps, ha fet del balear un artista de certa imatge alternativa que ara es reinvidica en determinats sectors culturals de les illes. 

Tosar, la clau

El fil conductor del film és Tosar, que prepara un viatge a Mallorca per trobar la petjada del poeta i cantant, a través d'una sèrie d'entrevistes amb tots aquells que el van envoltar. "El documental és això, és el viatge de Tosar preparant el seu muntatge teatral", assenyala un dels seus directors. En paral·lel, i mentre escriu l'obra, l'intèpret manté una conversa amb el propi d'Efak, al qual dona vida. "Tal i com ens l'hem plantejat, sense el Pep el nostre documental seria una altra cosa. Els diàlegs que mantenen tots dos il·lustren el procés creatiu de Tosar a l'hora d'escriure l'obra", indica Benavente. 

La de Reus serà, pràcticament, la primera vegada que es mostri el documental. "L'han vist els programadors del Memorimage i els col·laboradors del projecte, però ningú més", fa constar Benavente. L'expectació és evident, en conseqüència, davant d'un film que no només descobreix sinó que impulsa el rol que d'Efak va jugar a la Nova Cançó i a la cultura catalana dels anys seixanta. "Mostrar el nostre treball a Reus és molt bo. El Memorimage és un dels pocs festivals europeus especialitzat en l'ús d'imatges d'arxiu, el que l'ha convertit en un referent", apunta un dels directors.