La secció d'art del Centre de Lectura de Reus inaugura aquest divendres, a les 8 del vespre, l'exposició Res és possible, tot es mou, de Toni Giró. La mostra es podrà visitar a la sala Fortuny de l'entitat fins al 27 de març.
Giró (Barcelona, 1966) és un artista multimèdia. Utilitza en el seu treball l'escultura, la instal·lació, el vídeo i les sèries de fotografies o de dibuixos, amb què expressa amb humor i ironia una subtil aprehensió del que és real. Empra jocs de paraules i artificis visuals portats al paroxisme literal, mostrant les paradoxes i contradiccions del sistema polític i social.
Res és possible, tot es mou conté un conjunt de treballs interrelacionats que es despleguen com a instal·lació. El seu moment generador va ser el projecte MONU#mentalismes, en el marc del programa En residència, desenvolupat pel propi Giró amb alumnes de 4t d'ESO d'un institut de Barcelona.
L'artista hi va constatar la realitat expressada per Robert Musil: "No hi ha res més invisible que un monument". Efectivament, per a aquells adolescents, les presències monumentals a l'espai públic eren invisibles i indiferents, mers bibelots sords i muts en la seva quotidianitat. Aquest va ser el punt de partida d'un treball consistent a connectar de manera crítica i performativa la transitorietat de l'etapa adolescent i la voluntat de permanència de la deriva monumentalista.
Amb el temps, aquest eix temàtic s'ha anat articulant amb altres preocupacions de Giró, per a qui, "tanmateix, seguint Boris Groys, tinc la sensació que el meu treball ha anat prenent el present com a lloc d'escriptura permanent tant del passat com del futur. Embolicar-se a treballar en peces escultòriques i en sèries de dibuixos, i desplegar-les com un conjunt d'interrelacions transitables, em permet prolongar la reflexió, generar temps mort i convidar a una demora en la cerca de sentits en els temps de crisi permanent que vivim".
La frase que dona títol a aquesta exposició (Res és possible, tot es mou) correspon a Peter Pal Pelbart. Aquest filòsof hongarès, en alguns textos fonamentals sobre el temps, la malaltia i la biopolítica, dibuixa un interval on coincideixen el "res és possible" amb el "tot es mou". Pelbart defineix la crisi no com un resultat, sinó com la condició de possibilitat perquè quelcom succeeixi i s'inauguri.
Giró (Barcelona, 1966) és un artista multimèdia. Utilitza en el seu treball l'escultura, la instal·lació, el vídeo i les sèries de fotografies o de dibuixos, amb què expressa amb humor i ironia una subtil aprehensió del que és real. Empra jocs de paraules i artificis visuals portats al paroxisme literal, mostrant les paradoxes i contradiccions del sistema polític i social.
Res és possible, tot es mou conté un conjunt de treballs interrelacionats que es despleguen com a instal·lació. El seu moment generador va ser el projecte MONU#mentalismes, en el marc del programa En residència, desenvolupat pel propi Giró amb alumnes de 4t d'ESO d'un institut de Barcelona.
L'artista hi va constatar la realitat expressada per Robert Musil: "No hi ha res més invisible que un monument". Efectivament, per a aquells adolescents, les presències monumentals a l'espai públic eren invisibles i indiferents, mers bibelots sords i muts en la seva quotidianitat. Aquest va ser el punt de partida d'un treball consistent a connectar de manera crítica i performativa la transitorietat de l'etapa adolescent i la voluntat de permanència de la deriva monumentalista.
Amb el temps, aquest eix temàtic s'ha anat articulant amb altres preocupacions de Giró, per a qui, "tanmateix, seguint Boris Groys, tinc la sensació que el meu treball ha anat prenent el present com a lloc d'escriptura permanent tant del passat com del futur. Embolicar-se a treballar en peces escultòriques i en sèries de dibuixos, i desplegar-les com un conjunt d'interrelacions transitables, em permet prolongar la reflexió, generar temps mort i convidar a una demora en la cerca de sentits en els temps de crisi permanent que vivim".
La frase que dona títol a aquesta exposició (Res és possible, tot es mou) correspon a Peter Pal Pelbart. Aquest filòsof hongarès, en alguns textos fonamentals sobre el temps, la malaltia i la biopolítica, dibuixa un interval on coincideixen el "res és possible" amb el "tot es mou". Pelbart defineix la crisi no com un resultat, sinó com la condició de possibilitat perquè quelcom succeeixi i s'inauguri.
Etiquetes:
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics